Fa ja uns quants mesos -massa- que no faig cap entrada al bloc: ja sabeu, feina, vacances, política,...(amb tot, no tinc escusa), però els artistes que m'agraden segueixen treballant dur. Sense descans. Faré una mica de repàs.
Un d'ells es Very Pomelo.Un grup que es realment inclassificable: hi ha rockabilly, rock, rumba, gotes de jazz i folk. Amb un bon amic els varem veure en directe a l'Altaveu de Sant Boi fa uns dies: frescos i potents, recorden a estones als Rolling mes psicodèlics, a estones a Kustonica, a Tom Waits... vaja, tot bones sensacions.
L'any passat van fer un primer disc ("Figaro, figaro" que ja el varem comentar com de lo milloret del 2.010) i aquest any presenten "Xurrac Asclat", un recull de 14 temes dels mes de 30 que van gravar: una mostra de la hiperactivitat del lider , Xarim Aresté. Que, per cert, va actuar amb els Sopa de Cabra en aquesta ultima reunió, com a guitarrista contractat. Aquí en teniu una mostra:
Uns altres que segueixen fen feina: El Belda i el Conjunt Badabadoc. Molta feina: ja ho veureu. I bona feina!. Ja varem deixar constància fa uns mesos de la publicació d'un single, i ara d'una de les seves cançons, "Cims i Abismes" n'han fet ara aquest bonic videu:
I encara tenen temps d'organitzar els Aplecs Modernistes d'aquesta tardor: Osona (8-10), Vallesà (28 i 29 del 10) i del Segrià (4 i 5 del 11). En el primer d'ells presentaran un nou senzill: "Soc Així"/"Ie ie". I en el darrer podreu gaudir del nou projecte de l'Albert Gil (Brighton, Matamala...): Pista Lliure.
Al damunt de tot això han col.laborat en el "Preludi a l'Hiparxiologi", de David Esterri, basada en la obra "La Escala de la vida" del grandissim filosof català Francesc Pujols. Aquí els teniu en plena feina amb la Cobla Sant Jordi. Que us deia, un no parar!
Un dels preferits de la casa ha estat en crisi. Els Trons han perdut el guitarrista Marc Argenter, però el projecte tira endavant. Segueixen actuant, gravant i composant:
El canvi de formació, que ara integrarà un teclista, el podreu veure, el 7 octubre a Les Corts
I aixó es tot nois i noies. Prometo ser mes constant, a partir d'ara.
Aquest primer tram d'any el modernisme aborigen ha donat fruits:
Mentre preparen el seu esperat LP, Els Trons ens ofereixen de nou un tast del seu so 'Riot On Tuset Street'. Aquesta vegada us presenten quatre versions tronadores que rendeixen tribut als seus herois del Sunset Strip '66 els Love ("7&7 Is"), els Turtles ("Outside Chance"), Byrds ("Feliç sense tu") i els Standells ("Jugues amb mi") - tot i que segurament la portada us farà pensar en un tribut a una altra banda de llegenda!
Aquestes cançons són de les mateixa sessió d'enregistrament del segon EP, i com aquell són editades en una tirada limitada de només 500 exemplars per Butterfly que volaran ràpid.
The Gruixut’s tornen amb el seu segon disc ‘Que vénen els indies!’, sota la producció de Lluís Costa (Costa 59). Un disc carregat de potència i grans dosis d’àcida ironia que mostren les seves clares influències de rock’n’roll i punk rock i una portada del genial Max.
‘Que vénen els indies!’ és una clara declaració d’intencions, que reivindica l’existència del rock’n’roll en un panaroma català clarament dominat per les tendències folk i pop amb un missatge amable. Un missatge incendiari que intenta despertar una societat que sembla cada cop més adormida i falta de valors. Els clars referents al rock escandinau (The Hives, Gluecifer, The Hellacopters,…) i nordamericà (Eagles of Death Metal, The Dirtbombs, Danko Jones, Iggy Pop, …), així com al rock’n’roll més clàssic (Chuck Berry, Eddie Cochrand, Jerry Lee Lewis,…), combinat amb un explosiu directe, converteix a The Gruixut’s en una maquinària de rock’n’roll.
Belda i el Conjunt Badabadoc, van llençar un nou senzill en exquisit vinil que complementa el que ja van publicar l’octubre del 2010 (on no hi van cabre les 4 peces!) i el van presentar el passat dia 21 d’abril al Rude Club barceloní. Seguint amb els seus aires jamaicans, al disc hi trobareu dues versions caribenyes d'autors nostrats: una del “Vitamina Sol” dels illencs Antònia Font i una altra del “Cims i Abismes” del valencià Pep Laguarda. Com que no tinc cap testimoni sonor ni visual del nou senzill us deixo amb la seva revisió d'un altre clàssic
Desprès d'un final d'any mandrós, amb poca activitat blocaire, encetem el 2.011 amb una tria -del tot subjectiva- de les novetats musicals del pais que mes m'han agradat de l'any que acabem de tancar. Per ordre alfabètic. I amb mostres audiovisuals.
Aias"A la piscina" (Captured Traks). Ha hagut de ser una discogràfica nord americana qui editi l'estrena d'aquest trio femení que fan un pop fresc i sorollós. A seguir les amb atenció.
Casasses i Comelade "N'ix" (Discmedi) Segon capítol de la col.laboració entre el poeta Enric Casasses i el music rossellones Pascal Comelade: poesia sobre una base de rock cru i primitiu.
Aqui amunt els teniu fent barbaritats amb la Bel Canto Ochestra
El Belda i el Conjunt Badabadoc"País Petit"/"Gemma"(auto editat). Nou single amb versions de LLach i Humet per predicar la bona nova modernista. Aqui els teniu durant la gravacio:
Els Pets"Fràgil" (Discmedi) Mes clàssics que continuen fent material de primera qualitat, aquesta entrega es mes crua i natural que l'anterior. Segueixen en poder de la recepta de la perfecta cançó pop.
Els Surfing Sirles"LP"(Bankrobber) Garatge-punk i sentit de l'humor. Començant per la parodia de la portada dels 'Goo' dels Sonic Youth il.lustrada amb l'acudit: 'El molt carallot em va dir: "Si arribo a saber que eres verge aguanto més", i jo li vaig respondre: "Si sé que aguantes més, em trec els `panties´, imbècil"'. Aqui un clip:
Els Trons"La dosi" (Butterfly) 2on EP del millor grup de garatge català del mon. Tradueixen els clàssics "kicks" i "Tainted Love" i s'atreveixen amb les primeres composicions pròpies, "La dosi" i "La pena", que no desentonen. Aqui teniu un clip del 1er EP, el del 2on ja l'he penjat
Mishima "Ordre i aventura" (Sones) Continuen en estat de gracia. En menys de 30 minuts continuen definint el seu so pop, amb l'ajuda del productor Paco Loco. En directe a TV3 interpretan el 1er tema d'aquest LP
Roger Mas"A casa d'enlloc" (K Industria Cultural). Menys ambiciós que l'anterior treball però igualment convincent. Un video de l'album:
Sanjosex "Al marge d'un camí" (Bankrobber) Un altre que segueix progressant. Fa una cançó tranquil·la amb aires vanmorrisionians que convenç a tothom. Una d'elles:
Very Pomelo "Figaro, Figaro" (Rock on music). Una altra estrena, però editada per una disquera local. Hi ha rumba, rockabilly, canço, rock; però tot i la diversitat no sona dispers. Aqui en teniu un parell de mostres
Es confirmen les sospites. Fonts ben informades ho asseguren. No cal res mes que llegir la informació -aquí en teniu les primeres noticies ja publicades-: al capdavall, indicis n'hi havia arreu... Llegiu, llegiu:
Les coses, doncs, es van posant al seu lloc.
Seguidament, informar-vos de l'aparició de "Modernisme Aborigen Vol.3", el 3er volum de la deliciosa i pionera serie Modernisme Aborigen -de la que soc apassionat seguidor i recomano de tot cor- que aplega modernors nostrades: el patrimoni espoliat. Fora complexos! Aquí teniu la portada...
...i aquí el llistat de joies que s'inclouen:
Aquest camí solitari .... JACK CARMELO
Nina de cera .... RENATA
Ticket to ride .... LUCKI GURI & PETER ROAR
L'home dibuixat .... SISA
Ton pare no té nas .... LOS BETA QUARTET
Entre aquests quatre murs .... JOCELYN JOCYA
Dóna'm la mà .... ARRELS
M'ho havia de témer .... GERMANES ROS
Maria Rosa .... BERNARDINO & SON CONJUNT
Els meus ulls .... JACINTA
Na Catalina de plaça .... LOS BOHEMIOS
Daniel se'n va anar .... CORAL SANT JORDI
Carnaval .... ELS CONSELLERS
La, la, la .... JOAN MANUEL SERRAT
I per acabar, l'ultim vídeo dels Trons. Us sonarà. Gaudiu-lo:
Presentarem un parell de propostes que tenen en comú el fet d'arriscar : buscar nous camins, nous sons.Recerca i desenvolupament aplicats a la musica. I els troben. I per tant son projectes interessants que els que busquen quelcom mes que un tema de 3 minuts amb tornada fàcil han de seguir ben de prop.
Comencem per Safanòria. Es un quartet barceloní format per Àgata Casas (Dijous Paella), Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis, Dijous Paella), Miquel Sospedra (Chop Suey, Le Petit Ramon...) i Eric Herrera (Belda i el Conjunt Badabadoc). Mes enllà de bones cançons -que les tenen- obren vies: influències diverses (mediterranies, dub, electrònica...) i moments de molt alta tensió.
Tenen editat un LP ("Safanòria", Propaganda pel Fet, 2.009) nomes en vinil -de color taronja, per suposat- que es d'aquells que es queda curt. Acaba i dius, en vull mes.
Aquí els teniu assaig ant amb els francesos Brian Damage, una coproducció del Mercat de Musica Viva de Vic i el BAM que varem poder gaudir el passat mes de setembre.
Tristament desapercebuts per la majoria de mitjans de comunicació i, malauradament, no actuen gaire!
Els altres arriscadors son Nisei. Es una banda de Vilassar de Mar que va néixer el 2.002 com a trio (Cristian Palleja guitarra i veu, Alfons Serra bateria i Edu Campos, baix), a qui el 2.007 se'ls va unir Marc Balfagón (guitarra), ja desprès d'editar el 1er disc a BCore (2.004, "More Light"). Aquesta es una mítica discogràfica barcelonina que edita - inicialment- grups que fan hardcore: Aina, Corn Flakes, Madee, Standstill, etc. Desprès, la musica publicada per Bcore evoluciona amb els grups: del harcore punk inicial s'obren a diverses influències.
Així, el 2on LP ("Continents", Bcore), editat el 2.007, suposa un gran pas endavant: sorprenen gratament amb el canvi d'idioma - ara les lletres son en català- i el gir instrumental cap al dub i altres musiques, escoltem trompetes i teclats, per exemple.
Un altre moment de l'aparició als concert de Radio 3 presentant "Continents"
Aquest disc ja no passa desapercebut i te bones -i merescudes- critiques, essent ben considerat tant per Rockdelux com per Enderroc. El podeu trobar en vinil: un altre punt en comú amb Safanoria.
Així es. Hi ha un degoteig de noves produccions de modernisme aborigen, fet que complau a qui escriu. De tots els grups amb novetats ja n'hem parlat, en un post o altre. Els Surfing Sirles tenen doble novetat: video d'un tema de l' "LP", "El Trineu"
I a mes a mes, ja s'han fet un parell de concerts de presentació de l'ultima referència dels Surfing Sirles. Títol: "Eix transversal". Les presentacions han set justament xous conjunts en punts de l'eix transversal. Es un EP compartit amb Las Mujeres en el que els Sirles aporten un parell de temes, els mateixos que aporta l'altra grup. Segueixen en la seva línia aspre i salvatge de sempre. No news, good news!
Aquest es una de les 2 cançons:
També han començat a rodar el nou EP Els Trons. Es el segon. L'estil garatge no varia. Peró segueixen creixent: ara s'atreveixen amb composicions pròpies - mes de les acostumades covers de clàssics nord americans dels seixantes-. I no deceben en absolut. Qui no es un connoisseur de l'estil, no sabrà que es producció pròpia i que es versió !
Aquí els teniu en directe al Prat de Llobregat:
Qui també esta d'estrena son El belda i el conjunt Badabadoc. Insisteixen -i que no parin!- en donar aires jamaicans a clàssics catalans, mes o menys antics. Ara li toca al "País Petit " del gran Lluis Llach, acompanyat pel "Gemma" de Joan Baptista Humet. Ara va de cantautors!
Així sonava en directe el "País petit", com a tast:
A la segona meitat dels 70 es va fabricar al sud de la nació, al País Valencià, una tercera via entre el rock -llavors progressiu o simfònic: la musica laietana n'era l' adaptació indígena - i la cançó d'autor propis de la època. La premsa va batejar l'invent com a rock mediterrani. El cert es una serie d'artistes, encapçalats per Pep Laguarda, Remigi Palmero i Julio Bustamante -el trio d'asos- van acostar la cançó i el pop-rock afegint-li un regust mediterrani. Els varen seguir d'altres com Coto en Pel, Pantaix o Cuixa, però els tres primers van deixar com a llegat tres obres fonamentals:
Pep Laguarda es l'anima bessona valenciana de Pau Riba. L'any 1.977 va publicar "Brossa d'ahir", un mític LP que va gravar als mateixos estudis de Deia on en Riba havia gravat Licors un parell de mesos abans. Produït per l'ex-Soft Machine David Aellen, es tracta de 6 temes llargs amb aires folkies on escoltem guitarres, flautes i percussions, amb tranquilitat i bon rotllo. El disseny de la portada es deliciós i, fins i tot van gravar un vídeo casolà:
Remigi Palmero segueix en actiu: el 2.007 va publicar un àlbum acústic i el 1.987 "Provisions". Abans (1.979), però, ja en havia regalat amb els Bon Mati el seu debut "Humitat Relativa". Vinculat a la musica des de ben xicotet havia passat pels 5 Xics i acompanyat a Eduard Bort, va parir un disc màgic, tendre i mes mediterrani que cap altre, amb una portada també de deix valencià. En ell va col.laborar ja Bustamante i el seu germà, Tico Balanza.
Bustamante es el tercer del trio. Va conèixer al Remigi quan va gravar Humitat Relativa, ajudant lo i travant una bona amistat que els porta a la edició de "Cambrers" el 1.981. Van compartir el grup In Fraganti i desprès ha seguit la seva carrera tant en català com en espanyol. Es la columna central del rock valencià dels últims 30 anys. Ha publicat sempre com a Bustamante fins l' aparició d'un altre amb el mateix cognom... Es el mes elèctric dels 3 discos sense perdre aquell inconfusible aroma valenciano-mediterrani.
La Gresca Catalana d'en Joan Reig, les sessions de Phil Musical i les ballades de Modernisme Aborigen de Badabadoc Selectors inicien la recuperació del llegat musical seixanter indígena. Des d'aquí no deixarem mai d'agrair la seva abnegada tasca.
Peró en realitat no son els primers: en un llunyà 2.003 en terres vallesanes va veure la llum Hi ha ieié per aquí, vol. 1(La Sèpia Verda/ Barraques) un recopilatori més rupestre -que els que veurem mes endavant- però força recomanable.
El llistat de temes:
1. Mauné i els seus Dinàmics: Per tu ploro [sic] (L'emigrant) 2. Maria Cinta: El llimoner 3. La Trinca: Cu-cut 4. Quixot's Quartet: Windy 5. Picapedrers: Un bitllet he comprat 6. Els Xerracs: Jo he pres dels teus ulls 7. Josep Coran: M'estimes de veritat! 8. Los Relámpagos: Nit de llampecs 9. Els 7 d'Aquí: Només tu 10. Tony Vilaplana: El teu besar 11. Eurogrup: Pots sentir-me? 12. Els Dracs: És la meva vida 13. Els 3 Tambors: Romanço del fill de vídua 14. Francesc Pi de la Serra: Els fariseus
Com veiueu, la influencia anglosaxona del moment plana arreu: Els Picapedrers fan un “Un bitllet he comprat”, Els Xerracs amb “Jo he pres dels teus ulls”, Els Dracs amb “Es la meva vida” o Eurogrup amb “Pots sentirme?”. Totes elles versions molt dignes. Sorpreses: el doo woop “Nomes tu” de Els 7 d'Aqui o l'instrumental amb ritme nostrat “Nit de llampecs” de Los Relampagos. Pel que se, difícil d'aconseguir.
També de forma totalment underground, el segon fruit d'aquest esforç de recuperació es el recopilatori “Modernisme Aborigen” dels Badabadoc Selectors (2.008). Arrenca amb “Per tu ploro”, un instrumental de Manué i els seus Dinamik's del 1.966 avançant se gairebé deu anys al que faria desprès la Dharma. Segueix amb “L'Amor que demanaves” de la Nuri, l'imparable “Que passa amb els duros?” d'Eurogrup i “Mes enllà” d'Els Xocs, entre d'altres.
Aqui teniu la resta del contingut del segon volum
1. Mauné i els seus Dinàmics: Per tu ploro [sic] (L'emigrant) 2. Nuri: És una noia 3. The Bonds: Quina colla més original! 4. Eurogrup: Què passa amb els duros? 5. Tony Vilaplana: Ie-ié 6. Maria Cinta: El llimoner 7. Santi Sans: El trastet 8. Guillermina Motta: Cap al futbol 9. Els Xocs: Més enllà 10. Els Dracs: Visca la Patum! 11. Betina: A la bona de déu 12. Els 3 Tambors: Invitació a la sardana 13. Els Corbs: Nit sense fi
El fuzz d'Invitació a la Sardana” d'Els 3 Tambors tanca aquesta iniciativa pionera. Per cert, inclou el catxondíssim “El trastet” de Santi Sans
Mesos despres, durant el 2.009, va sortir “Modernisme Aborigen Vol.2” : l'extraordinari programa dels èxits mes ballables (diu al full interior del cd). En la mateixa linea que l'anterior. Destaquen l'instrumental surf-sardana “La brava” de Les Diaminoes, “Ell” de la diva italiana Rita Pavone, “El miner” d'Els 4 Gats, “Windy” de Quixot´s Quartet,... Treuen el cap La Trinca, amb un urgent “Esvalotat” però es “Una dona llarga i prima” dels mallorquins Amigosqui s'endú el primer premi, tancant el disc. Manté l'altíssim nivell del primer volumen. Ja triga en arribar el tercer!
Hi trobareu:
1- Els de la Torre: Quan dic tot el que t'estimo 2- Manuel: L'encís de Menorca 3- Rita Pavone: Ell 4- Maria del Carme Girau: Si fa Sol 5- Les Diaminoes: La Brava 6- Els 4 gats: El miner 7- Josep Coran: M'estimes de veritat 8- Lita Torello: No t'ho diré pas 9- Els Stop: No tornaré a plorar 10- La Trinca: Esvalotat 11- Quixot's Quartet: Windy 12- Maria Pilar: Res ha mort 13- Amigos: Una dona llarga i prima
Sembla que aixó dels sixties pot funcionar i, desprès d'un numero de la revista Enderroc dedicat íntegrament al fenomen, aquest any 2.010 Picap treu “Pop ie-ie català”, un cd amb 28 temes. La primera meitat es mes pop -Maria Cinta, Magda, Lita Torelló, Tony- mentre que la segona es mes rockera.
Predominen les adaptacions d' èxits internacionals, algunes d'elles excel·lents: Els Dracs amb “La casa del sol naixent”, Els Drums amb “Diguem coses”, Els Xocs amb “Mes enlla”, The Bonds amb “Wooly bully”,...
I temes propis d'alt nivell: “Maria Cinta” de Maria Cinta, “La Fulla” d'ELs Xerracs o “L'arbre” d'Els 4Z. Bàsic tenir-lo.
1- Maria Cinta Maria Cinta 2,2 2- Nina de cera (Serge Gainsbourg)Francesc Heredero 2,21 3- Tu parles molt(Reginald Hall ) Núria Feliu 2,07 4- El món :Lluís Olivares 2,21 5- Quina tristor Venècia: Magda 2,33 6- Tinc,tunc: Dodó Escolà 2,36 7- Ciao,ciao: Lita Torelló 2,16 8- Desafinat:Grau Carol 1,53 9- Dos passavolants: Jacinta 2,34 10- La,la,la: Cristina i Els Stop 2,4 11- Yeh! Yeh!: Tony Vilaplana 2,32 12- Cal saber oblidara: Nuri 1,54 13- Dissabte:Guillem d'Efak 2 14- La casa del sol naixent: Els Dracs 3,33 15- Ajuda'm: Els Picapedrers 2,05 16- Quà passa amb els duros?: Eurogrup 2,26 17- El senyor del tambor: Els Corbs 2,13 18- Cançó del noi dels cabells llargs: Els 3 tambors 2,18 19- Un ninot penjat d'un fil: Els de la torre 2,1 20- Wooly Bully: The Bonds 2,26 21- No et puc acompanyar: Els 4 Gats 2,35 22- Digue'm coses: Els Drums 1,44 23- Més enllà: Els Xocs 2,57 24- Carnaval: Els Consellers 2,23 25- L'Arbre: Els 4 Z 2,15 26- La fulla: Els Xerracs 1,46 27- Nena: Els Trons 2,35 28- L'emigrant: Mauné i els seus Dinàmics 2,34
Serguim, “Pop a la catalana Jazz, Bossa & Groovy Sounds from Catalunya 1963-1970” de la discogràfica francesa Vadim Music (2.010). L'ha compilat DJ Phil Musical i com diu al seu web: “He estat preparant el llançament al mercat d'aquesta recopilació que recull 18 joies del pop vocal i orquestral fet a Catalunya durant la dècada dels 60. Ja ha sortit a la venda en format CD i el doble LP en vinil sortirà pròximament en una edició limitada de 500 exemplars”. Apareix la versió “És una dona” (“She's a woman”) de Nuri que va ser felicitada des de la discogràfica dels Beatles. El contingut es trepitja amb els anteriors i jo no el tinc encara, estic esperant que arribi en vinil, però fa un pinta tremenda...
Tracklisting:
1. Què passa amb els duros (Get out of my life, woman) - EUROGRUP 2. És una dona (She's a woman) – NURI 3. Yeh yeh – TONY 4. Cap a futbol - GUILLERMINA MOTTA 5. Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son) - FRANCESC HEREDERO 6. No és res d’excepcional (It's not unusual) - LLEÓ SEGARRA 7. Amor (L-O-V-E) - JORDI TEIJON 8. Sóc molt poca cosa – JACINTA 9. Desafinat (Desafinado) - GRAU CAROL 10. Lluna blava (Blue moon) - JOE MARTIN 11. Febre (Fever) - GUILLEM D’EFAK 12. Qualsevol hora va bé (Any old time of the day) - NÚRIA FELIU 13. Ciao ciao (Downtown) - ALICIA TOMÀS 14. No tornaré a plorar per tu (I've cried my last tear over you) - LITA TORELLÓ 15. És lluny el setembre (See you in September) – JACINTA 16. El meu trastet (Road hog) - SANTI SANS 17. Cançó del telèfon - F.BURRULL & J.M.ESPINÀS 18. El cinemascop (Le cinéma) - LLORENÇ TORRES
Pel meu gust li falta rock, massa popi...Pero es el mes ben presentat de tots!
A finals del 2.010 els Badabadocpersisteixen en el seu esforç:
El contingut es el seguent:
Aquest camí solitari .... JACK CARMELO Nina de cera .... RENATA Ticket to ride .... LUCKI GURI & PETER ROAR L'home dibuixat .... SISA Ton pare no té nas .... LOS BETA QUARTET Entre aquests quatre murs .... JOCELYN JOCYA Dóna'm la mà .... ARRELS M'ho havia de témer .... GERMANES ROS Maria Rosa .... BERNARDINO & SON CONJUNT Els meus ulls .... JACINTA Na Catalina de plaça .... LOS BOHEMIOS Daniel se'n va anar .... CORAL SANT JORDI Carnaval .... ELS CONSELLERS La, la, la .... JOAN MANUEL SERRAT
Destaquen sens dubte el soul de Jack Carmelo i el funk de Bernardino. Bona feina!
La musica garatge ha tingut oïdors i practicants arreu del mon. A casa nostra, també. Aquí i ara.
Els Trons en serien la mostra mes ortodoxa. L' únic grup de garatge en català de l'univers. Tradueixen peces del primer garatge americà i les interpreten amb les necessàries fúria i convicció. Així “The People In Me” dels The Music Machine passa a ser “El que queda de mi”; “Going All The Way” de The Squires, “Corro com el vent”; “I Ain't No Miracle Worker” dels The Brogues, “Un noi del carrer” i “Are You Gonna Be There (At The Love In)” de The Chocolate Watchband, “Decideixte”. I sonen fabulosament. Aquests son els que apareixen al seu 1er ep (2.009, Butterfly records) de vinil, que ja va per la segona tirada desprès d'haver esgotat la primera. En directe fan adaptació del Dylan ( “Romanço Del Fill De La Vídua”) via Els 3 Tambors sense desperdici. Fuzz i Ratafia!
The Gruixut's: autentic rock'n'roll gruixut empordanès. Porten anys picant pedra. Influències: The Hives, The Ramones, The Sonics. Directes professionals, divertits i marxosos, uniformats amb camisa negra i corbata blanca. Van guanyar el concurs Sona 9 l'any 2.007.
Tenen un primer disc, “Normalitzem el rock'n'roll” (2.008, RGB), amb el títol els defineix i amb un disseny decididament retro, oldie. “Volem festa” i “Xafardera” son els seus temes mes coneguts. Tenen un grup paral·lel -de fet, anterior- The Rock'n'roll Brothers on repassen clàssics dels 50s: “Greats balls of fire”, “Long Tall Sally”, etc. Absolutament demolidors.
Surfing Sirles. Tampoc son uns nouvinguts: els del Vallès funcionen (o no-funcionen) des de 1.998. Son els mes punks -branca Do it yourself- i poètics del trio. Acaba de sortir del forn el desitjadíssim disc (“LP”, 2.010) gràcies a Bankrobber i no deceben. La portada es un remake del “Goo” dels Sonic Youth, amb aquest escrit: “El molt carallot em va dir: “Si arribo a saber que eres verge aguanto mes”. I jo li vaig respondre: “Si se que aguantes mes hem trec els pantys, imbecil”” Com diuen al seu myspace: un futur esplendorosament sirlero davant nostre.
Tria personalísima. Primer havien de ser únicament 10, però van sortint i no saps per on tallar... No estan ordenats de cap manera especial.
ANTÒNIA FONT Alegria. Es un dels grups que podria tenir mes d'una entrada en la llista, però crec que aquest es el disc que els va fer grans. Lletres surrealistes de Joan Miquel Oliver pel primer pop indie que trenca barreres
MISHIMA Set tota la vida. Mes indis. Van fer un viatge de l'angles -dels seu primer L.P.- al català amb resultats esplandits, sobre tot en aquest, el seu tercer LP. Aquest es el seu cim (de moment)
REFREE Els invertebrats. RaúlFernandez, ex-component de Corn Flakes i Elena, edita aquest disc, que es el seu gran encert, desprès de Nones, del 2003. Nostàlgic i crepuscular.
MANEL Els millors professors europeus. Folk-pop local i global, histories cotidianes i costumistes. La sorpresa: gran èxit arreu. Sembla que ja estan preparant el segon!
ROGER MAS Les cançons tel.lúriques. Amb lletres tradicionals de Jacint Verdaguer, Mas les revitalitza amb unes músiques màgiques, plenes de detalls que li donen nova força, misteri i espiriutalitat.
NISEI Continents. Uns altres que fan el viatge de angles al català, en aquest segon seu LP. Post-rock obert al dub i al kraut rock. Fresc i inquietant.
THEGRUIXTU'S Normalitzem el rock'n'roll. Garatge-rock de l'Empordà. Contundents i divertits. Atenció al seu grup paral.lelRock'n'rollBrothers, de versions de clàssics del rock'n'roll, del rockabilly i del surf.
ENRIC CASASSES - PASCAL COMELADE La manera mes salvatge La llarga trajectòria de Comelade l'avala per si sola. A les lletres d'en Casasses hi posa un fons musical 100% Comalade, basculant dels Stones a la Sardana
REMIGI PALMERO Sense comentaris Disc acústic i madur del valencià, que va fent la seva via (i la seva vida) tranquil·la, amb la Mediterrania sempre present
ELS PETS Respira Un altre grup que podria tenir mes d'una entrada: tots els discos que han fet aquesta dècada son reculls de perfectes temes pop intemporal, de sempre. En BradJones els ha trobat el punt just de producció
QUIMIPORTET Viatge a Montserrat (2.009). Quart disc de la dècada, segueix anant a la seva bola, ara amb forces guitarres i amb aquell humor tan seu.
