diumenge, 6 de febrer de 2011

Els 4 reis del blues

El blues va néixer de les cançons espirituals i de feina que els esclaus africans s'havien endut del seu continent. Son cançons d'estructures i progressions simples, que es poden allargar a convenien cia i permeten una fàcil improvitsació sobre les mateixes. I els instruments usats guitarres i pianos. Desprès de la Segona Guerra Mundial l'estil electrifica molt majoritari ament. De fet, del blues neixen la majoria dels estils de musica popular americana: Jazz i R&B i derivats...

D'entre la colla d'estrelles que ha donat l'estil hi ha 4 King, 4 reis: Earl, Freddie, Albert i B.B.



El menys conegut dels 4 es l'Earl. Earl King va ser una de les forces vives del Blues de New Orleans durant mes de 4 dècades. Va treballar amb les cases de discos Savoy, Speciality, Ace i Imperial. Era una de les peces fonamentals de la house band de l'estudi Cosimo, on va participar en centenars de sessions. Va escriure desenes de cançons, algunes de les quals van arribar a ser grans èxits, som "Come On", també coneguda com "Let de good times roll"



Altres èxits primerencs van ser: "Those Lonely, Lonely Nights", "Trick Bag","Always a First Time","Those Lonely, Lonely Nights".


Un dels millors discos seus es "Street Parade" que va esser gravat el 1.972 amb Allain Toussiant i els Meters encara que no va sortir fins l'any 1.981: una meravella de funky New Orleans R&B. Als 90s va tenir una segona joventut amb "Sexual telepathy"(1.990) i "Hard rivers to Cross" (1.993). El 2.003 va morir de complicacions amb la diabetis que patia feia anys.



Mes famos es en Freddie. Freddie King va néixer a Texas el 1.930, on de ben petit ja tocava blues acústic. Als 16 anys, la família emigra a Chicago i de seguida entra en contacte amb els sons elèctrics del Chicago Blues, forma la seva pròpia banda i comença gravar per Parrot, Chess i El-bee, on el 1.957 s'estrena a nom propi. 3 anys desprès, ja amb Federal records, edita un single "You've Got to Love Her With Feeling" (1.960) que te un cert èxit, seguit d'un altre que, aquest cop si, es un gran èxit.


Hi ho fa amb la cara b del single, l'instrumental "Hide Away" (1.961). El primer àlbum, vocal, apareix el mateix any, i el 2on, instrumental, "Let's Hide Away and Dance Away With Freddy King: Strictly Instrumental", el 1.962. Una joia.


Va continuar a Federal fins a final de la dècada deixant un llegat entre els que destaca un segon àlbum instrumental: "Freddy King Gives You a Bonanza of Instrumentals" aparegut el 1965. Una altra joia.


Va gravar desprès 2 parell d'albums per a Cotillon, produïts per King Curtis, 3 pel segell Shelter de Leon Russel i 2 per RSO, un d'ells ("Burglar",1.974) produït per Eric Clapton, fan in condicional. Tots amb bon nivell.



Entretant, no parava de fer directes però va morir per aturada cardíaca el desembre del 1.976.

L'Albert es encara mes conegut que en Freddie. Albert King va creixer a Arkansas (havia nascut a MS l'any 23) i es caracteritza per ser esquerra i tocar la guitarra simplement girantla, sense canviar les cordes. La 2na meitat dels 50s es una de les estrelles del circuit de clubs de St. Louis. Va començar a gravar singles amb Bobbin, que van tenir una certa repercusió i despres els va llicenciar a Chess. Despres va treballar amb King/Federal i finalment va arribar a Stax Records, on va fer historia



Tots els singles que va gravar amb Stax ho va fer amb Booker T &the MG's (per exemple "Laundromat Blues" (1966) i "Cross Cut Saw" (1967).


"Born Under a Bad Sign" (1.967) va ser la reunió d'aquestos 1ers singles i altres, com el que dona nom a l'album, i va esdevenir un dels mes popular i influents albums de blues de la historia.



Despres d'aquest, va seguir amb Stax fins a meitats dels 70s, amb discos de gran qualitat:"Live Wire / Blues Power","Jammed Together","I'll Play the Blues for You".



Despres va seguir als segells Utopia, Tomato Records i Fantasy, i fent tournes per tot el mon fins a la seva repentina mort del desembre del 92.


Finalment, el primer rei: BB. B.B.King es tan conegut que no calen presentacions. La llegenda viva del blues, en actiu des de finals dels 40, innombrables exits, sempre acompanyat de la seva (guitarra) Lucille.


Soc totalment incapaç de resumir la seva carrera per tant nomes faré esment a alguns dels seus discos que mes m'agraden:


"Singin' The Blues" (1.958): recopilació de singles primerencs, per a Crown incloent 'Bad Luck', 'Every Day I Have The Blues', 'Ten Long Years' i el seu primer gran exit 'Sweet Little Angel'.


"The blues" (1.960). Un altre sampler amb singles de Kent i RPM dels 60s. Amb tota la seva banda a tot drap: vents, piano, armonica...


"Live at the Regal" (1.964,MCA). Directament el millor disc de blues en directe mai enregistrat.




"Completely Well" (1.969,MCA). Un dels primers albums pensat per tots el publics, no nomes pels blues fanatics.



"Indianola Mississippi Seeds"(1.970,MCA). Amb musics d'estudi pero funciona, al contrari que altres de la mateixa epoca.


>
"Live in Cook County Jail" (1.971,MCA) Una de les millors gravacions de concert de la historia...



"Spotlight On Lucille" (1992) Recopilatori d'instrumentals gravat pels segells Kent i Modern als 60s. Buff!!

2 comentaris:

  1. Tonelades de feeling!!!... llegats insuperables.
    Ei, tot i que t´has deixat en "Burger"... King

    ResponElimina
  2. Ja! Hauria de canviar el tito, serien els 5 reis del blues

    ResponElimina