diumenge, 28 de març del 2010

Els 50's (2): Rock'n'roll i altres


El rock'n'roll és un gènere de la musica popular que es configurà als Estats Units a finals dels 1940s i principis dels 1950s. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el r&B, el country, la música folk, el gospel i el jazz. Forma part d'aquella revolució racial, generacional i sexual que es va produir als EE.UU en aquella dècada. Ben aviat el gènere va difondre's a la resta del món i es va anar desenvolupant, donant lloc, posteriorment, al rock modern. El rock and roll clàssic es toca amb una o dues guitarres elèctriques (una és la principal i l'altre la rítmica), un contrabaix -que a partir de mitjans dels 50s fou substituït per un baix elèctric-, i una bateria. En els primers estils del rock and roll de finals dels 40s, l'instrument principal era el piano o el saxòfon, però des de mitjan 50s van ser substituïts per la guitarra elèctrica. El ritme és, en essència, el del blues boogie woogie.






Una panoràmica general del que es feia als 50s la trobem a Loud, Fast & Out of Control: The Wild Sounds of the '50s, una caixa amb 4 cds editada per Rhino el 1.999. El títol ho diu tot: els sons salvatges dels 50s. L'important es que sigui salvatge, ja parlem de jump blues, rock'a'billy o rock'n'roll. Dels grans noms del rock no en manca cap: Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Litlle Richard, Buddy Holly, Chuck Berry, Bo Diddley o Gene Vincent. Pero tambe R&B i jump blues dels pioners com Louis Prima, Wynonie harris, Big Joe Turner, Amos Milburn i Lavern Baker i estranys instrumentals, com "Woo-Hoo" pels Rock-A-Teens. I un munt - total 104 temes- de bona musica menys escoltada...








La mateixa línia segueix 75 Pumpin' Piano Greats, publicat per Fantastyc Voyage el 2.009. Una mica de tots els estils però sembre amb la presència preeminent d'un piano. Llesques de rock'n'roll, R&B, Boogie, Blues, Country i musica hillbilly. Amb més de 30 diferents intèrprets de piano, el ritme mai decau al llarg dels 3 cds. El fullet esta carregat de fotografies d'época i objectes d'interès, i també inclou notes detallades del guru Stuart Coleman. Gaudeix llavors de les pistes de Jerry Lee Lewis, The Red Piano, Amos Milburn, Litlle Willie Litllefield, Champion Jack Dupree i molts d'altres.









Inevitablement una recopilació de grans èxits: Rock, rhythm, and doo wop (2.001). Caixa amb 3 cds -66 pistes- de Rhino amb presentació i documentaci
ó irreprotxable. Es la banda sonora d'un documental emès per la televisió publica americana. Subtítol: les mes grans cançons del primer rock'n'roll. El problema, per a mi, es que confonen grans cançons amb grans èxits. Reflexa, per tant, la tendència comercial -edulcorada, suavitzada i fins i tot empalagosa, a voltes- de la musica dels 50s. Mes que res te interès enciclopèdic. N'hi ha un segon volum.









El rock instrumental va tenir una salut ferm
íssima durant els 50s. Els 60s va aguantar força be, amb el fenomen del surf. I els 70s encara, amb el soul. Desprès ha estat invisible, sobre tot pel gran public. A finals dels 50s, però, van abundar els hits instrumentals. Al doble Essential roc'n'roll instrumentals (2.010, Primo collection) ens en fan cinc centims. En total, 40 pastilles. Link Wray, Duane Eddy, The Champs, The Scooty Moore Trio, Johnny & the Hurricanes et al. Mancats de mitjans tècnics i equipaments, la imaginació s'imposa per a trobar arranjaments originals. I renoi, si s'en surten! Molt recomanable.

dissabte, 27 de març del 2010

Els 50's (1): Rockabilly

El rockabilly es un dels generes del rock'n'roll. S'origina als anys 50. El seu nom es la contracció de rock'n'roll i hillbilly. El hillbilly es el country més rude, més salvatge. Altres influències son el western swing, el boogie woogie i el folk dels Apalatxes. Bàsicament, dels estats del sud. I quasi exclusivament, de raça blanca. Es la cara més dura del primer rock: ràpid i amb fúria. I senzill: guitarra, contrabaix i bateria.





La primera referència per endinsar nos en aquest estil es Routes of Rockabilly, editat el 2.009 per Fantastic Voyage, que ens mostra totes aquestes influències. Inclou gravacions des de 1.937 fins a finals dels 50's. Hi apareixen els 4 grans: Elvis Presley, Johnny Cash, Jerry Lee Lewis i Carl Perkins. Peró l'interès rau en escoltar les versions originals de "That's All Right " d'Arthur Crudup, "Love my Babe" de Litlle Junior o el "Hound Dog" de Willie Mae Thronton, per exemple. La tesi del disc: l'origen del rockabilly es molt més ampli geogràficament, com a mínim, que el sud dels EE.UU. Es un triple cd en digipack amb 75 temes sense rebuig.






La segona referència es Rockin'Bones, 1950's punk & rockabilly (Rhino, 2.006), amb 101 perles. Aquí ja estem parlant de l'estil a tot gas. Molts dels clàssics hi son presents: "Fujiyama Mama" de Wanda Jackson, "Sunglasses After Dark" de Dwight Pullen o el tema que dona títol al recopilatori de Ronnie Dawson. L'afegit pels seguidors es que te desenes de singles que no havien aparegut mai en cd. Com sempre amb Rhino, disseny espectacular i informació exhaustiva.








La tercera referència es Good Rockin' Tonight, Red Hot Rockabilly editat també el 2.009 per Fantastic Voyage, i de nou, amb 75 cançons. El contingut es semblant a Rockin' Bones: hi son el 4 grans, però també Johnny Burnette, Janis Martin o Sleepy La Beef. Com en els altres, el llegat de Sun Records -discogràfica fonamental de l'estil- plana pels 3 cds, però no falten ni Coral, ni Imperial, ni Vick, ni King, etc. Val a dir que les tant aquesta compilació com la primera es troben a preus molt atractius.







I la quarta. En començar aquest post veníem a dir que el rockabilly es la música blanca influenciada per la música negra del moment. I així es, com a principi general . Peró gairebé mai es pensa en el recorregut invers, es a dir, el de la música negra influenciada pel Hillbilly o altres sons blancs del moment. En aquest disc, Got them hillbilly blues (2009) la gent de El Toro Records, de Pineda, al Maresme, han escarbat en la questió i han trobat 32 temes d'artistes negres - Chuck Berry, Roy Brown i tutti quanti- o en els quals participen aquests, amb clara influencia del Hillbilly donant com a resultat moltes vegades veritables temes rockabilly. Es pot trobar en cd o deliciós 2LP. Haurem d'estar amatens al que publiquin els d'El Toro!

diumenge, 21 de març del 2010

Introducció al soul clàssic (i IV): les 2 grans, 2na part: Motown








L'etiqueta Motown feia sonar una peça de tal manera que era instantàniament identificable i "Motown" va esdevenir un estil per ell mateix. Berry Gordy, va fundar l'etiqueta de Detroit (contracció de Motor Town) amb un préstec de 800 dòlars de la seva família l'any 1.959. Desprès, als 60s, es convertiria en la més gran independent en la indústria de música, gràcies a barrejar R&B i melodies pop memorables, cantades suaument. A Motown, el costat pop de l'equació del soul prenia importància més gran que mai abans, que ajudava a fer accessibles a una audiència més ampla. Motown utilitzava els mateixos músics de sessió bàsics sobre els seus discs: els Funk Brothers, que ajudaven a establir la fundació rítmica bàsica del so Motown. Però els seus arranjaments eren exuberants: afegint cordes, vents, piano, percussió extra que podria realçar la comercialitat de la música.

A mes de la formula artística va establir una verdadera cadena de muntatge imitant les fabriques d' automòbils de la mateixa ciutat: amb compositors com Smokey Robinson i l'equip d'Eddie Holland, Lamont Dozier i Brian Holland que escrivien una gemma després d'un altre amb gairebé regularitat rítmica. Desprès tenien arrengadors i productors. Finalment la banda resident. Departament artístic, marketing : tot funcionant com un rellotge. El regnat durant els 60's va ésser indiscutible. Els 70's emigren a L.A. intentant entrar en la industria del cinema però no se n'acaben de sortir.








Una primera mirada general la podem fer a traves de Motown 50, editat l'any 2.009 per Universal -com tots els que anomenarem- en el 50e aniversari del segell. Els 50 temes estan escollits pels fans del país. Hi ha també temes dels 70's, 80's i 90's. Seria divertit comparar el disc amb la edició francesa, o l'alemanya...





Si ens volem concentrar amb els 60 tenim varies vies: la primera es la parella Motown Classic Gold (2.005 ) i More Motown Classic Gold (2.007) son dos dobles de la serie Gold que es poden trobar fàcilment a molt bon preu, especialment el primer. Cadascun porta 40 temes dels 60's.















Si el pressupost s'amplia, la segona via d'entrar als 60 es Hitsville Usa, the Motown singles collection vol 1 1.959 -1.972, i el mes fluix Hitsville Usa, the Motown singles collection vol 2 1.973-1.992, editats -i desprès reeditats- el 1.993. El contingut del primer coincideix bastant amb la serie Gold, però mes ampliat. Si podem hem d'entrar per aquest: te tot allò que ha fet gran el segell, tots els artistes i tots els grans èxits. El segon repassa la etapa de Los Angeles, mes fluixa, no es tan imprescindible.




I amb mes pressupost encara podem anar a The Complete Motown nr 1 Box (2.009), que reuneix 200 temes -en 10 cd's- que han arribat al nº 1 en algun país del mon al llarg dels 50 anys d' historia. Evident el contingut que trobarem i espectacular la presentació, amb una reproducció de Hitsville, la seu de la companyia.







Finalment, i tornant als 60's, hi ha A complete introduction to Tamla Motown (2.009). Es una mirada europea al llarg de 4 cd's al cataleg dels 60's i primers 70's. Allotjat en un embolcall de luxe, vol servir de guia per entrar al mon d'en Gordy, tots el favorits son aquí: des de Smokey Robinson fins a Stevie Wonder, Diana Ross a Michael Jackson i molts altres, però en un cd presenta els concerts en directe a Paris i Londres i en un altre es concentra en cares b de singles. Per tant la caixa és un company meravellós a la caixa d'Hitsville dels EUA. Inclou anotacions extenses i 94 pistes.


Texas Tornados




Texas Tornados era una mena de super grup del so tex-mex. Aquest estil emergeix a Texas a mitjans dels 60 i al melting pot de rock, blues i country li afegeixen influències llatines, especialment mexicanes. Els primers exponents en son el grup Sir Douglas Quintet i el cantant Freddy Fender. A principis dels noranta, Doug Sahm i Augie Meyers (provinents de Sir Douglas Quintet) s'ajunten amb Freddy Fender i l'acordionista Flaco Jimenez, tots amb llargues carreres musicals a les espatlles.




El resultat, el disc homònim es un exemple perfecte del genere. Una cançó del disc, "Soy de San Luis", va guanyar un Grammy





La veritat es que es un disc divertit, de festa, sense complexos. La curiositat del cas es que van editarlo, també, íntegrament cantat en espanyol.



Les musiques son exactament les mateixes, però hi ha la versió en angles -amb algun tema en spanglish- i una altra en espanyol - o en spanglish-. Aquesta 2na versió te una petita modificació a la portada.



L'experiment no devia funcionar comercialment doncs els discos posteriors han tingut nomes edició en angles

Introducció al soul clàssic (III): les 2 grans, 1 part: Atlantic





El conglomerat Atlantic es un dels dos grans que defineixen el soul. A mi, personalment, m'atrapa la senzillesa i, a vegades, rudesa, dels seus productes. Cantants apassionats i vents que defineixen els temes. A part dels seus propis segells, com Atco, tambe va distribuir Stax i Volt durant la 2na meitat dels 60's. Per començar: hi ha un parell de compilacions molt semblants.






La primera es: Atlantic Gold: 75 Soul Classics From The Atlantic Vaults. (2004, Warner UK). El títol ho diu tot: 75 joies del catàleg d'Atlantic, en 3cd's. Aretha FranKlin, Betty Wright, Percy Sledge, Rufus Thomas (pare de Carla), els grans Booker T & the MG's, Spinners, Sam & Dave, etc, etc, etc. Un plaer de principi a fi.






Curiosament, existeix també Atlantic Gold - 100 Soul Classics , publicada també per la mateixa Warner Uk el 2.009, però distribuïda per Warner Canada (!?). Portada molt semblant i el mateix temari de fons. Peró el catàleg es tan immens, que encara que tinguis l'anterior, pots conèixer mes de 50 noves gemmes. Mes noms encara que l'anterior: m'ho estalvio.






El 2.004, Warner UK, dins de les WSN Series, havia publicat Sock It To 'Em Soul - 60's Club Soul Classics, en format cd o 2LP, que, a banda de Atlantic i Stax, recull l'herència soul de segells com WB, Loma i Reprise que han anat a parar tots a la casa gran Time Warner. Aquest fet ens permet accedir a nous noms: Don Covay, Rex Garvin & The Mighty Cravers, Herbie Mann, The Marketts, J.J. Jackson. Esperem un 2on volum!







Per acabar, el 1er. This is Soul!!. S'havia publicat l'any 69 al Regne Unit, presentant el planter Atlantic, llavors reforçat amb tot Stax-Volt. Era a preu reduït i va ésser un èxit de vendes. El 2.007, Rhino el va reeditar en cd exquisit format mini-lp, ampliant el 12 temes inicials a 29, i incloent, a part de les obvietats que formaven l'original, rareses com Mad Lads, Soul Clan, Jaenne & the Darlings o Soul Brothers Six. Boníssim.

Introducció al soul clàssic (II): Sud i Nord




Southern Soul: el soul que es fa a les ciutats del sud dels Estats Units. Els Estats son Tenesse, Florida, Alabama, Lousiana, Mississipi, i Georgia, ciutats com Memphis o Nashville. Estudis i Segells com Muscles Shoals, Criteria, Fame, Royal, Stax, Kent, King. Es nodreix de la energia del r&b i la passió del gospel. Secció rítmica hermètica, vents contundents i guitarres afilades. Artistes com William Bell, Otis Redding, James Carr, Clarence Carter, Al Green, Spencer Wiggins. Tot això i moolt mes ho podeu trobar a Take me to the River: A southern soul story 1.961-1.977 (Kent, 2.009), un d'aquells recopilatoris que saben definir el genere a la perfecció. Es un llibret amb 3 cd's i amb mes de 70 pagines d informació: exuberant












Quedariem coixos, en intentar reflexar que es el Southern Soul, sino fessim una parada a Memphis, Tenesse. I concretament a McLemore Av., seu del segell Stax i la seva subsidiaria Volt. Alli mateix hi estan situats els mitics estudis Muscle Shoals. Jim Stewart i Estelle Axton van fundar Satellite records l'nay 1.957 amb l'objecte d'editar rockabilly, country i pop. L'any 60 reorganitzen el segell com a Stax (les primeres lletres dels respectius cognoms) i donen la distribució a Atlantic, periode que dura fins a 1.968. La companyia i els estudis suposen un model de convivencia racial en uns moments d'encara total segregacio al sud. Booker T & the MG's (2 negres i 2 blancs) esdevenen la banda resident i -reforçats moltes vegades pels vents dels Mar-Keys - graven centenars de sessions per a grans vocalistes com Otis Redding, Sam & Dave, Edie Floyd i tants d'altres. A partir de 1.969 Isaac Hayes es fa carrec dels arrenjaments i dona un alt grau de sofisticació. El paradigma es el seu propi Hot Buttered Soul. Aquest canvi es la causa d'un gran augment de vendes i molts exits, i dura fins el1.975. Les dues etapes queden ben reflectides a Stax 80th Anniversary Celebration (2.007, Concord-Universal) una molt recomanable caixa amb 2 cd, i un llibre de 50 pagines profusament il.lustrat.












Northern Soul: es la musica que es punxa a les discoteques del nord d'Anglaterra. Cas curiós, doncs la majoria d'estils es defineix per l'origen geogràfic de creació de la musica. En aquest cas es defineix per on s'escolta -o millor: on es balla-. Per tant, hi ha molts que neguen directament que sigui cap estil. En tot cas, la nomenclatura ha arrelat, agradi o no. Una bona prova: A complete introduction to northern soul (2008, Universal), una caixa amb 4 cd's i molta informació. Majoritàriament es material de Motown: un cd es memòries Motown i un altre Motown Nuggets. Peró hi ha molt mes: per exemple les versions originals de ¨Tainted Love¨ i ¨Seven days too long¨per Gloria Jones i Chuck Wood, o rareses com el ¨Festival Theme¨ per San Remo Golden Strings. Paga la pena.







dissabte, 20 de març del 2010

Introducció al soul clàssic (I)





La musica soul es el resultat de la urbanització i comercialització del Rhythm & Blues (r&b). Es a dir, la musica dels negres (Race Music, n'hi deien) que partia del jump blues, però posant l'enfasi en la cançó i no en la improvització. Als 50's, el r&b estava dominat per vocalistes com Ray Charles i Ruth Brown, o per grups, també vocals, com The Coasters o The Drifters. Una primera panoràmica del r&b la podeu trobar als 8 volums d'Atlantic R&B (Warner, 2006). Abans, s'havia editat una serie en cd i vinil molt semblant. Es pot trobar com a caixa o cadascun dels volums, a molt bon preu. Cobreix la trajectòria d'Atlantic, el segell creat a Nova York per Ahmet Ertegun i Hert Abramson -un turc i un jueu-, des de la seva fundació el 1.947 fins al 1.974, incloent, doncs la època dorada del soul: de principis dels seixanta a meitat dels 70's. I inclouen també els anys que varen fer la distribucio del cataleg Stax. Els cd's estan ordenats cronologicament i hi desfilen, a part dels que ja hem anomenat: Joe Tuner, Lavern Baker, Carla Thomas, Ben E.King, Otis Redding, Aretha Franklin i tants d'altres. Perfecte per veure la evolució del primigeni R&B cap al soul, i com aquest es va sofisticant i diversificant.









Desprès, als 60's es designa com soul tota la musica negra amb arrels r&b. Les dues principals branques estan representades per segells: el conglomerat Motown (de Detroit) representa la tendència mes apropada al pop, mentre que Stax/Volt (de Memphis) -unit a Atlantic la segona meitat dels 60's- representa aquell mes suós, mes dur, mes enèrgic, moltes vegades amb una bona secció de vents. Mes endavant en parlaré de cadascun d'ells. Peró podríem dir que cada gran centre urbà crea la seva tendència, mes aviat o mes tard: Philadephia, Chicago... Per fer-vos una bona introducció ara ja no al r&b, sinó ja al soul, podeu assaborir la caixa de 4 cd's Soul Spectacular, editat per Rhino (2.002), que reuneix els 90 mes grans hits del soul nordamericà. Tots els temes han estat als primers llocs dels charts, tant als de pop com als de r&b. Personal ment n'eliminaria uns quants: aquells massa carregats amb violins i masses arrengaments. Tot i això, hi ha mes de 70 temes sense desperdici. Noms? Tots els que podeu imaginar de primeres figures del soul, com a exemple nomes senyalo alguns dels que surten en la portada: Isley Bros., Ben E.King, James Brown, Supremes, Al Green. El disseny, com podeu veure, es exquisit.











diumenge, 7 de març del 2010

Guia de butxaca : The Clash en directe

The Clash va esser un dels quatre grans grups del punk anglès, junt amb Sex Pistols, The Jam i The Damned. Durant la seva trajectoria van anar obrint-se a molts estils: reggae, soul, rockabilly, rap, funk. Dels 5 LP que van treure mentre Mick Jones en formava part - i un recopilatori - dos d'ells passaran a la historia del rock: The Clash (1.977) i London Calling (1.979). Durant la seva vida oficial, l'únic grup que importa -així els anomenaven els seguidors- no va treure mai cap directe oficial. Aixó va fer que els vinils pirates es multipliquessin, i en part per l'actitut tolerant de la banda amb el fenomen.


Els fans varem haver d'esperar fins l'any 1.999; que la Sony ens va entregar





From here to eternity live - No es un concert complert: son cançons gravades entre l'any 78 i el 82 i ordenades per antiguitat de publicació, no pel moment en que es varen interpretar en directe. So superb, no cal dir-ho. Bona part gravades a la època en que Terry Chimes va tornar a ocupar la bateria, a la primavera del 82. El gruix dels temes son els singles anteriors a London Calling i forta presencia de Combat Rock. En vinil es un doble espectacular, dissenyat pel mateix Paul Simonon! I, car, si el trobes!





Live at the Shea Stadium - 13-10-82. (2008). Feien de teloners dels Who. Aquell dia, a mes, obria David Johansen Group. Us imagineu quin gran concert? Editat en cd i vinil. En cd la versió Deluxe inclou un munt de fotos, en un digi-llibret. Aquí fan una actuació mainstream, una mostra d'éxits a partir del 2on LP, del primer nomes hi ha Career Oportunities. Una mostra de tots els posteriors incloent l'últim single que havien tret en aquell moment: Rock the Casbah.





Live Revolution Rock- El mateix any 2.008 va sortir un dvd amb 22 temes en directe de moments diferents de la seva carrera, un plantejament semblant al From Here to eternity, pero en dvd . La Sony ho va acompanyar d'un sampler de promoció : Selections from The Clash live Revolution Rock, amb 10 temes. Hi ha 3 temes gravats en directe als estudis Beaconsfield l'any 77 que son una meravella. També s'ha editat -com a pirata- un cd amb els 22 temes que sonen al Dvd:








A partir d'aquí, una sel.lecció de bootlegs, tots ells amb molt bon so, endreçats per data de concert, des mes recent al mes antic. A banda d'aquests n'hi ha molts d'altres, però els que us ressenyo no fan mal a les orelles: sino tot el contrari. Sovint un mateix concert te varies edicions. Esmento sempre el titol que tinc jo i desprès les altres edicions. Si no aconseguixo la imatge de la portada que jo tinc, us dic a quina edicio pertnay la imatge, com es el cas d'aquest primer:





US Festival '83. - 29-5-83. San Bernardino, California. Actuació multitudinaria: 300.000 persones, vaig llegir no se on. El bateria es Pete Howard i última actuació amb en Mick Jones. Per mí, amb la seva sortida es varen acabar els Clash, encara que varen seguir 2 anys mes actuant i gravant. Una llàstima, ja que aqui encara sonen amb una potencia tremenda! També anomenat Clash Calling (CD, imatge)






Kingston Calling - 27-11-82. Jamaican Music Festival, Kingston, Jamaica. El concert complert amb un so radiant. Repertori semblant al Shea, ampliat i escorat cap al reggae. 10 sobre 10. S'ha editat amb altres noms: Jamaican Affair (CD), Jamaica (CD), From London to Jamaica (CD, imatge), peró no tenen tots els temes.





Boston Tapes - 7 i 8-9-82. Orpheum Theater. Edició dels francesos Viva Zapata amb un disseny acuradíssim. So de taula i bona selecció de temes. Terry Chimes substituint al defenestrat Topper Headon a la bateria, com a Kingston. La veritat es que en Terry compleix be la seva feina.





Into the 80's - 20-5-82. Festival de Lochem, Paisos Baixos. També editat com Summer of ‘82 (LP), Lochem Festival (LP), Garageland (LP), Live (LP), Into the 80s (CD), Che Guevara (CD), Police and Thieves (CD). Ultima aparició de Topper Headon. Amb Combat Rock acabat de sortir del forn aquí ja hi apareixen 2 temes que pertanyen al 5è LP: Know your rights i Should I stay or should I go.





Tokio Riot - 1-2-81. Tokio, Sun Plaza Hall, Japó. L'editor d'aquest bootleg inclou el logo de la CBS, al cd i a la contraportada, amb dos c.! De fet, qui me'l va vendre el tenia llistat com de la CBS. Interpreten el Fujiyama Mama -tema que, per cert, amb Wanda Jackson, havia arribat a ser número 1 al pais del sol ixent- amb Pearl Harbor, llavors parella de Paul Simonon. Interpretacions valentes i atrevides dels seus temes. El mateix concert: White Riot (LP), White Riot in Tokyo (CD), Yellow Riot (CD), Rockin’ the Red Point (CD), This is Live Clash (CD)





At the Bonds - 9 i 8-6-81. Bond’s International Casino New York. El Juny de 1.982 varen fer una estada de 15 dies a la sala Bonds de New York. Aquí teniu el concert del dia 9 sencer i part de l'anterior. Repertori basat en el triple Sandinista. Estan en plena forma. Altres edicions: S.O.S. (LP), Trick Or Treat (CD), Pier Pressure (CD), Caos at N.Y (2CD)






Japp Edenhall - 10-5-81. Amsterdam. El concert sencer. Hi ha altres edicions del mateix bolo, però falten temes, per exemple una d'exquisida de Viva Zapata o Londonderry (LP). Molt de Sandinista, que havia sortit el desembre del 1.980. Al cd diu, equivocadament, que el bateria es Terry Chimes. Topper Headon està pletòric!





France 1.981 - 9-5-81. Palais St Sauveur. A Lille un dia abans que a Amsterdam. Molt semblant.





Capitol Radio - 8-3-80. Capitol Theatre Passaic, New Jersey. Repertori tipic de la epoca London Calling: classic Clash ! Incontestable. Te moltes edicions: Capital Crisis (LP, CD), For F*CKS Sake! (CD), Capital Radio 1980 (CD).





White Men in Hammersmith Odeon- 27-12-79 Hammersmith Odeon London, England. Trobem el mateix a: 16 Tracks (LP), Dispatches from Clash Zone (LP). Amb London Calling ja a les botigues, aquesta superba actuació forma part dels concerts en solidaritat amb Kampuchea, on es revindiquen davant la flor i nata del rock britànic.






New York City Rockers - 21-9-79. Palladium New York, New York . El directe que mes circulació ha tingut: Klashing with the Klash, Clampdown USA , Pearl Harbor ‘79, Bronx City Rockers (CD), Guns Of Brixton (CD, imatge), Money Made Us Flexible (CD), Live USA (CD). Encara no havia sortit London Calling però ja hi sonen 5 temes que li pertanyen. Sense paraules.





I fought the law - 3-1-79 The Lyceum London, England. Show increïble pels fans dels primers Clash. Contundents. Es va fer servir per la pel.lícula Rude Boy. Hi ha també directes dels dies anteriors, igualment recomanables. La portada que tinc jo es diferent.





Deadly Serious - Es un doble cd que es presenta amb la portada del primer LP homònim i presenta outakes, demos, altres curiositats i 3 actuacions, entre elles:

13-5-77 - De Montfort Hall Leicester, England. Que tambè es pot trobar a: Cardiff ‘77 (LP), Live in Cardiff ‘77(CD) , Super Golden Radio Shows (CD). Exemple de com sonaven Clash del primer LP: salvatges i sorollosos. Ha arribat ja Topper Headon. So nomes acceptable.

5-9-76 - Chalk Farm Roundhouse London, England . El mateix a : 5 Go Mad In the Roundhouse (CD), Going to the Disco (LP). Encara amb Keith Levine i Tery Chimes. El so no es gaire bo.