diumenge, 7 de març de 2010

Guia de butxaca : The Clash en directe

The Clash va esser un dels quatre grans grups del punk anglès, junt amb Sex Pistols, The Jam i The Damned. Durant la seva trajectoria van anar obrint-se a molts estils: reggae, soul, rockabilly, rap, funk. Dels 5 LP que van treure mentre Mick Jones en formava part - i un recopilatori - dos d'ells passaran a la historia del rock: The Clash (1.977) i London Calling (1.979). Durant la seva vida oficial, l'únic grup que importa -així els anomenaven els seguidors- no va treure mai cap directe oficial. Aixó va fer que els vinils pirates es multipliquessin, i en part per l'actitut tolerant de la banda amb el fenomen.


Els fans varem haver d'esperar fins l'any 1.999; que la Sony ens va entregar





From here to eternity live - No es un concert complert: son cançons gravades entre l'any 78 i el 82 i ordenades per antiguitat de publicació, no pel moment en que es varen interpretar en directe. So superb, no cal dir-ho. Bona part gravades a la època en que Terry Chimes va tornar a ocupar la bateria, a la primavera del 82. El gruix dels temes son els singles anteriors a London Calling i forta presencia de Combat Rock. En vinil es un doble espectacular, dissenyat pel mateix Paul Simonon! I, car, si el trobes!





Live at the Shea Stadium - 13-10-82. (2008). Feien de teloners dels Who. Aquell dia, a mes, obria David Johansen Group. Us imagineu quin gran concert? Editat en cd i vinil. En cd la versió Deluxe inclou un munt de fotos, en un digi-llibret. Aquí fan una actuació mainstream, una mostra d'éxits a partir del 2on LP, del primer nomes hi ha Career Oportunities. Una mostra de tots els posteriors incloent l'últim single que havien tret en aquell moment: Rock the Casbah.





Live Revolution Rock- El mateix any 2.008 va sortir un dvd amb 22 temes en directe de moments diferents de la seva carrera, un plantejament semblant al From Here to eternity, pero en dvd . La Sony ho va acompanyar d'un sampler de promoció : Selections from The Clash live Revolution Rock, amb 10 temes. Hi ha 3 temes gravats en directe als estudis Beaconsfield l'any 77 que son una meravella. També s'ha editat -com a pirata- un cd amb els 22 temes que sonen al Dvd:








A partir d'aquí, una sel.lecció de bootlegs, tots ells amb molt bon so, endreçats per data de concert, des mes recent al mes antic. A banda d'aquests n'hi ha molts d'altres, però els que us ressenyo no fan mal a les orelles: sino tot el contrari. Sovint un mateix concert te varies edicions. Esmento sempre el titol que tinc jo i desprès les altres edicions. Si no aconseguixo la imatge de la portada que jo tinc, us dic a quina edicio pertnay la imatge, com es el cas d'aquest primer:





US Festival '83. - 29-5-83. San Bernardino, California. Actuació multitudinaria: 300.000 persones, vaig llegir no se on. El bateria es Pete Howard i última actuació amb en Mick Jones. Per mí, amb la seva sortida es varen acabar els Clash, encara que varen seguir 2 anys mes actuant i gravant. Una llàstima, ja que aqui encara sonen amb una potencia tremenda! També anomenat Clash Calling (CD, imatge)






Kingston Calling - 27-11-82. Jamaican Music Festival, Kingston, Jamaica. El concert complert amb un so radiant. Repertori semblant al Shea, ampliat i escorat cap al reggae. 10 sobre 10. S'ha editat amb altres noms: Jamaican Affair (CD), Jamaica (CD), From London to Jamaica (CD, imatge), peró no tenen tots els temes.





Boston Tapes - 7 i 8-9-82. Orpheum Theater. Edició dels francesos Viva Zapata amb un disseny acuradíssim. So de taula i bona selecció de temes. Terry Chimes substituint al defenestrat Topper Headon a la bateria, com a Kingston. La veritat es que en Terry compleix be la seva feina.





Into the 80's - 20-5-82. Festival de Lochem, Paisos Baixos. També editat com Summer of ‘82 (LP), Lochem Festival (LP), Garageland (LP), Live (LP), Into the 80s (CD), Che Guevara (CD), Police and Thieves (CD). Ultima aparició de Topper Headon. Amb Combat Rock acabat de sortir del forn aquí ja hi apareixen 2 temes que pertanyen al 5è LP: Know your rights i Should I stay or should I go.





Tokio Riot - 1-2-81. Tokio, Sun Plaza Hall, Japó. L'editor d'aquest bootleg inclou el logo de la CBS, al cd i a la contraportada, amb dos c.! De fet, qui me'l va vendre el tenia llistat com de la CBS. Interpreten el Fujiyama Mama -tema que, per cert, amb Wanda Jackson, havia arribat a ser número 1 al pais del sol ixent- amb Pearl Harbor, llavors parella de Paul Simonon. Interpretacions valentes i atrevides dels seus temes. El mateix concert: White Riot (LP), White Riot in Tokyo (CD), Yellow Riot (CD), Rockin’ the Red Point (CD), This is Live Clash (CD)





At the Bonds - 9 i 8-6-81. Bond’s International Casino New York. El Juny de 1.982 varen fer una estada de 15 dies a la sala Bonds de New York. Aquí teniu el concert del dia 9 sencer i part de l'anterior. Repertori basat en el triple Sandinista. Estan en plena forma. Altres edicions: S.O.S. (LP), Trick Or Treat (CD), Pier Pressure (CD), Caos at N.Y (2CD)






Japp Edenhall - 10-5-81. Amsterdam. El concert sencer. Hi ha altres edicions del mateix bolo, però falten temes, per exemple una d'exquisida de Viva Zapata o Londonderry (LP). Molt de Sandinista, que havia sortit el desembre del 1.980. Al cd diu, equivocadament, que el bateria es Terry Chimes. Topper Headon està pletòric!





France 1.981 - 9-5-81. Palais St Sauveur. A Lille un dia abans que a Amsterdam. Molt semblant.





Capitol Radio - 8-3-80. Capitol Theatre Passaic, New Jersey. Repertori tipic de la epoca London Calling: classic Clash ! Incontestable. Te moltes edicions: Capital Crisis (LP, CD), For F*CKS Sake! (CD), Capital Radio 1980 (CD).





White Men in Hammersmith Odeon- 27-12-79 Hammersmith Odeon London, England. Trobem el mateix a: 16 Tracks (LP), Dispatches from Clash Zone (LP). Amb London Calling ja a les botigues, aquesta superba actuació forma part dels concerts en solidaritat amb Kampuchea, on es revindiquen davant la flor i nata del rock britànic.






New York City Rockers - 21-9-79. Palladium New York, New York . El directe que mes circulació ha tingut: Klashing with the Klash, Clampdown USA , Pearl Harbor ‘79, Bronx City Rockers (CD), Guns Of Brixton (CD, imatge), Money Made Us Flexible (CD), Live USA (CD). Encara no havia sortit London Calling però ja hi sonen 5 temes que li pertanyen. Sense paraules.





I fought the law - 3-1-79 The Lyceum London, England. Show increïble pels fans dels primers Clash. Contundents. Es va fer servir per la pel.lícula Rude Boy. Hi ha també directes dels dies anteriors, igualment recomanables. La portada que tinc jo es diferent.





Deadly Serious - Es un doble cd que es presenta amb la portada del primer LP homònim i presenta outakes, demos, altres curiositats i 3 actuacions, entre elles:

13-5-77 - De Montfort Hall Leicester, England. Que tambè es pot trobar a: Cardiff ‘77 (LP), Live in Cardiff ‘77(CD) , Super Golden Radio Shows (CD). Exemple de com sonaven Clash del primer LP: salvatges i sorollosos. Ha arribat ja Topper Headon. So nomes acceptable.

5-9-76 - Chalk Farm Roundhouse London, England . El mateix a : 5 Go Mad In the Roundhouse (CD), Going to the Disco (LP). Encara amb Keith Levine i Tery Chimes. El so no es gaire bo.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada