diumenge, 26 de setembre del 2010

El modernisme avança



Així es. Hi ha un degoteig de noves produccions de modernisme aborigen, fet que complau a qui escriu. De tots els grups amb novetats ja n'hem parlat, en un post o altre. Els Surfing Sirles tenen doble novetat: video d'un tema de l' "LP", "El Trineu"




I a mes a mes, ja s'han fet un parell de concerts de presentació de l'ultima referència dels Surfing Sirles. Títol: "Eix transversal". Les presentacions han set justament xous conjunts en punts de l'eix transversal. Es un EP compartit amb Las Mujeres en el que els Sirles aporten un parell de temes, els mateixos que aporta l'altra grup. Segueixen en la seva línia aspre i salvatge de sempre. No news, good news!

Aquest es una de les 2 cançons:





També han començat a rodar el nou EP Els Trons. Es el segon. L'estil garatge no varia. Peró segueixen creixent: ara s'atreveixen amb composicions pròpies - mes de les acostumades covers de clàssics nord americans dels seixantes-. I no deceben en absolut. Qui no es un connoisseur de l'estil, no sabrà que es producció pròpia i que es versió !

Aquí els teniu en directe al Prat de Llobregat:




Qui també esta d'estrena son El belda i el conjunt Badabadoc. Insisteixen -i que no parin!- en donar aires jamaicans a clàssics catalans, mes o menys antics. Ara li toca al "País Petit " del gran Lluis Llach, acompanyat pel "Gemma" de Joan Baptista Humet. Ara va de cantautors!



Així sonava en directe el "País petit", com a tast:

divendres, 24 de setembre del 2010

Viatjant per Europa: Occitània


Occitània es l'inmens país veí que ocupa quasi tota la meitat sud de l'estat francès a mes de les valls alpines italianes, el Principat de Mònaco i la Vall d'Aran. La llengua i cultures occitanes han estat sistematicament trinxades pels respectius estats però no estan mortes: l'ensenyament va a mes, hi ha la xarxa d'escoles Calandretes, la llengua comença a tenir presencia a la retolació, al metro de Tolosa de Llenguadoc, etc...



Fins i tot l'occitanisme guanya espais de presencia política: el Partit Occitan va aconseguir 5 consellers en les ultimes eleccions regionals celebrades engany. Fita realment històrica. I la cirereta: el Parlament de Catalunya acaba d'aprovar la Llei de l' Occità, que declara l' aranès llengua oficial i preferent.



Des de 1.986 existeix a la "ciotat" de Marsella el grup Massilia Sound System que s'inventa el reggae provençal. Li afegeix el hip hop i ho barregen amb bases de musica tradicional occitana. El còctel es explosiu. Les lletres son en occità i en francès.



Fortament implicats en la vida cultural de Marsella, juntament amb altres grups locals (IAM) i els bons resultats de l'equip de futbol local l'Olimpique de Marsella -que segueixen amb passió- tornen a donar orgull als joves marsellesos...



Ignorats per la industria acaben creant la seva pròpia estructura de producció i no treuen el seu 1er àlbum fins l'any 1.992: "Parla Patois". Ara en porten ja una desena, com "Commando Fada" (1.995) i "Oai e libertat" (2.007). El meu preferit, però es "3968 CR 13" (2.000)



Del raggamuffin inicial han evolucionat agafant elements sonors del rock i, al mateix temps, de la tradició provençal.



També han desenvolupat projectes en solitari Oai Star i Papet J. El mes interessant es Moussu T e lei Jovents, que s'inspira en l'ambient portuari de Marsella dels anys 20 i 30 del segle passat i el melting pot de blues, musica brasileira, operetes...




I un es pregunta: com es que no actuen aqui?, com es que no han estat en cap edició de l'Acampada Jove?

dimecres, 22 de setembre del 2010

Trio d'asos valencians


A la segona meitat dels 70 es va fabricar al sud de la nació, al País Valencià, una tercera via entre el rock -llavors progressiu o simfònic: la musica laietana n'era l' adaptació indígena - i la cançó d'autor propis de la època. La premsa va batejar l'invent com a rock mediterrani. El cert es una serie d'artistes, encapçalats per Pep Laguarda, Remigi Palmero i Julio Bustamante -el trio d'asos- van acostar la cançó i el pop-rock afegint-li un regust mediterrani. Els varen seguir d'altres com Coto en Pel, Pantaix o Cuixa, però els tres primers van deixar com a llegat tres obres fonamentals:



Pep Laguarda es l'anima bessona valenciana de Pau Riba. L'any 1.977 va publicar "Brossa d'ahir", un mític LP que va gravar als mateixos estudis de Deia on en Riba havia gravat Licors un parell de mesos abans. Produït per l'ex-Soft Machine David Aellen, es tracta de 6 temes llargs amb aires folkies on escoltem guitarres, flautes i percussions, amb tranquilitat i bon rotllo. El disseny de la portada es deliciós i, fins i tot van gravar un vídeo casolà:





Remigi Palmero segueix en actiu: el 2.007 va publicar un àlbum acústic i el 1.987 "Provisions". Abans (1.979), però, ja en havia regalat amb els Bon Mati el seu debut "Humitat Relativa". Vinculat a la musica des de ben xicotet havia passat pels 5 Xics i acompanyat a Eduard Bort, va parir un disc màgic, tendre i mes mediterrani que cap altre, amb una portada també de deix valencià. En ell va col.laborar ja Bustamante i el seu germà, Tico Balanza.





Bustamante es el tercer del trio. Va conèixer al Remigi quan va gravar Humitat Relativa, ajudant lo i travant una bona amistat que els porta a la edició de "Cambrers" el 1.981. Van compartir el grup In Fraganti i desprès ha seguit la seva carrera tant en català com en espanyol. Es la columna central del rock valencià dels últims 30 anys. Ha publicat sempre com a Bustamante fins l' aparició d'un altre amb el mateix cognom... Es el mes elèctric dels 3 discos sense perdre aquell inconfusible aroma valenciano-mediterrani.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Viatjant per Europa: Pais Basc

El rock radical basc va ser una etiqueta que va encabir un munt de grups del País Basc a mitjans dels 80. Eren grups d'estils diversos -punk, rock, ska, reggae - però surava de manera molt especial la influencia punk de The Clash, Ramones o Sex Pistols. Treballaven en petites discogràfiques independents -Soñua, Ouhika, Discos Suicidas- i el circuit de concerts es feia en gaztexes. Majoritariament les lletres eren en espanyol, però una bona part es van fer en euskera.



El moviment neix de la confluència de diversos factors: crisi econòmica -Altos Hornos de Vizcaya- que genera taxes d'atur del 26%, marginalitat (i consum de drogues) , presencia d'ETA i el Gal, el pla policial repressiu "Zona Especial Norte", etc... Els cantautors no podien fer de cap manera de portantveus de la situació, i l'esquerra abertzale (amb el diari Egin davant) acull els grups de RRB mes afins (Kortatu, Hertzainak,...) com a forma de relació amb la joventut basca i els converteixen en la seva bandera mediàtica, encara que molts altres (Eskorbuto, per exemple), no ho accepten. Entre mols altres "anti", eren anti-nacionalistes.




Alguns dels protagonistes de la moguda:

Barricada, d'Iruña (1.982), encapçalats per Enrique Villareal, el Drogas, han venut mes d'1 mil.lió de discos, i segueixen en actiu amb el seu rock dur i radical. Han publicat una vintena de discos, com el brillant "Rojo" (1.988)



Cicatriz (1.983-1.994) : els 4 membres que van crear el grup el 1.983 a Gasteiz -en un centre de desintoxicació- estan morts por causa de les drogues o el sida. Directes incendiaris. El grup es va dissoldre definitiv ment el 1.996. Van gravar "Inadaptados" (1.986), disc de culte del punk espanyol.

Eskorbuto (1.980-1.999) . Els anti-tot. Eren de Santurtzi i del seu 2on disc, "Ani-todo"(1.986), molts diuen que es el millor de punk en espanyol. Dos dels membres originals traspassats per la heroïna. Autors de la famosa "Mucha policía poca diversión".

Hertzainak (1.981-1.993), també de Vitoria. Van començar versionant els The Clash. I van incorporar el reggae i l'ska al seu repertori de punk-rock, amb un fort compromís polític amb l'alliberament del seu país.



Kortatu (1.984-1.988). El nom del grup d'Irun es en homenatge a un mugalari, mostra de la ideologia de la banda. Els Mugururza varen començar en castellà (a "Kortatu", el seu 1er LP nomes hi ha 2 en basc: "Sarri, Sarri", n'es una ) i es van euskaldunitzar progressivament, essent el seu ultim disc completament en euskera ("Kolpez Kolpe" (1.987)). «Nicaragua Sandinista» es impagable. Van girar sovint per Europa i van editar el 1er dub a l'estat: "Desmond dub".



La Polla Records
(1.979 - 2.003). Venen de Salvatierra, a Araba. Punks amb sentit de l'humor. D'entre la quinzena de referències es pot destacar "Salve" (1.984).

Zarama (1.977-1.994). Uns altres de Santurtzi: pioners en l'us de l'euskera en el rock, graven el 1er single punk del Pais Basc el 1.982. El 1.984 guanyen per Bilbao el concurs de RRB i publiquen "Indarrez", el seu 1er LP d'un total de 8. L'any passat van fer un comeback...



N'hi va haver molts altres: Baldin Bada, BAP!, Jotakie , Korroskada, Delirium Tremens, Potato, M.C.D., RIP, Tijuana in Blue...

I las Vulpes!!! Primer combo punk femení, amb versió Stooges inclosa, «Me gusta ser una zorra»!!!



El mes curiós del fenomen va ser el tractament informatiu de les revistes estatals de rock, algunes d'elles fetes al nostre país, que respectaven aquest moviment basc i, en canvi, es varen carregar sense contemplacions els homòlegs catalans!

dimecres, 8 de setembre del 2010

Viatjant per Europa: Alemania


Als primers 70 va florir a la - llavors, abans d'autodeterminarse - República Federal d' Alemanya un nombrós reguitzell de creadors que tenien un doble referent. Per un cantó, el soul, el rock i el jazz -que interpretaven els musics americans que actuaven a les bases militars dels E.U.A establertes al país per protegirlo del dimoni comunista de l'altre costat del mur- i, per l'altre, la musica concreta i la composició "seria". Serveixi de mostra que membres de Can van estudiar amb el compositor Stockhausen.



Les primeres gravacions de, per exemple, Kluster -mes endavant, Cluster- son intensament experimentals, amb ganes de tallar amb el passat (passat que, per cert, inloia Hitler, el nazisme, l'holocaust, etc.). Fan musica molt radical. Es el que es va anomenar Kraut Rock o Cosmic Rock.



Reflectint el propi caràcter teutó la musica va ser mes mecànica, electrònica i planejadora que la que feien els seus con temporanis a les illes britàniques i a les ameriques. La veritat sigui dita, no van triomfar molt en el seu temps, però es van alçar com una tremenda influencia per grups posteriors d'estils diversos (post-punk, rock industrial, Stereolab, Tortoise...).



La disquera de Londres Soul Jazz Records va editar aquesta primavera un recopilatori, Deuschte Elektronische Musik, amb el subtitol "Experimental german rock and electronic musik 1.972-1.983". La van encertar. Pel que jo sé, no hi ha cap altra via d'entrada al kraut rock que aquesta. Hi son present temes de segells alemanys ( Brain, Metronome, Sky, Ohr, Kuckuck, EMI Electrola) i britanics (Virgin, United Artists) i pel que fa a artistes hi son presents tots els pesos pesants: Can, Popop Vul, Tangerine Dream i Amon Duul II.



No falten tampoc Faust, Neu! i Harmonia, ni L.A. Dusseldorf i Ash Ra Temple. Com he dit, tots els grans. Menys un: Kraftwerk, suposem que per problemes de llicencia



Tambe trobem rareses: Kollectiv, Ibliss o Conrad Schnitzler.

Es pot trobar en doble cd acompanyat de llibret o pels malalts de vinil en dos dobles LPs que son una autentica delícia.