El rockabilly es un dels generes del rock'n'roll. S'origina als anys 50. El seu nom es la contracció de rock'n'roll i hillbilly. El hillbilly es el country més rude, més salvatge. Altres influències son el western swing, el boogie woogie i el folk dels Apalatxes. Bàsicament, dels estats del sud. I quasi exclusivament, de raça blanca. Es la cara més dura del primer rock: ràpid i amb fúria. I senzill: guitarra, contrabaix i bateria.
La primera referència per endinsar nos en aquest estil es Routes of Rockabilly, editat el 2.009 per Fantastic Voyage, que ens mostra totes aquestes influències. Inclou gravacions des de 1.937 fins a finals dels 50's. Hi apareixen els 4 grans: Elvis Presley, Johnny Cash, Jerry Lee Lewis i Carl Perkins. Peró l'interès rau en escoltar les versions originals de "That's All Right " d'Arthur Crudup, "Love my Babe" de Litlle Junior o el "Hound Dog" de Willie Mae Thronton, per exemple. La tesi del disc: l'origen del rockabilly es molt més ampli geogràficament, com a mínim, que el sud dels EE.UU. Es un triple cd en digipack amb 75 temes sense rebuig.
La segona referència es Rockin'Bones, 1950's punk & rockabilly (Rhino, 2.006), amb 101 perles. Aquí ja estem parlant de l'estil a tot gas. Molts dels clàssics hi son presents: "Fujiyama Mama" de Wanda Jackson, "Sunglasses After Dark" de Dwight Pullen o el tema que dona títol al recopilatori de Ronnie Dawson. L'afegit pels seguidors es que te desenes de singles que no havien aparegut mai en cd. Com sempre amb Rhino, disseny espectacular i informació exhaustiva.
La tercera referència es Good Rockin' Tonight, Red Hot Rockabilly editat també el 2.009 per Fantastic Voyage, i de nou, amb 75 cançons. El contingut es semblant a Rockin' Bones: hi son el 4 grans, però també Johnny Burnette, Janis Martin o Sleepy La Beef. Com en els altres, el llegat de Sun Records -discogràfica fonamental de l'estil- plana pels 3 cds, però no falten ni Coral, ni Imperial, ni Vick, ni King, etc. Val a dir que les tant aquesta compilació com la primera es troben a preus molt atractius.
I la quarta. En començar aquest post veníem a dir que el rockabilly es la música blanca influenciada per la música negra del moment. I així es, com a principi general . Peró gairebé mai es pensa en el recorregut invers, es a dir, el de la música negra influenciada pel Hillbilly o altres sons blancs del moment. En aquest disc, Got them hillbilly blues (2009) la gent de El Toro Records, de Pineda, al Maresme, han escarbat en la questió i han trobat 32 temes d'artistes negres - Chuck Berry, Roy Brown i tutti quanti- o en els quals participen aquests, amb clara influencia del Hillbilly donant com a resultat moltes vegades veritables temes rockabilly. Es pot trobar en cd o deliciós 2LP. Haurem d'estar amatens al que publiquin els d'El Toro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada