dissabte, 15 d’octubre de 2011

James Brown i...

No recordo on, vaig llegir que el soul dels 60 va estar dominat per Motown, Atlantic, Stax i... James Brown. Es a dir, posant a JB al mateix nivell que l'obra de segells sencers de la importància dels anomenats!. I no n'hi ha per menys. Actiu des dels 50s, James Brown representa per ell mateix tota la evolució del R'n'B al soul, i d'aquest al funk ( estil que de fet, inventa ell mateix), i a la musica disco...



 Treballador incansable, va ser conegut com a padrí de soul i com l'home mes treballador del negoci. No en va , la James Brown Revue - que incloïa altres artistes- feia centenars de concerts cada anys...

 I encara trobava temps per produir i apadrinar les carreres de Fred Wesley, Maceo Parker, Lynn Collins, Vicky Anderson, i tants d'altres.

I desprès ha sigut un dels mes samplejats per tota la onada hiphopera (per exemple: "Funky drummer").


Tot aquest llegat es pot comprovar a la caixa "Star Time". (Aquesta es la imatge de la reedició de 2.004). Es un recull en 4 cd's dels seus singles mes importants de tota la seva carrera. Carrera, que com a "home mes treballador de l'escena" es difícil de seguir. En va publicar , de singles, mes de 175 entre 1.956 ("Please, please, please" va ser el primer -quin començament, eh?-) i 1.989 ! I pel que fa a LPs, en va editar mes de 70! El padrí del soul es gairebé inabastable. En aquesta caixa us podreu trobar 71 dels centenars de temes. Sense desperdici.

La edició de 1.991 era així




 El cas es que escoltant aquesta caixa vaig arribar al següent tema: "Hot (I need to be loved, loved, loved)"



Mentre l'escoltava em deia, aquest riff de guitarra em sona!. Qui es? Vaig estar rumiant, fins passats deu minuts, i ho vaig recordar:



El riff pertany a un tema de David Bowie escrit amb en John Lennon i en Carlos Alomar pels seu LP de 1.975 "Young americans". En James Brown el fa servir sense complexes (i sense permís dels autors) que, com no va arribar a ser un gran hit, no van demandar al padrí del soul. Una curiositat mes que ja sabem.

1 comentari:

  1. M'agrada la música negra, però James Brown encara és una assignatura pendent. Ho sé, hi ha per a matar-me :)

    Del Soul clàssic de moment em quede amb el gran Marvin Gaye, el seu disc What's Going On em deixà bocabadat.

    Salutacions!!

    ResponElimina