dimarts, 16 de febrer de 2010

Discos dels 2.000

Tria personalísima. Primer havien de ser únicament 10, però van sortint i no saps per on tallar... No estan ordenats de cap manera especial.




ANTÒNIA FONT Alegria. Es un dels grups que podria tenir mes d'una entrada en la llista, però crec que aquest es el disc que els va fer grans. Lletres surrealistes de Joan Miquel Oliver pel primer pop indie que trenca barreres



MISHIMA Set tota la vida. Mes indis. Van fer un viatge de l'angles -dels seu primer L.P.- al català amb resultats esplandits, sobre tot en aquest, el seu tercer LP. Aquest es el seu cim (de moment)





REFREE Els invertebrats. Raúl Fernandez, ex-component de Corn Flakes i Elena, edita aquest disc, que es el seu gran encert, desprès de Nones, del 2003. Nostàlgic i crepuscular.



MANEL Els millors professors europeus. Folk-pop local i global, histories cotidianes i costumistes. La sorpresa: gran èxit arreu. Sembla que ja estan preparant el segon!



ROGER MAS Les cançons tel.lúriques. Amb lletres tradicionals de Jacint Verdaguer, Mas les revitalitza amb unes músiques màgiques, plenes de detalls que li donen nova força, misteri i espiriutalitat.





NISEI Continents. Uns altres que fan el viatge de angles al català, en aquest segon seu LP. Post-rock obert al dub i al kraut rock. Fresc i inquietant.




THE GRUIXTU'S Normalitzem el rock'n'roll. Garatge-rock de l'Empordà. Contundents i divertits. Atenció al seu grup paral.lel Rock'n'roll Brothers, de versions de clàssics del rock'n'roll, del rockabilly i del surf.


ENRIC CASASSES - PASCAL COMELADE La manera mes salvatge
La llarga trajectòria de Comelade l'avala per si sola. A les lletres d'en Casasses hi posa un fons musical 100% Comalade, basculant dels Stones a la Sardana



REMIGI PALMERO Sense comentaris Disc acústic i madur del valencià, que va fent la seva via (i la seva vida) tranquil·la, amb la Mediterrania sempre present


ELS PETS Respira Un altre grup que podria tenir mes d'una entrada: tots els discos que han fet aquesta dècada son reculls de perfectes temes pop intemporal, de sempre. En Brad Jones els ha trobat el punt just de producció




QUIMI PORTET Viatge a Montserrat
(2.009). Quart disc de la dècada,
segueix anant a la seva bola, ara amb forces guitarres i amb aquell humor
tan seu.