El punt de partida d'aquest post es allà on va acabar la revolució punk-new wave dels 70, que va colpejar fort la moguda i el negoci musicals. Aquelles primeres fornades ara es diversifiquen, creixen i creen nous sons i estils, es personalitzen.
Tot i així, intentar reflectir en un sol recopilatori, encara que sigui una caixa amb 4 cds, com es el cas de "Left of the Dial: Dispatches from the '80s Underground" -que va editar Rhino el 2.004-, l'escena alternativa dels 80s es una fita complicada. No ens posaríem mai d'acord. Cadascú faria una tria diferent. I encara que hi posis 82 temes...
El títol de la caixa fa referència a la part esquerra del dial de la F.M., que era on tenien assignades les seves frequències les ràdios universitàries americanes. De tarannà mes obert, la programació d'aquestes defuig la corrent pop mainstream i punxen musica mes underground. De manera que no trobarem ni els mes famosos ni tampoc els mes venuts. Si veurem els primers passos d'alguns que desprès van triomfar.
Aquí hi son presents els noms mes evidents, mes majoritaris: R.E.M., the Cure, Aztec Camera, the Pretenders, Ultravox, Lone Justice, the Smithereens, Concrete Blonde, Echo & the Bunnymen i the Church.
A l'altre extrem tenim atesos Dead Kennedys, Minor Threat, Throbbing Gristle, the Minutemen, Black Flag, Nick Cave & the Bad Seeds, Gun Club, the Butthole Surfers, the Raincoats i Beat Happening.
I entremig: paisley underground (the Three O'Clock, the Rain Parade, the Dream Syndicate), cantautors (Billy Bragg), sons britànics (the Jesus and Mary Chain, the Stone Roses, XTC), gòtic (Sisters of Mercy, Bauhaus), folk-punk (the Violent Femmes), retro-garage (the Lyres), ska (the English Beat)...
La nota dominant es doncs la diversitat
En fi: en tot cas, un bon recopilatori dels 80s alternatius, amb abundant bona musica, ben presentat i amb bona informació. I bons records!
Rhino -un de les nostres disqueres preferides- va editar l'any 1.993 una serie de 9 volums ( en LP o CD amb bonus) que va titular D.I.Y. (Do it yourself) i, d'aquests, en va dedicar 2 al PP britànic i 2 mes a l'americà, a mes d'altres que reflectien diverses escenes punk...
El primer d'ells, "Teenage kicks, UK Pop (1.976-1979)" s'enceta amb les restes del pub rock: el gran Nick Lowe, Wreckless Eric, Kursaal Flyers. I ho acompanyen amb l'explosió juvenil que es va produir al costat del naixement punk, sense ser-ho: Undertones ("Teenage Kicks"), TheMotors.
La palma se l'enduen Eddie & the Hot Rods amb "Do anything you wanna do", els campions gays Tom Robinson Band amb "2-4-6-8 Motorway" i l'imparable "Top of the pops" de The Rezillos.
Falta l'Elvis Costello, pot ser?
El 2on volum, "Starry Eyes, UK Pop II (1.978-79)", es una mica mes fluix, al meu parer. Tot i això els Buzzcocks ("Even Fallen in love (with someone you shoudn't've?)"), The Undertones, XTC, Squeeze, (tres que repeteixen del primer volum) ajuden a mantenir el nivell.
Escoltaràs alguns menys coneguts: Bram Tchakosky, The Jags, The Records, The Searchers o Purple Heats.
A "Come out and Play, American Power Pop I (1.975-78)" queda ben palesa la formula de melodies clares amb guitarres energètiques.
Entre Pezband, Artful Dodger, Paleys Bros o Chris Stamey sobresurten els essencials The Nerves amb "Hanging on the telephone"(una versió d'aquest tema desprès farien famosos Blondie) o Chris Bell que tanca amb "I am the cosmos".
"Shake it up, American Powr Pop II (1.978-80)" es un pel mes brillant que l'anterior. Acaparen protagonisme the Romantics ("What I Like About You"), Shoes, 20/20 i The Beat, amb 2 temes cadascun d'ells.
Un plaer tornar a escoltar Pearl Harbour & the Explosions (la cantant llavors novia del Clash Paul Simonon), Holly & The Italians o The Plimsouls.
El power pop resulta de l'encreuament de les melodies dels Beatles amb les guitarres cruixidores de The Who. Hi ha qui diu que l'estil neix en el moment que The Beatles publiquen el "Sgt. Peppers", es a dir, quan deixen volar la seva imaginació i experimentacio a l'estudi.
Llavors es el moment en que Raspberries o Badfinger surten per defensar les cançons pop de 3 minuts de durada, a tot estirar.
Estableixen les bases de l'estil, però no es fins la segona meitat dels 70s que bandes com Cheap Trick, the Knack, the Romantics i Dwight Twilley van gaudir de hits. Tanmateix, the Shoes, the Records, the Nerves o 20/20 es van quedar com a bandes de culte.
A "Power pop anthems" (EMI, 2.005) hi tenim una primera aproximació.
Son 48 temes en 2 cds, molts d'ells no genuïnament power pop, però si que hi son els iniciadors ( Raspberries, Big Star i Badfinger), la onada de finals dels 70s ( Cheap Trick, the Knack, the Records, the Rubinoos), aixi com grups que en son arrel (Easybeats, The Kinks) i practicants posteriors (Jellyfish) .
Delícies: Todd Rungren amb "I saw the light" o Nick Lowe amb "Cruel to be kind", per exemple
El 2.007, Zonophone, tambe pertanyent a EMI, treu "Burning Souds, 20 power kille Cuts". Rebusquen als sotans dels segells Emi i fan una panoràmica de l'any 74 al 96.
Obren els genials The Flamin' Groovies -2na època- amb "Shake Some Action" i tanquen The Rutles amb "Shangril - La". Enmig: The Barracudas, The babys, The Boyfriens o Dwight Twilley.
Finalment, a "The Roots of power pop" la independent Bomp Records es centra, amb 26 pastilles, en el període finals dels 70s i primers 80s. Molts grups foscos però també hi caben Shoes, 20/20, Nashville Ramblers, Zeros, Romantics o Plimsouls. Una meravella del segell del gran guru del power pop i del garatge Greg Shaw. Us heu fixat en la portades? Unanimitat estil pop!
La Gresca Catalana d'en Joan Reig, les sessions de Phil Musical i les ballades de Modernisme Aborigen de Badabadoc Selectors inicien la recuperació del llegat musical seixanter indígena. Des d'aquí no deixarem mai d'agrair la seva abnegada tasca.
Peró en realitat no son els primers: en un llunyà 2.003 en terres vallesanes va veure la llum Hi ha ieié per aquí, vol. 1(La Sèpia Verda/ Barraques) un recopilatori més rupestre -que els que veurem mes endavant- però força recomanable.
El llistat de temes:
1. Mauné i els seus Dinàmics: Per tu ploro [sic] (L'emigrant) 2. Maria Cinta: El llimoner 3. La Trinca: Cu-cut 4. Quixot's Quartet: Windy 5. Picapedrers: Un bitllet he comprat 6. Els Xerracs: Jo he pres dels teus ulls 7. Josep Coran: M'estimes de veritat! 8. Los Relámpagos: Nit de llampecs 9. Els 7 d'Aquí: Només tu 10. Tony Vilaplana: El teu besar 11. Eurogrup: Pots sentir-me? 12. Els Dracs: És la meva vida 13. Els 3 Tambors: Romanço del fill de vídua 14. Francesc Pi de la Serra: Els fariseus
Com veiueu, la influencia anglosaxona del moment plana arreu: Els Picapedrers fan un “Un bitllet he comprat”, Els Xerracs amb “Jo he pres dels teus ulls”, Els Dracs amb “Es la meva vida” o Eurogrup amb “Pots sentirme?”. Totes elles versions molt dignes. Sorpreses: el doo woop “Nomes tu” de Els 7 d'Aqui o l'instrumental amb ritme nostrat “Nit de llampecs” de Los Relampagos. Pel que se, difícil d'aconseguir.
També de forma totalment underground, el segon fruit d'aquest esforç de recuperació es el recopilatori “Modernisme Aborigen” dels Badabadoc Selectors (2.008). Arrenca amb “Per tu ploro”, un instrumental de Manué i els seus Dinamik's del 1.966 avançant se gairebé deu anys al que faria desprès la Dharma. Segueix amb “L'Amor que demanaves” de la Nuri, l'imparable “Que passa amb els duros?” d'Eurogrup i “Mes enllà” d'Els Xocs, entre d'altres.
Aqui teniu la resta del contingut del segon volum
1. Mauné i els seus Dinàmics: Per tu ploro [sic] (L'emigrant) 2. Nuri: És una noia 3. The Bonds: Quina colla més original! 4. Eurogrup: Què passa amb els duros? 5. Tony Vilaplana: Ie-ié 6. Maria Cinta: El llimoner 7. Santi Sans: El trastet 8. Guillermina Motta: Cap al futbol 9. Els Xocs: Més enllà 10. Els Dracs: Visca la Patum! 11. Betina: A la bona de déu 12. Els 3 Tambors: Invitació a la sardana 13. Els Corbs: Nit sense fi
El fuzz d'Invitació a la Sardana” d'Els 3 Tambors tanca aquesta iniciativa pionera. Per cert, inclou el catxondíssim “El trastet” de Santi Sans
Mesos despres, durant el 2.009, va sortir “Modernisme Aborigen Vol.2” : l'extraordinari programa dels èxits mes ballables (diu al full interior del cd). En la mateixa linea que l'anterior. Destaquen l'instrumental surf-sardana “La brava” de Les Diaminoes, “Ell” de la diva italiana Rita Pavone, “El miner” d'Els 4 Gats, “Windy” de Quixot´s Quartet,... Treuen el cap La Trinca, amb un urgent “Esvalotat” però es “Una dona llarga i prima” dels mallorquins Amigosqui s'endú el primer premi, tancant el disc. Manté l'altíssim nivell del primer volumen. Ja triga en arribar el tercer!
Hi trobareu:
1- Els de la Torre: Quan dic tot el que t'estimo 2- Manuel: L'encís de Menorca 3- Rita Pavone: Ell 4- Maria del Carme Girau: Si fa Sol 5- Les Diaminoes: La Brava 6- Els 4 gats: El miner 7- Josep Coran: M'estimes de veritat 8- Lita Torello: No t'ho diré pas 9- Els Stop: No tornaré a plorar 10- La Trinca: Esvalotat 11- Quixot's Quartet: Windy 12- Maria Pilar: Res ha mort 13- Amigos: Una dona llarga i prima
Sembla que aixó dels sixties pot funcionar i, desprès d'un numero de la revista Enderroc dedicat íntegrament al fenomen, aquest any 2.010 Picap treu “Pop ie-ie català”, un cd amb 28 temes. La primera meitat es mes pop -Maria Cinta, Magda, Lita Torelló, Tony- mentre que la segona es mes rockera.
Predominen les adaptacions d' èxits internacionals, algunes d'elles excel·lents: Els Dracs amb “La casa del sol naixent”, Els Drums amb “Diguem coses”, Els Xocs amb “Mes enlla”, The Bonds amb “Wooly bully”,...
I temes propis d'alt nivell: “Maria Cinta” de Maria Cinta, “La Fulla” d'ELs Xerracs o “L'arbre” d'Els 4Z. Bàsic tenir-lo.
1- Maria Cinta Maria Cinta 2,2 2- Nina de cera (Serge Gainsbourg)Francesc Heredero 2,21 3- Tu parles molt(Reginald Hall ) Núria Feliu 2,07 4- El món :Lluís Olivares 2,21 5- Quina tristor Venècia: Magda 2,33 6- Tinc,tunc: Dodó Escolà 2,36 7- Ciao,ciao: Lita Torelló 2,16 8- Desafinat:Grau Carol 1,53 9- Dos passavolants: Jacinta 2,34 10- La,la,la: Cristina i Els Stop 2,4 11- Yeh! Yeh!: Tony Vilaplana 2,32 12- Cal saber oblidara: Nuri 1,54 13- Dissabte:Guillem d'Efak 2 14- La casa del sol naixent: Els Dracs 3,33 15- Ajuda'm: Els Picapedrers 2,05 16- Quà passa amb els duros?: Eurogrup 2,26 17- El senyor del tambor: Els Corbs 2,13 18- Cançó del noi dels cabells llargs: Els 3 tambors 2,18 19- Un ninot penjat d'un fil: Els de la torre 2,1 20- Wooly Bully: The Bonds 2,26 21- No et puc acompanyar: Els 4 Gats 2,35 22- Digue'm coses: Els Drums 1,44 23- Més enllà: Els Xocs 2,57 24- Carnaval: Els Consellers 2,23 25- L'Arbre: Els 4 Z 2,15 26- La fulla: Els Xerracs 1,46 27- Nena: Els Trons 2,35 28- L'emigrant: Mauné i els seus Dinàmics 2,34
Serguim, “Pop a la catalana Jazz, Bossa & Groovy Sounds from Catalunya 1963-1970” de la discogràfica francesa Vadim Music (2.010). L'ha compilat DJ Phil Musical i com diu al seu web: “He estat preparant el llançament al mercat d'aquesta recopilació que recull 18 joies del pop vocal i orquestral fet a Catalunya durant la dècada dels 60. Ja ha sortit a la venda en format CD i el doble LP en vinil sortirà pròximament en una edició limitada de 500 exemplars”. Apareix la versió “És una dona” (“She's a woman”) de Nuri que va ser felicitada des de la discogràfica dels Beatles. El contingut es trepitja amb els anteriors i jo no el tinc encara, estic esperant que arribi en vinil, però fa un pinta tremenda...
Tracklisting:
1. Què passa amb els duros (Get out of my life, woman) - EUROGRUP 2. És una dona (She's a woman) – NURI 3. Yeh yeh – TONY 4. Cap a futbol - GUILLERMINA MOTTA 5. Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son) - FRANCESC HEREDERO 6. No és res d’excepcional (It's not unusual) - LLEÓ SEGARRA 7. Amor (L-O-V-E) - JORDI TEIJON 8. Sóc molt poca cosa – JACINTA 9. Desafinat (Desafinado) - GRAU CAROL 10. Lluna blava (Blue moon) - JOE MARTIN 11. Febre (Fever) - GUILLEM D’EFAK 12. Qualsevol hora va bé (Any old time of the day) - NÚRIA FELIU 13. Ciao ciao (Downtown) - ALICIA TOMÀS 14. No tornaré a plorar per tu (I've cried my last tear over you) - LITA TORELLÓ 15. És lluny el setembre (See you in September) – JACINTA 16. El meu trastet (Road hog) - SANTI SANS 17. Cançó del telèfon - F.BURRULL & J.M.ESPINÀS 18. El cinemascop (Le cinéma) - LLORENÇ TORRES
Pel meu gust li falta rock, massa popi...Pero es el mes ben presentat de tots!
A finals del 2.010 els Badabadocpersisteixen en el seu esforç:
El contingut es el seguent:
Aquest camí solitari .... JACK CARMELO Nina de cera .... RENATA Ticket to ride .... LUCKI GURI & PETER ROAR L'home dibuixat .... SISA Ton pare no té nas .... LOS BETA QUARTET Entre aquests quatre murs .... JOCELYN JOCYA Dóna'm la mà .... ARRELS M'ho havia de témer .... GERMANES ROS Maria Rosa .... BERNARDINO & SON CONJUNT Els meus ulls .... JACINTA Na Catalina de plaça .... LOS BOHEMIOS Daniel se'n va anar .... CORAL SANT JORDI Carnaval .... ELS CONSELLERS La, la, la .... JOAN MANUEL SERRAT
Destaquen sens dubte el soul de Jack Carmelo i el funk de Bernardino. Bona feina!
Avui, que sembla que bona part dels dirigents del país tenen amnèsia històrica, es un bon dia per recordar que hi ha una colla de bandes que busquen recuperar i/o reinterpretar allò que havien creat generacions anteriors, cadascun amb la seva via personal i diversa. Vaja, que tenen memòria històrica. Ells si.
Angelina i els Moderns recuperen el pop ie-ie català dels 60s: el que feien Lita Torelló, Nuri, Maria Cinta... Son l'Helena Casas (Conxita, exPomada) i un grup d'amics de l'Esmuc que reprodueixen fidelment el so seixanter. Vestuari, pentinats, instruments, equip de so, posada en escena, personatges; tot mil.limetrat. Tenen un disc auto editat de l'any 2.009 i son els preferits de DJPhil Musical (Oscar Dalmau). En directe combinen el “Wooly Bully” (via TheBonds) amb un “Al vent” soul-blues amb els saxos a tot drap.
Refugi es un projecte encapçalat per Joan Reig, d'Els Pets. A mes del pop seixanter reivindiquen el llegat de la nova cançó, tot plegat en un format pop-jazz, en diriem?. En Joan va acompanyat de trio de jazz (piano, contrabaix i bateria). Desfilen temes de Pau Riba, Guillem d'Efak, Els 3 Tambors,...També van editar el seu primer disc l'any passat, “Vestits Nous”amb RGB Suports.
Belda i els Badabadoc es una mena de supergrup de gent amb llarga militància sònica: el Belda (Pomada), lo Pardal Roquer, Xerramequ i Eric (Dr.Calipso). El ventall de material que treballen es mes ample encara: “L'empordà”, “La catximba” i “Aquesta nit” conviuen amb “Roso”, “La Gavina” i “La Vall del Riu Vermell”. El seu disc, auto editat, es diu: “Per Jamaicanes! Catalan Hits on Caribbean beats!” Queda prou ben definit, doncs. L'acordió diatònic els dona una sonoritat inimitable. Apa, a ballar!
