diumenge, 12 de juny de 2011

Novetats modernistes

Aquest primer tram d'any el modernisme aborigen ha donat fruits:




Mentre preparen el seu esperat LP, Els Trons ens ofereixen de nou un tast del seu so 'Riot On Tuset Street'. Aquesta vegada us presenten quatre versions tronadores que rendeixen tribut als seus herois del Sunset Strip '66 els Love ("7&7 Is"), els Turtles ("Outside Chance"), Byrds ("Feliç sense tu") i els Standells ("Jugues amb mi") - tot i que segurament la portada us farà pensar en un tribut a una altra banda de llegenda!



Aquestes cançons són de les mateixa sessió d'enregistrament del segon EP, i com aquell són editades en una tirada limitada de només 500 exemplars per Butterfly que volaran ràpid.





The Gruixut’s
tornen amb el seu segon disc ‘Que vénen els indies!’, sota la producció de Lluís Costa (Costa 59). Un disc carregat de potència i grans dosis d’àcida ironia que mostren les seves clares influències de rock’n’roll i punk rock i una portada del genial Max.



‘Que vénen els indies!’ és una clara declaració d’intencions, que reivindica l’existència del rock’n’roll en un panaroma català clarament dominat per les tendències folk i pop amb un missatge amable. Un missatge incendiari que intenta despertar una societat que sembla cada cop més adormida i falta de valors. Els clars referents al rock escandinau (The Hives, Gluecifer, The Hellacopters,…) i nordamericà (Eagles of Death Metal, The Dirtbombs, Danko Jones, Iggy Pop, …), així com al rock’n’roll més clàssic (Chuck Berry, Eddie Cochrand, Jerry Lee Lewis,…), combinat amb un explosiu directe, converteix a The Gruixut’s en una maquinària de rock’n’roll.




Belda i el Conjunt Badabadoc, van llençar un nou senzill en exquisit vinil que complementa el que ja van publicar l’octubre del 2010 (on no hi van cabre les 4 peces!) i el van presentar el passat dia 21 d’abril al Rude Club barceloní. Seguint amb els seus aires jamaicans, al disc hi trobareu dues versions caribenyes d'autors nostrats: una del “Vitamina Sol” dels illencs Antònia Font i una altra del “Cims i Abismes” del valencià Pep Laguarda. Com que no tinc cap testimoni sonor ni visual del nou senzill us deixo amb la seva revisió d'un altre clàssic

1 comentari:

  1. M'alegre de que t'agrade el meu bloc, el teu també és genial! Vaig a enllaçar-te ara mateix. Ens llegim!

    ResponElimina