Prohibit el micro!

En l'actualitat no es gaire frequent que un tema instrumental arribi a les llistes d'èxits. Temps enrere no va ser així: sovintejaven instrumentals als xarts americans (i a Europa). Rhino va editar l'any 94 una serie de 5 cd batejada com "Rock instrumental classics" que un any desprès va unirlos i reeditarlos com a caixa. És una retrospectiva completa i meravellosament entretinguda dels anys daurats del rock instrumental: 50s, 60s, (i menys daurats) 70s.

"Rock instrumental classics. Volume 1 : the Fifties". Aquesta primera antologia mostra com els principis del r'a'r va sorgir a través de la unió de elements musicals aparentment dispars: big bands de jazz i blues poderós, també hi havia trossos de rockabilly, pop i el country, tot reelaborat i presentat amb poques o cap paraula.





Des de riffs de guitarra Duane Eddy i el sorollós Link Wray - avi dels riffs heavys- a les línies de saxo de Lee Allen, l' òrgan distorsionat de Dave "Baby" Cortez i el boogie swing de Ernie Fields. Les limitacions tècniques i d'equipament se supleixen per una desbordant imaginació.

"Rock instrumental classics. Volume 2 : the Sixties". Als 60s el nivell continua molt amunt pero als instros els costa mes ja accedir al billboard i ja no s'innova tant. Al disc hi ha tarifa de jazz amb pianista Ray Bryant, quelcom de boogie amb Lonnie Mack, i comença a treure el cap el surf amb The Ventures (que esdevindran superestrelles).





"Apache" -fet a casa, des de Dinamarca- de Jorge Ingmann, "(Ghost) Riders in the Sky" dels The Ramroads o els mes punkers The Rebels o Johnny & the Hurricanes son, pel meu gust, el mes destacat.

"Rock instrumental classics. Volume 3 : the Seventies". Sens dubte, el volumen mes fluix dels cinc. Arriben el funk (B.T. Express) , el disco ( Brass Construction) i tendencies fusioon (Earth, Wind & Fire).





Hi ha lloc encara per a marevelles com la potent versió que King Curtis & the Knightpins fan del "Whole lotta Love", el calentissim "Jungle fever" de The Chakachas o els rocks de Rhinoceros i Edgar Winter Group que tanquen el volum.

"Rock instrumental classics. Volume 4 : Soul". El nivell torna a pujar en aquest volum dedicat a la musica d'arrel R&B. Qui modula l'estil son, sens dubte Booker T & the MG's, que fan 4 aparicions al disc.





Apareixen Mar-Keys ("Last Night"), Bar-kays ("Soul Finger"), -de nou- King Curtis ("Soul Twist") i els mes foscos Alvin Cash & the Crawlers. La quota llatina es ben defensada per Ray Barreto ("El Watusi") i El chicano ("Viva Tirado"), desprès força samplejats pel hip hop latino ("La Raza").

"Rock instrumental classics. Volume 5 : Surf". I l'ultim volum de la serie manté el nivell amb aquesta perfecta introducció al mon del surf instrumental. El pare del moviment, Dick Dale, hi es present, així com tots els populars: Chantays, Surfaris, Belairs, Ventures.





Hi trobareu tots els temes que escoltareu versionats per qualssevol combo surfero d'arreu del mon: "Pipeline", "Wipe Out", "Mr. Moto"," Misirlou", "Surfer's Stomp"... A l'aigua, doncs!.

B.S.O: Deluxe Edition

La editora Hip-O Records, pertanyent a Universal, va reeditar l'any 2.004 3 bso totèmiques en format Deluxe, ço es, en digipack, disseny acurat, incloent un llibret amb fotos inèdites i nous assaigs d'experts i afegint un 2on disc. Rock, Soul i Reggae : la nostra bso.

Easy Rider. La peli va de Harleys, carretera i llibertat. El 1er disc es l'original, que contrasta artistes prou coneguts (The Byrds, Jimi Hendrix) amb els temes relativament poc escoltats dels psicodèlics menys coneguts (Holy Modal Rounders i "If You Want to Be a Bird," Fraternity of Man i "Your say Bogart Me", o Electric Prunes i "Kyrie Eleison") amb l'èxit de Steppenwolf "Born to Be Wild". També es beneficia de dues bones actuacions de Roger McGuinn, un cover de Bob Dylan de "It's Alright Ma (I'm Only Bleeding)" i "Ballad of Easy Rider".



El 2on disc,"Something in the air, 1.967 to 1.969", pretén reflectir el que sonava a la ràdio aquells anys: és un assortiment més convencional de rock clàssic de l'era psicodèlica, incloent la seva part de grans èxits: els Electric Prunes amb "I Had Too Much to Dream (Last Night)", Jefferson Airplane amb "White Rabbit", els Who i "I can see for miles", The Rascals amb "Groovin'", Procol Harum i " A Whiter Shade of Pale ", el "The Time Has Come Today " dels Chambers Brothers, Youngbloods i "Get Together", i Tunderclap Newman amb el brillant "Something in the air". També té versió de The Band de "The weight", que si bé utilitzat en la pel.lícula no podia ser inclosa a la banda sonora original de LP per raons contractuals (un cover de la cançó de Smith va ser utilitzat en el seu lloc). I encara hi ha lloc per a Flying Burrito Brothers, Richie Havens i Sir Douglas Quintet.

The Big Chill. Comèdia romàntica. A la portada ja ho diu "Music from and inspired by": mitjançant la combinació de les deu cançons de la banda sonora original amb tots menys una del 2on volum (The Big Chill: More Songs), tres cançons instrumentals de la pel.lícula, i -ja en el 2on disc, Bigger Chill, Music of a generation- 15 de soul i rock clàssic dels anys 60 logren una gran col.lecció d'oldies: 38.



Motown s'endú el tros més gran del pastís amb 14 de les pistes procedents dels arxius de la companyia. Però en realitat no dominen: hi ha un munt d'altres coses, incloent grans èxits de The Rascals, Aretha Franklin, Percy Sledge, Creedence Clearwater Revival, els Beach Boys, Spencer Davis Group, Lesley Gore, The Mamas & the papas, Wayne Fontana & Mindbenders, James Brown, i The Zombies.

The Harder They Come, en la seva versió original era alhora un àlbum de reggae i una banda sonora que van esdevenir clàssics. El 1er disc es la primigènia bso: a banda de Jimmy Cliff -prota de la peli, una mena de Robin Hood del Kingston modern-, que domina, hi trobem Scotty i The Slickers. El material addicional en el segon disc (titulat "Reggae Hit the town: crucial reggae 1.968-1.972"),en part es d'artistes que han contribuït també a la banda sonora, Jimmy Cliff, Maytals, Desmond Dekker i The Melodians. Després, però, hi ha un munt de cançons d'artistes que no participen en la banda sonora en absolut, com The Unique, Dave & Ansel Collins, Johnny Nash i Eric Donaldson. Destaquen, per exemple, Desmond Dekker ("Israelites"), Johnny Nash ("I can see cleary now"), l'instrumental "Double Barrel" i Jimmy Cliff amb "Wonderful World, Beautiful People". S'inclouen assaigs pel director Perry Henzel, el cap de Island Records Chris Blackwell i Paul Simonon dels The Clash.

Negre (i blanc)

Es molt mes comú parlar de la influencia de la musica negra sobre el rock que l'inrevés. S'ignora amb frecuència, que els musics de raça negra escoltaven rock. Així doncs, la realitat es tota una altra: les influències es creuen, tornen, s'entrecreuen,...

A Blues and Soul Power: Funky R&B & Rockin' Soul Crossovers 1964-1972 (Warner UK, 2.004) els autors de la compilació demostren que els progressos artístics de Bob Dylan, Beatles o Rolling de mitjans dels 60s no varen passar despercebuts per la comunitat blues ( Buddy Guy, Ottis Rush, John Hammond) i soul (Ted Taylor, Roy Sharpe, Don Covay).







I per corroborar-ho res millor que les adaptacions que Salomon Burke fa del "Maggie's Farm" de Bob Dylan, l'Aretha Franklin del "The weight" de The Band, Wilson Picket del "Born to be wild" de Steppenwolf o King Kurtis & the Knightpins fa del "Whola Lotta Love" de Led Zeppelin. I quines adaptacions!!

La gent de la revista britànica Mojo acompanya el numero d'aquest mes de maig un cd titulat Heavy Soul, amb la mateixa estètica que el disc que va treure Paul Weller l'any 97. Guitarres esmolades endureixen el funk. "Com a hippis negres la radio i la industria discografica no sabien que fer amb nosaltres perquè érem basicament massa blancs pels negrates i massa negres pels blanquets". George Clinton (els seus Funkadelic hi son presents) dixit.





Poca cosa queda per afegir. A banda de Curtis Mayfield i Aaron Neville, la resta son rarament coneguts: Marion Black, Soul President, Sidney Pinchback... Un 10 per a Betty Davis i "If I'm Luck i Might get picket up", el primer tema. A corre cap al kiosk, encara el trobareu.

Fins ara hem parlat de blancs i negres. Tanmateix la comunitat hispana també tenia coses a dir. A From Burbank to the Bay Area: Barrio Breaks, East Bay Grease, Folk Funk & More from the Vaults of Atlantic, Reprise & Warner Bros. Records 1967-1975 (Warner UK, 2.005) el poti poti es fenomenal. En el viatge de L.A a Frisco hi sumem al soul, al funk i al rock influències no nomès llatines (Malo, on milita el germà petit de Carlos Santana, Jorge), si no tambè aires jazzies ( Show of Hands) i folkies (Maria Maldaur, Kenny Rankin) que donen com a resultat un tot sorprenentment cohesionat, encara que divers: autentic american melting-pot.





Organs (Hammer, Bamboo, Seatrain), percussions i vents (Tower of Power, Coldblood) arreu. El meu tema preferit: la versió del "Hold On I'm a Comin'" de Sam & Dave que fa Fred Ramirez, 100% Latin Soul.

Introducció al soul clàssic (i IV): les 2 grans, 2na part: Motown

L'etiqueta Motown feia sonar una peça de tal manera que era instantàniament identificable i "Motown" va esdevenir un estil per ell mateix. Berry Gordy, va fundar l'etiqueta de Detroit (contracció de Motor Town) amb un préstec de 800 dòlars de la seva família l'any 1.959. Desprès, als 60s, es convertiria en la més gran independent en la indústria de música, gràcies a barrejar R&B i melodies pop memorables, cantades suaument. A Motown, el costat pop de l'equació del soul prenia importància més gran que mai abans, que ajudava a fer accessibles a una audiència més ampla. Motown utilitzava els mateixos músics de sessió bàsics sobre els seus discs: els Funk Brothers, que ajudaven a establir la fundació rítmica bàsica del so Motown. Però els seus arranjaments eren exuberants: afegint cordes, vents, piano, percussió extra que podria realçar la comercialitat de la música.

A mes de la formula artística va establir una verdadera cadena de muntatge imitant les fabriques d' automòbils de la mateixa ciutat: amb compositors com Smokey Robinson i l'equip d'Eddie Holland, Lamont Dozier i Brian Holland que escrivien una gemma després d'un altre amb gairebé regularitat rítmica. Desprès tenien arrengadors i productors. Finalment la banda resident. Departament artístic, marketing : tot funcionant com un rellotge. El regnat durant els 60's va ésser indiscutible. Els 70's emigren a L.A. intentant entrar en la industria del cinema però no se n'acaben de sortir.








Una primera mirada general la podem fer a traves de Motown 50, editat l'any 2.009 per Universal -com tots els que anomenarem- en el 50e aniversari del segell. Els 50 temes estan escollits pels fans del país. Hi ha també temes dels 70's, 80's i 90's. Seria divertit comparar el disc amb la edició francesa, o l'alemanya...





Si ens volem concentrar amb els 60 tenim varies vies: la primera es la parella Motown Classic Gold (2.005 ) i More Motown Classic Gold (2.007) son dos dobles de la serie Gold que es poden trobar fàcilment a molt bon preu, especialment el primer. Cadascun porta 40 temes dels 60's.















Si el pressupost s'amplia, la segona via d'entrar als 60 es Hitsville Usa, the Motown singles collection vol 1 1.959 -1.972, i el mes fluix Hitsville Usa, the Motown singles collection vol 2 1.973-1.992, editats -i desprès reeditats- el 1.993. El contingut del primer coincideix bastant amb la serie Gold, però mes ampliat. Si podem hem d'entrar per aquest: te tot allò que ha fet gran el segell, tots els artistes i tots els grans èxits. El segon repassa la etapa de Los Angeles, mes fluixa, no es tan imprescindible.




I amb mes pressupost encara podem anar a The Complete Motown nr 1 Box (2.009), que reuneix 200 temes -en 10 cd's- que han arribat al nº 1 en algun país del mon al llarg dels 50 anys d' historia. Evident el contingut que trobarem i espectacular la presentació, amb una reproducció de Hitsville, la seu de la companyia.







Finalment, i tornant als 60's, hi ha A complete introduction to Tamla Motown (2.009). Es una mirada europea al llarg de 4 cd's al cataleg dels 60's i primers 70's. Allotjat en un embolcall de luxe, vol servir de guia per entrar al mon d'en Gordy, tots el favorits son aquí: des de Smokey Robinson fins a Stevie Wonder, Diana Ross a Michael Jackson i molts altres, però en un cd presenta els concerts en directe a Paris i Londres i en un altre es concentra en cares b de singles. Per tant la caixa és un company meravellós a la caixa d'Hitsville dels EUA. Inclou anotacions extenses i 94 pistes.

Introducció al soul clàssic (III): les 2 grans, 1 part: Atlantic

El conglomerat Atlantic es un dels dos grans que defineixen el soul. A mi, personalment, m'atrapa la senzillesa i, a vegades, rudesa, dels seus productes. Cantants apassionats i vents que defineixen els temes. A part dels seus propis segells, com Atco, tambe va distribuir Stax i Volt durant la 2na meitat dels 60's. Per començar: hi ha un parell de compilacions molt semblants.






La primera es: Atlantic Gold: 75 Soul Classics From The Atlantic Vaults. (2004, Warner UK). El títol ho diu tot: 75 joies del catàleg d'Atlantic, en 3cd's. Aretha FranKlin, Betty Wright, Percy Sledge, Rufus Thomas (pare de Carla), els grans Booker T & the MG's, Spinners, Sam & Dave, etc, etc, etc. Un plaer de principi a fi.






Curiosament, existeix també Atlantic Gold - 100 Soul Classics , publicada també per la mateixa Warner Uk el 2.009, però distribuïda per Warner Canada (!?). Portada molt semblant i el mateix temari de fons. Peró el catàleg es tan immens, que encara que tinguis l'anterior, pots conèixer mes de 50 noves gemmes. Mes noms encara que l'anterior: m'ho estalvio.






El 2.004, Warner UK, dins de les WSN Series, havia publicat Sock It To 'Em Soul - 60's Club Soul Classics, en format cd o 2LP, que, a banda de Atlantic i Stax, recull l'herència soul de segells com WB, Loma i Reprise que han anat a parar tots a la casa gran Time Warner. Aquest fet ens permet accedir a nous noms: Don Covay, Rex Garvin & The Mighty Cravers, Herbie Mann, The Marketts, J.J. Jackson. Esperem un 2on volum!







Per acabar, el 1er. This is Soul!!. S'havia publicat l'any 69 al Regne Unit, presentant el planter Atlantic, llavors reforçat amb tot Stax-Volt. Era a preu reduït i va ésser un èxit de vendes. El 2.007, Rhino el va reeditar en cd exquisit format mini-lp, ampliant el 12 temes inicials a 29, i incloent, a part de les obvietats que formaven l'original, rareses com Mad Lads, Soul Clan, Jaenne & the Darlings o Soul Brothers Six. Boníssim.

Introducció al soul clàssic (II): Sud i Nord

Southern Soul: el soul que es fa a les ciutats del sud dels Estats Units. Els Estats son Tenesse, Florida, Alabama, Lousiana, Mississipi, i Georgia, ciutats com Memphis o Nashville. Estudis i Segells com Muscles Shoals, Criteria, Fame, Royal, Stax, Kent, King. Es nodreix de la energia del r&b i la passió del gospel. Secció rítmica hermètica, vents contundents i guitarres afilades. Artistes com William Bell, Otis Redding, James Carr, Clarence Carter, Al Green, Spencer Wiggins. Tot això i moolt mes ho podeu trobar a Take me to the River: A southern soul story 1.961-1.977 (Kent, 2.009), un d'aquells recopilatoris que saben definir el genere a la perfecció. Es un llibret amb 3 cd's i amb mes de 70 pagines d informació: exuberant

Quedariem coixos, en intentar reflexar que es el Southern Soul, sino fessim una parada a Memphis, Tenesse. I concretament a McLemore Av., seu del segell Stax i la seva subsidiaria Volt. Alli mateix hi estan situats els mitics estudis Muscle Shoals. Jim Stewart i Estelle Axton van fundar Satellite records l'nay 1.957 amb l'objecte d'editar rockabilly, country i pop. L'any 60 reorganitzen el segell com a Stax (les primeres lletres dels respectius cognoms) i donen la distribució a Atlantic, periode que dura fins a 1.968. La companyia i els estudis suposen un model de convivencia racial en uns moments d'encara total segregacio al sud. Booker T & the MG's (2 negres i 2 blancs) esdevenen la banda resident i -reforçats moltes vegades pels vents dels Mar-Keys - graven centenars de sessions per a grans vocalistes com Otis Redding, Sam & Dave, Edie Floyd i tants d'altres. A partir de 1.969 Isaac Hayes es fa carrec dels arrenjaments i dona un alt grau de sofisticació. El paradigma es el seu propi Hot Buttered Soul. Aquest canvi es la causa d'un gran augment de vendes i molts exits, i dura fins el1.975. Les dues etapes queden ben reflectides a Stax 80th Anniversary Celebration (2.007, Concord-Universal) una molt recomanable caixa amb 2 cd, i un llibre de 50 pagines profusament il.lustrat.

Northern Soul: es la musica que es punxa a les discoteques del nord d'Anglaterra. Cas curiós, doncs la majoria d'estils es defineix per l'origen geogràfic de creació de la musica. En aquest cas es defineix per on s'escolta -o millor: on es balla-. Per tant, hi ha molts que neguen directament que sigui cap estil. En tot cas, la nomenclatura ha arrelat, agradi o no. Una bona prova: A complete introduction to northern soul (2008, Universal), una caixa amb 4 cd's i molta informació. Majoritàriament es material de Motown: un cd es memòries Motown i un altre Motown Nuggets. Peró hi ha molt mes: per exemple les versions originals de ¨Tainted Love¨ i ¨Seven days too long¨per Gloria Jones i Chuck Wood, o rareses com el ¨Festival Theme¨ per San Remo Golden Strings. Paga la pena.

Introducció al soul clàssic (I)

La musica soul es el resultat de la urbanització i comercialització del Rhythm & Blues (r&b). Es a dir, la musica dels negres (Race Music, n'hi deien) que partia del jump blues, però posant l'enfasi en la cançó i no en la improvització. Als 50's, el r&b estava dominat per vocalistes com Ray Charles i Ruth Brown, o per grups, també vocals, com The Coasters o The Drifters. Una primera panoràmica del r&b la podeu trobar als 8 volums d'Atlantic R&B (Warner, 2006). Abans, s'havia editat una serie en cd i vinil molt semblant. Es pot trobar com a caixa o cadascun dels volums, a molt bon preu. Cobreix la trajectòria d'Atlantic, el segell creat a Nova York per Ahmet Ertegun i Hert Abramson -un turc i un jueu-, des de la seva fundació el 1.947 fins al 1.974, incloent, doncs la època dorada del soul: de principis dels seixanta a meitat dels 70's. I inclouen també els anys que varen fer la distribucio del cataleg Stax. Els cd's estan ordenats cronologicament i hi desfilen, a part dels que ja hem anomenat: Joe Tuner, Lavern Baker, Carla Thomas, Ben E.King, Otis Redding, Aretha Franklin i tants d'altres. Perfecte per veure la evolució del primigeni R&B cap al soul, i com aquest es va sofisticant i diversificant.









Desprès, als 60's es designa com soul tota la musica negra amb arrels r&b. Les dues principals branques estan representades per segells: el conglomerat Motown (de Detroit) representa la tendència mes apropada al pop, mentre que Stax/Volt (de Memphis) -unit a Atlantic la segona meitat dels 60's- representa aquell mes suós, mes dur, mes enèrgic, moltes vegades amb una bona secció de vents. Mes endavant en parlaré de cadascun d'ells. Peró podríem dir que cada gran centre urbà crea la seva tendència, mes aviat o mes tard: Philadephia, Chicago... Per fer-vos una bona introducció ara ja no al r&b, sinó ja al soul, podeu assaborir la caixa de 4 cd's Soul Spectacular, editat per Rhino (2.002), que reuneix els 90 mes grans hits del soul nordamericà. Tots els temes han estat als primers llocs dels charts, tant als de pop com als de r&b. Personal ment n'eliminaria uns quants: aquells massa carregats amb violins i masses arrengaments. Tot i això, hi ha mes de 70 temes sense desperdici. Noms? Tots els que podeu imaginar de primeres figures del soul, com a exemple nomes senyalo alguns dels que surten en la portada: Isley Bros., Ben E.King, James Brown, Supremes, Al Green. El disseny, com podeu veure, es exquisit.