divendres, 11 de febrer de 2011

Clash covers

The Clash es un dels meus grups predilectes. Una carrera no molt llarga, però molt intensa. Començant amb estil punk feréstec i salvatge evolucionen de pressa cap un rock banyat amb deixos reggae, ska, soul, funk, rap (llavors no en dèiem hip-hop), etc... Des de ben aviat van mostrar les seves influències amb les versions d'altri que incloïen en els seus discos.


Ja al 1er LP "The Clash" (1.977), hi trobem "Police & Thieves", un reggae de Junior Marvin (co-escrit amb Lee Perry) que, accelerant el tempo i amb uns arranjaments aparentment simples d'en Mick Jones, esdevé una de les joies del disc.





"Pressure Drop" va ser la cara B de "English Civil War", single del 2on LP a l'any 78. Un altre clàssic jamaicà revistat, aquest cop es de Toots & the Maytals. Punkerització!





Ja l'any 1.979 editen "Cost of Living" EP. L'encapçalava "I fought the law", un tema del cantautor country Sonny Curtis que ja havien revisat, amb èxit, l'any 1.966, els Bobby Fuller Four. Ells es basen en aquesta ultima, i la milloren.






Al doble "London Calling" (1.979) la 2na cançó, just desprès de la que dona títol aquest,el seu tercer treball, es "Brand New Cadillac". Un rock'a'billy accelerat de Vince Taylor. Respecten força l'original.






La peça que obre la 3ra cara del vinil es "Wrong 'Em boyo". La introducció de la mateixa es la ni mes ni menys que la tradicional "Stagger Lee" segons Lloyd Price i l'empalmen amb la peça de The Rulers... donant-li velocitat, aixó si.





Quasi al final del disc trobem "Revolution Rock", un altre reggae, molt respectuos amb l'original de Dany Ray & the Revolutionaries.






"Time is Tight"
es un instrumental dels asos del soul Booker T & the MG's. Els Clash el feien servir per provar els instruments abans dels concert. Apareix per primera vegada a i mes tard al recopilatori "Black Market Clash", del 1.980.





Al mateix recopilatori escoltem "Armagideon Time" (i el seu dub "Justice Tonight/Kick it over"), que formaven part d'un single que va sortir desprès de "London Calling", encara que no pertanyien a l'LP. Mes reggae. L'original es de Willie Williams. Fidel.





Ja en el 4rt LP (Triple!)"Sandinista"(1.980)hi trobem "Police on my back", d'Eddy Grant & The Equals, a la qual donen nova energia.





I també s'atreveixen, amb resultats mes que dignes, amb "Junco Partner", un clàssic R&B de New Orleans que havia fet seu l'inmens Dr. John, al qual donen un tractament jamaicà. Us mostro, però, la versió d'en Louis Jordan!





Crec que no m'he deixat cap versió dels Clash. Que us sembla, amics?

diumenge, 6 de febrer de 2011

Els 4 reis del blues

El blues va néixer de les cançons espirituals i de feina que els esclaus africans s'havien endut del seu continent. Son cançons d'estructures i progressions simples, que es poden allargar a convenien cia i permeten una fàcil improvitsació sobre les mateixes. I els instruments usats guitarres i pianos. Desprès de la Segona Guerra Mundial l'estil electrifica molt majoritari ament. De fet, del blues neixen la majoria dels estils de musica popular americana: Jazz i R&B i derivats...

D'entre la colla d'estrelles que ha donat l'estil hi ha 4 King, 4 reis: Earl, Freddie, Albert i B.B.



El menys conegut dels 4 es l'Earl. Earl King va ser una de les forces vives del Blues de New Orleans durant mes de 4 dècades. Va treballar amb les cases de discos Savoy, Speciality, Ace i Imperial. Era una de les peces fonamentals de la house band de l'estudi Cosimo, on va participar en centenars de sessions. Va escriure desenes de cançons, algunes de les quals van arribar a ser grans èxits, som "Come On", també coneguda com "Let de good times roll"



Altres èxits primerencs van ser: "Those Lonely, Lonely Nights", "Trick Bag","Always a First Time","Those Lonely, Lonely Nights".


Un dels millors discos seus es "Street Parade" que va esser gravat el 1.972 amb Allain Toussiant i els Meters encara que no va sortir fins l'any 1.981: una meravella de funky New Orleans R&B. Als 90s va tenir una segona joventut amb "Sexual telepathy"(1.990) i "Hard rivers to Cross" (1.993). El 2.003 va morir de complicacions amb la diabetis que patia feia anys.



Mes famos es en Freddie. Freddie King va néixer a Texas el 1.930, on de ben petit ja tocava blues acústic. Als 16 anys, la família emigra a Chicago i de seguida entra en contacte amb els sons elèctrics del Chicago Blues, forma la seva pròpia banda i comença gravar per Parrot, Chess i El-bee, on el 1.957 s'estrena a nom propi. 3 anys desprès, ja amb Federal records, edita un single "You've Got to Love Her With Feeling" (1.960) que te un cert èxit, seguit d'un altre que, aquest cop si, es un gran èxit.


Hi ho fa amb la cara b del single, l'instrumental "Hide Away" (1.961). El primer àlbum, vocal, apareix el mateix any, i el 2on, instrumental, "Let's Hide Away and Dance Away With Freddy King: Strictly Instrumental", el 1.962. Una joia.


Va continuar a Federal fins a final de la dècada deixant un llegat entre els que destaca un segon àlbum instrumental: "Freddy King Gives You a Bonanza of Instrumentals" aparegut el 1965. Una altra joia.


Va gravar desprès 2 parell d'albums per a Cotillon, produïts per King Curtis, 3 pel segell Shelter de Leon Russel i 2 per RSO, un d'ells ("Burglar",1.974) produït per Eric Clapton, fan in condicional. Tots amb bon nivell.



Entretant, no parava de fer directes però va morir per aturada cardíaca el desembre del 1.976.

L'Albert es encara mes conegut que en Freddie. Albert King va creixer a Arkansas (havia nascut a MS l'any 23) i es caracteritza per ser esquerra i tocar la guitarra simplement girantla, sense canviar les cordes. La 2na meitat dels 50s es una de les estrelles del circuit de clubs de St. Louis. Va començar a gravar singles amb Bobbin, que van tenir una certa repercusió i despres els va llicenciar a Chess. Despres va treballar amb King/Federal i finalment va arribar a Stax Records, on va fer historia



Tots els singles que va gravar amb Stax ho va fer amb Booker T &the MG's (per exemple "Laundromat Blues" (1966) i "Cross Cut Saw" (1967).


"Born Under a Bad Sign" (1.967) va ser la reunió d'aquestos 1ers singles i altres, com el que dona nom a l'album, i va esdevenir un dels mes popular i influents albums de blues de la historia.



Despres d'aquest, va seguir amb Stax fins a meitats dels 70s, amb discos de gran qualitat:"Live Wire / Blues Power","Jammed Together","I'll Play the Blues for You".



Despres va seguir als segells Utopia, Tomato Records i Fantasy, i fent tournes per tot el mon fins a la seva repentina mort del desembre del 92.


Finalment, el primer rei: BB. B.B.King es tan conegut que no calen presentacions. La llegenda viva del blues, en actiu des de finals dels 40, innombrables exits, sempre acompanyat de la seva (guitarra) Lucille.


Soc totalment incapaç de resumir la seva carrera per tant nomes faré esment a alguns dels seus discos que mes m'agraden:


"Singin' The Blues" (1.958): recopilació de singles primerencs, per a Crown incloent 'Bad Luck', 'Every Day I Have The Blues', 'Ten Long Years' i el seu primer gran exit 'Sweet Little Angel'.


"The blues" (1.960). Un altre sampler amb singles de Kent i RPM dels 60s. Amb tota la seva banda a tot drap: vents, piano, armonica...


"Live at the Regal" (1.964,MCA). Directament el millor disc de blues en directe mai enregistrat.




"Completely Well" (1.969,MCA). Un dels primers albums pensat per tots el publics, no nomes pels blues fanatics.



"Indianola Mississippi Seeds"(1.970,MCA). Amb musics d'estudi pero funciona, al contrari que altres de la mateixa epoca.


>
"Live in Cook County Jail" (1.971,MCA) Una de les millors gravacions de concert de la historia...



"Spotlight On Lucille" (1992) Recopilatori d'instrumentals gravat pels segells Kent i Modern als 60s. Buff!!