Memòria històrica.

Avui, que sembla que bona part dels dirigents del país tenen amnèsia històrica, es un bon dia per recordar que hi ha una colla de bandes que busquen recuperar i/o reinterpretar allò que havien creat generacions anteriors, cadascun amb la seva via personal i diversa. Vaja, que tenen memòria històrica. Ells si.

Angelina i els Moderns recuperen el pop ie-ie català dels 60s: el que feien Lita Torelló, Nuri, Maria Cinta... Son l'Helena Casas (Conxita, exPomada) i un grup d'amics de l'Esmuc que reprodueixen fidelment el so seixanter. Vestuari, pentinats, instruments, equip de so, posada en escena, personatges; tot mil.limetrat. Tenen un disc auto editat de l'any 2.009 i son els preferits de DJ Phil Musical (Oscar Dalmau). En directe combinen el “Wooly Bully” (via The Bonds) amb un “Al vent” soul-blues amb els saxos a tot drap.

Refugi es un projecte encapçalat per Joan Reig, d'Els Pets. A mes del pop seixanter reivindiquen el llegat de la nova cançó, tot plegat en un format pop-jazz, en diriem?. En Joan va acompanyat de trio de jazz (piano, contrabaix i bateria). Desfilen temes de Pau Riba, Guillem d'Efak, Els 3 Tambors,...També van editar el seu primer disc l'any passat, “Vestits Nous” amb RGB Suports.

Belda i els Badabadoc es una mena de supergrup de gent amb llarga militància sònica: el Belda (Pomada), lo Pardal Roquer, Xerramequ i Eric (Dr.Calipso). El ventall de material que treballen es mes ample encara: “L'empordà”, “La catximba” i “Aquesta nit” conviuen amb “Roso”, “La Gavina” i “La Vall del Riu Vermell”. El seu disc, auto editat, es diu: “Per Jamaicanes! Catalan Hits on Caribbean beats!” Queda prou ben definit, doncs. L'acordió diatònic els dona una sonoritat inimitable. Apa, a ballar!