Arrisca !

Presentarem un parell de propostes que tenen en comú el fet d'arriscar : buscar nous camins, nous sons.Recerca i desenvolupament aplicats a la musica. I els troben. I per tant son projectes interessants que els que busquen quelcom mes que un tema de 3 minuts amb tornada fàcil han de seguir ben de prop.

Comencem per Safanòria. Es un quartet barceloní format per Àgata Casas (Dijous Paella), Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis, Dijous Paella), Miquel Sospedra (Chop Suey, Le Petit Ramon...) i Eric Herrera (Belda i el Conjunt Badabadoc). Mes enllà de bones cançons -que les tenen- obren vies: influències diverses (mediterranies, dub, electrònica...) i moments de molt alta tensió.



Tenen editat un LP ("Safanòria", Propaganda pel Fet, 2.009) nomes en vinil -de color taronja, per suposat- que es d'aquells que es queda curt. Acaba i dius, en vull mes.

Aquí els teniu assaig ant amb els francesos Brian Damage, una coproducció del Mercat de Musica Viva de Vic i el BAM que varem poder gaudir el passat mes de setembre.

Tristament desapercebuts per la majoria de mitjans de comunicació i, malauradament, no actuen gaire!

Els altres arriscadors son Nisei. Es una banda de Vilassar de Mar que va néixer el 2.002 com a trio (Cristian Palleja guitarra i veu, Alfons Serra bateria i Edu Campos, baix), a qui el 2.007 se'ls va unir Marc Balfagón (guitarra), ja desprès d'editar el 1er disc a BCore (2.004, "More Light"). Aquesta es una mítica discogràfica barcelonina que edita - inicialment- grups que fan hardcore: Aina, Corn Flakes, Madee, Standstill, etc. Desprès, la musica publicada per Bcore evoluciona amb els grups: del harcore punk inicial s'obren a diverses influències.

Així, el 2on LP ("Continents", Bcore), editat el 2.007, suposa un gran pas endavant: sorprenen gratament amb el canvi d'idioma - ara les lletres son en català- i el gir instrumental cap al dub i altres musiques, escoltem trompetes i teclats, per exemple.

Un altre moment de l'aparició als concert de Radio 3 presentant "Continents"

Aquest disc ja no passa desapercebut i te bones -i merescudes- critiques, essent ben considerat tant per Rockdelux com per Enderroc. El podeu trobar en vinil: un altre punt en comú amb Safanoria.