divendres, 11 de febrer del 2011

Clash covers

The Clash es un dels meus grups predilectes. Una carrera no molt llarga, però molt intensa. Començant amb estil punk feréstec i salvatge evolucionen de pressa cap un rock banyat amb deixos reggae, ska, soul, funk, rap (llavors no en dèiem hip-hop), etc... Des de ben aviat van mostrar les seves influències amb les versions d'altri que incloïen en els seus discos.


Ja al 1er LP "The Clash" (1.977), hi trobem "Police & Thieves", un reggae de Junior Marvin (co-escrit amb Lee Perry) que, accelerant el tempo i amb uns arranjaments aparentment simples d'en Mick Jones, esdevé una de les joies del disc.





"Pressure Drop" va ser la cara B de "English Civil War", single del 2on LP a l'any 78. Un altre clàssic jamaicà revistat, aquest cop es de Toots & the Maytals. Punkerització!





Ja l'any 1.979 editen "Cost of Living" EP. L'encapçalava "I fought the law", un tema del cantautor country Sonny Curtis que ja havien revisat, amb èxit, l'any 1.966, els Bobby Fuller Four. Ells es basen en aquesta ultima, i la milloren.






Al doble "London Calling" (1.979) la 2na cançó, just desprès de la que dona títol aquest,el seu tercer treball, es "Brand New Cadillac". Un rock'a'billy accelerat de Vince Taylor. Respecten força l'original.






La peça que obre la 3ra cara del vinil es "Wrong 'Em boyo". La introducció de la mateixa es la ni mes ni menys que la tradicional "Stagger Lee" segons Lloyd Price i l'empalmen amb la peça de The Rulers... donant-li velocitat, aixó si.





Quasi al final del disc trobem "Revolution Rock", un altre reggae, molt respectuos amb l'original de Dany Ray & the Revolutionaries.






"Time is Tight"
es un instrumental dels asos del soul Booker T & the MG's. Els Clash el feien servir per provar els instruments abans dels concert. Apareix per primera vegada a i mes tard al recopilatori "Black Market Clash", del 1.980.





Al mateix recopilatori escoltem "Armagideon Time" (i el seu dub "Justice Tonight/Kick it over"), que formaven part d'un single que va sortir desprès de "London Calling", encara que no pertanyien a l'LP. Mes reggae. L'original es de Willie Williams. Fidel.





Ja en el 4rt LP (Triple!)"Sandinista"(1.980)hi trobem "Police on my back", d'Eddy Grant & The Equals, a la qual donen nova energia.





I també s'atreveixen, amb resultats mes que dignes, amb "Junco Partner", un clàssic R&B de New Orleans que havia fet seu l'inmens Dr. John, al qual donen un tractament jamaicà. Us mostro, però, la versió d'en Louis Jordan!





Crec que no m'he deixat cap versió dels Clash. Que us sembla, amics?

2 comentaris:

  1. Excel.lent Pere. Molt ben trobades aquestes covers... Demostra que els Clash són sens dubte el combo "punk" més obert de mires.
    Brutal Vince Taylor! I quina fila que fan els Rulers...uff
    Junco partner, i el Equals... bones troballes.

    ResponElimina
  2. Si, son tremendos. I com evolucionen, de la furia inicial a gust final...

    ResponElimina