Els 50 (III): mes rock

L'allau de cartes i critiques rebudes m'obliga a ampliar la panoràmica dels 50

D'una banda s'ha queixat els veterans. Com es possible parlar de l'origen del rock'n'roll sense un recull del mític segell Sun Records? Gran errada. Dels molts que hi ha, escollim un editat pels anglesos Charly Records, que s'anomena The Story of Sun Records (2.002). Es una caixa amb 3 cd i 94 pistes!.





Repassa la historia del segell independent de Memphis des de les seves arrels blues (al 1er cd, sobre tot) seguint per les seves pioneres gravacions de r'n'r. S'acompanya d'un llibret de 64 pàgines comentant cadscuna de les 94 pistes. Va llançar la carrera d'Elvis Presley, Johnny Cash i Jerry Lee Lewis, Howlin 'Wolf, Carl Perkins i Roy Orbison. Tots hi son presents. Imprescindible.

D'altra banda s'han queixat les rockeres: que no van tenir cap paper les dones en el naixement del rock, o que? Es cert que si que van intervindre, - encara que les llistes d'éxits semblaven vedades al sexe femení- : a l'espléndida col.leccio Girls Gone Rockin (Fantastic Voyage, 2.010) queda ben clar. Des del R&B, des del country, des del boogie woogie o des del r'a'b elles participen en el primer rock.






Entre els molts noms queden incloses les elogiades Wanda Jackson -encara en actiu- i Etta James, Lee Sandy i Baker Lavern. Aquest lot de 75 pistes en 3 cds molt ben presentats hi ha de tot l'espectre: aquelles fan servir el r'n'r com a trampolí per les seves carreres, d'altres composen el seu propi material (Jackie De Shannon); unes venen de la gran urb com Annisteen Allen, altres del sud rural com les Miller Sisters, etc...

I s'han queixat els fans dels Stray Cats: quines van ser les influències dels seus ídols? Com es que no varem fer referència a aquest trio revivalista? En el vinil LP recopilatori Please Give Me Something, The roots of The Stray Cats, que els maresmencs d'El Toro Records van editar a finals de 2.009, es fa un repàs de 16 temes que han estat al repertori d'en Setzer & Cía. i del bon gust que gasten: de Lonesome Lee a Ricky Nelson, de The Nomads a Winonie Harris, amb el sublim "(Everytime I heard) That Mellow Saxophone" de Roy Montrell entre tots ells. Una veritable lliçó.

Els 50's (2): Rock'n'roll i altres

El rock'n'roll és un gènere de la musica popular que es configurà als Estats Units a finals dels 1940s i principis dels 1950s. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el r&B, el country, la música folk, el gospel i el jazz. Forma part d'aquella revolució racial, generacional i sexual que es va produir als EE.UU en aquella dècada. Ben aviat el gènere va difondre's a la resta del món i es va anar desenvolupant, donant lloc, posteriorment, al rock modern. El rock and roll clàssic es toca amb una o dues guitarres elèctriques (una és la principal i l'altre la rítmica), un contrabaix -que a partir de mitjans dels 50s fou substituït per un baix elèctric-, i una bateria. En els primers estils del rock and roll de finals dels 40s, l'instrument principal era el piano o el saxòfon, però des de mitjan 50s van ser substituïts per la guitarra elèctrica. El ritme és, en essència, el del blues boogie woogie.






Una panoràmica general del que es feia als 50s la trobem a Loud, Fast & Out of Control: The Wild Sounds of the '50s, una caixa amb 4 cds editada per Rhino el 1.999. El títol ho diu tot: els sons salvatges dels 50s. L'important es que sigui salvatge, ja parlem de jump blues, rock'a'billy o rock'n'roll. Dels grans noms del rock no en manca cap: Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Litlle Richard, Buddy Holly, Chuck Berry, Bo Diddley o Gene Vincent. Pero tambe R&B i jump blues dels pioners com Louis Prima, Wynonie harris, Big Joe Turner, Amos Milburn i Lavern Baker i estranys instrumentals, com "Woo-Hoo" pels Rock-A-Teens. I un munt - total 104 temes- de bona musica menys escoltada...








La mateixa línia segueix 75 Pumpin' Piano Greats, publicat per Fantastyc Voyage el 2.009. Una mica de tots els estils però sembre amb la presència preeminent d'un piano. Llesques de rock'n'roll, R&B, Boogie, Blues, Country i musica hillbilly. Amb més de 30 diferents intèrprets de piano, el ritme mai decau al llarg dels 3 cds. El fullet esta carregat de fotografies d'época i objectes d'interès, i també inclou notes detallades del guru Stuart Coleman. Gaudeix llavors de les pistes de Jerry Lee Lewis, The Red Piano, Amos Milburn, Litlle Willie Litllefield, Champion Jack Dupree i molts d'altres.









Inevitablement una recopilació de grans èxits: Rock, rhythm, and doo wop (2.001). Caixa amb 3 cds -66 pistes- de Rhino amb presentació i documentació irreprotxable. Es la banda sonora d'un documental emès per la televisió publica americana. Subtítol: les mes grans cançons del primer rock'n'roll. El problema, per a mi, es que confonen grans cançons amb grans èxits. Reflexa, per tant, la tendència comercial -edulcorada, suavitzada i fins i tot empalagosa, a voltes- de la musica dels 50s. Mes que res te interès enciclopèdic. N'hi ha un segon volum.









El rock instrumental va tenir una salut fermíssima durant els 50s. Els 60s va aguantar força be, amb el fenomen del surf. I els 70s encara, amb el soul. Desprès ha estat invisible, sobre tot pel gran public. A finals dels 50s, però, van abundar els hits instrumentals. Al doble Essential roc'n'roll instrumentals (2.010, Primo collection) ens en fan cinc centims. En total, 40 pastilles. Link Wray, Duane Eddy, The Champs, The Scooty Moore Trio, Johnny & the Hurricanes et al. Mancats de mitjans tècnics i equipaments, la imaginació s'imposa per a trobar arranjaments originals. I renoi, si s'en surten! Molt recomanable.