Treballant dur

Fa ja uns quants mesos -massa- que no faig cap entrada al bloc: ja sabeu, feina, vacances, política,...(amb tot, no tinc escusa), però els artistes que m'agraden segueixen treballant dur. Sense descans. Faré una mica de repàs.

Un d'ells es Very Pomelo.Un grup que es realment inclassificable: hi ha rockabilly, rock, rumba, gotes de jazz i folk. Amb un bon amic els varem veure en directe a l'Altaveu de Sant Boi fa uns dies: frescos i potents, recorden a estones als Rolling mes psicodèlics, a estones a Kustonica, a Tom Waits... vaja, tot bones sensacions.

L'any passat van fer un primer disc ("Figaro, figaro" que ja el varem comentar com de lo milloret del 2.010) i aquest any presenten "Xurrac Asclat", un recull de 14 temes dels mes de 30 que van gravar: una mostra de la hiperactivitat del lider , Xarim Aresté. Que, per cert, va actuar amb els Sopa de Cabra en aquesta ultima reunió, com a guitarrista contractat. Aquí en teniu una mostra:

Uns altres que segueixen fen feina: El Belda i el Conjunt Badabadoc. Molta feina: ja ho veureu. I bona feina!. Ja varem deixar constància fa uns mesos de la publicació d'un single, i ara d'una de les seves cançons, "Cims i Abismes"  n'han fet ara aquest bonic videu:

I encara tenen temps d'organitzar els Aplecs Modernistes d'aquesta tardor: Osona (8-10), Vallesà (28 i 29 del 10) i del Segrià (4 i 5 del 11). En el primer d'ells presentaran un nou senzill: "Soc Així"/"Ie ie". I en el darrer podreu gaudir del nou projecte de l'Albert Gil (Brighton, Matamala...): Pista Lliure.

Al damunt de tot això han col.laborat en el "Preludi a l'Hiparxiologi", de David Esterri, basada en la obra "La Escala de la vida" del grandissim filosof català Francesc Pujols. Aquí els teniu en plena feina amb la Cobla Sant Jordi. Que us deia, un no parar!

Un dels preferits de la casa ha estat en crisi. Els Trons han perdut el guitarrista Marc Argenter, però el projecte tira endavant. Segueixen actuant, gravant i composant:

El canvi de formació, que ara integrarà un teclista, el podreu veure, el 7 octubre a Les Corts

I aixó es tot nois i noies. Prometo ser mes constant, a partir d'ara.

La collita 2.010

Desprès d'un final d'any mandrós, amb poca activitat blocaire, encetem el 2.011 amb una tria -del tot subjectiva- de les novetats musicals del pais que mes m'han agradat de l'any que acabem de tancar. Per ordre alfabètic. I amb mostres audiovisuals.





Aias "A la piscina" (Captured Traks). Ha hagut de ser una discogràfica nord americana qui editi l'estrena d'aquest trio femení que fan un pop fresc i sorollós. A seguir les amb atenció.




Casasses i Comelade "N'ix" (Discmedi) Segon capítol de la col.laboració entre el poeta Enric Casasses i el music rossellones Pascal Comelade: poesia sobre una base de rock cru i primitiu.




Aqui amunt els teniu fent barbaritats amb la Bel Canto Ochestra




El Belda i el Conjunt Badabadoc "País Petit"/"Gemma"(auto editat). Nou single amb versions de LLach i Humet per predicar la bona nova modernista. Aqui els teniu durant la gravacio:







Els Pets "Fràgil" (Discmedi) Mes clàssics que continuen fent material de primera qualitat, aquesta entrega es mes crua i natural que l'anterior. Segueixen en poder de la recepta de la perfecta cançó pop.




Els Surfing Sirles "LP"(Bankrobber) Garatge-punk i sentit de l'humor. Començant per la parodia de la portada dels 'Goo' dels Sonic Youth il.lustrada amb l'acudit: 'El molt carallot em va dir: "Si arribo a saber que eres verge aguanto més", i jo li vaig respondre: "Si sé que aguantes més, em trec els `panties´, imbècil"'. Aqui un clip:







Els Trons "La dosi" (Butterfly) 2on EP del millor grup de garatge català del mon. Tradueixen els clàssics "kicks" i "Tainted Love" i s'atreveixen amb les primeres composicions pròpies, "La dosi" i "La pena", que no desentonen. Aqui teniu un clip del 1er EP, el del 2on ja l'he penjat







Mishima "Ordre i aventura" (Sones) Continuen en estat de gracia. En menys de 30 minuts continuen definint el seu so pop, amb l'ajuda del productor Paco Loco. En directe a TV3 interpretan el 1er tema d'aquest LP






Roger Mas "A casa d'enlloc" (K Industria Cultural). Menys ambiciós que l'anterior treball però igualment convincent. Un video de l'album:






Sanjosex "Al marge d'un camí" (Bankrobber) Un altre que segueix progressant. Fa una cançó tranquil·la amb aires vanmorrisionians que convenç a tothom. Una d'elles:






Very Pomelo "Figaro, Figaro" (Rock on music). Una altra estrena, però editada per una disquera local. Hi ha rumba, rockabilly, canço, rock; però tot i la diversitat no sona dispers. Aqui en teniu un parell de mostres

Arrisca !

Presentarem un parell de propostes que tenen en comú el fet d'arriscar : buscar nous camins, nous sons.Recerca i desenvolupament aplicats a la musica. I els troben. I per tant son projectes interessants que els que busquen quelcom mes que un tema de 3 minuts amb tornada fàcil han de seguir ben de prop.

Comencem per Safanòria. Es un quartet barceloní format per Àgata Casas (Dijous Paella), Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis, Dijous Paella), Miquel Sospedra (Chop Suey, Le Petit Ramon...) i Eric Herrera (Belda i el Conjunt Badabadoc). Mes enllà de bones cançons -que les tenen- obren vies: influències diverses (mediterranies, dub, electrònica...) i moments de molt alta tensió.



Tenen editat un LP ("Safanòria", Propaganda pel Fet, 2.009) nomes en vinil -de color taronja, per suposat- que es d'aquells que es queda curt. Acaba i dius, en vull mes.

Aquí els teniu assaig ant amb els francesos Brian Damage, una coproducció del Mercat de Musica Viva de Vic i el BAM que varem poder gaudir el passat mes de setembre.

Tristament desapercebuts per la majoria de mitjans de comunicació i, malauradament, no actuen gaire!

Els altres arriscadors son Nisei. Es una banda de Vilassar de Mar que va néixer el 2.002 com a trio (Cristian Palleja guitarra i veu, Alfons Serra bateria i Edu Campos, baix), a qui el 2.007 se'ls va unir Marc Balfagón (guitarra), ja desprès d'editar el 1er disc a BCore (2.004, "More Light"). Aquesta es una mítica discogràfica barcelonina que edita - inicialment- grups que fan hardcore: Aina, Corn Flakes, Madee, Standstill, etc. Desprès, la musica publicada per Bcore evoluciona amb els grups: del harcore punk inicial s'obren a diverses influències.

Així, el 2on LP ("Continents", Bcore), editat el 2.007, suposa un gran pas endavant: sorprenen gratament amb el canvi d'idioma - ara les lletres son en català- i el gir instrumental cap al dub i altres musiques, escoltem trompetes i teclats, per exemple.

Un altre moment de l'aparició als concert de Radio 3 presentant "Continents"

Aquest disc ja no passa desapercebut i te bones -i merescudes- critiques, essent ben considerat tant per Rockdelux com per Enderroc. El podeu trobar en vinil: un altre punt en comú amb Safanoria.

El modernisme avança

Així es. Hi ha un degoteig de noves produccions de modernisme aborigen, fet que complau a qui escriu. De tots els grups amb novetats ja n'hem parlat, en un post o altre. Els Surfing Sirles tenen doble novetat: video d'un tema de l' "LP", "El Trineu"

I a mes a mes, ja s'han fet un parell de concerts de presentació de l'ultima referència dels Surfing Sirles. Títol: "Eix transversal". Les presentacions han set justament xous conjunts en punts de l'eix transversal. Es un EP compartit amb Las Mujeres en el que els Sirles aporten un parell de temes, els mateixos que aporta l'altra grup. Segueixen en la seva línia aspre i salvatge de sempre. No news, good news!

Aquest es una de les 2 cançons:





També han començat a rodar el nou EP Els Trons. Es el segon. L'estil garatge no varia. Peró segueixen creixent: ara s'atreveixen amb composicions pròpies - mes de les acostumades covers de clàssics nord americans dels seixantes-. I no deceben en absolut. Qui no es un connoisseur de l'estil, no sabrà que es producció pròpia i que es versió !

Aquí els teniu en directe al Prat de Llobregat:

Qui també esta d'estrena son El belda i el conjunt Badabadoc. Insisteixen -i que no parin!- en donar aires jamaicans a clàssics catalans, mes o menys antics. Ara li toca al "País Petit " del gran Lluis Llach, acompanyat pel "Gemma" de Joan Baptista Humet. Ara va de cantautors!

Així sonava en directe el "País petit", com a tast:

Garatge indigena

La musica garatge ha tingut oïdors i practicants arreu del mon. A casa nostra, també. Aquí i ara.

Els Trons en serien la mostra mes ortodoxa. L' únic grup de garatge en català de l'univers. Tradueixen peces del primer garatge americà i les interpreten amb les necessàries fúria i convicció. Així “The People In Me” dels The Music Machine passa a ser “El que queda de mi”; “Going All The Way” de The Squires, “Corro com el vent”; “I Ain't No Miracle Worker” dels The Brogues, “Un noi del carrer” i “Are You Gonna Be There (At The Love In)” de The Chocolate Watchband, “Decideixte”. I sonen fabulosament. Aquests son els que apareixen al seu 1er ep (2.009, Butterfly records) de vinil, que ja va per la segona tirada desprès d'haver esgotat la primera. En directe fan adaptació del Dylan ( “Romanço Del Fill De La Vídua”) via Els 3 Tambors sense desperdici. Fuzz i Ratafia!

The Gruixut's: autentic rock'n'roll gruixut empordanès. Porten anys picant pedra. Influències: The Hives, The Ramones, The Sonics. Directes professionals, divertits i marxosos, uniformats amb camisa negra i corbata blanca. Van guanyar el concurs Sona 9 l'any 2.007.

Tenen un primer disc, “Normalitzem el rock'n'roll” (2.008, RGB), amb el títol els defineix i amb un disseny decididament retro, oldie. “Volem festa” i “Xafardera” son els seus temes mes coneguts. Tenen un grup paral·lel -de fet, anterior- The Rock'n'roll Brothers on repassen clàssics dels 50s: “Greats balls of fire”, “Long Tall Sally”, etc. Absolutament demolidors.

Surfing Sirles. Tampoc son uns nouvinguts: els del Vallès funcionen (o no-funcionen) des de 1.998. Son els mes punks -branca Do it yourself- i poètics del trio. Acaba de sortir del forn el desitjadíssim disc (“LP”, 2.010) gràcies a Bankrobber i no deceben. La portada es un remake del “Goo” dels Sonic Youth, amb aquest escrit: “El molt carallot em va dir: “Si arribo a saber que eres verge aguanto mes”. I jo li vaig respondre: “Si se que aguantes mes hem trec els pantys, imbecil”” Com diuen al seu myspace: un futur esplendorosament sirlero davant nostre.

Discos dels 2.000

Tria personalísima. Primer havien de ser únicament 10, però van sortint i no saps per on tallar... No estan ordenats de cap manera especial.




ANTÒNIA FONT Alegria. Es un dels grups que podria tenir mes d'una entrada en la llista, però crec que aquest es el disc que els va fer grans. Lletres surrealistes de Joan Miquel Oliver pel primer pop indie que trenca barreres

MISHIMA Set tota la vida. Mes indis. Van fer un viatge de l'angles -dels seu primer L.P.- al català amb resultats esplandits, sobre tot en aquest, el seu tercer LP. Aquest es el seu cim (de moment)

REFREE Els invertebrats. Raúl Fernandez, ex-component de Corn Flakes i Elena, edita aquest disc, que es el seu gran encert, desprès de Nones, del 2003. Nostàlgic i crepuscular.

MANEL Els millors professors europeus. Folk-pop local i global, histories cotidianes i costumistes. La sorpresa: gran èxit arreu. Sembla que ja estan preparant el segon!

ROGER MAS Les cançons tel.lúriques. Amb lletres tradicionals de Jacint Verdaguer, Mas les revitalitza amb unes músiques màgiques, plenes de detalls que li donen nova força, misteri i espiriutalitat.

NISEI Continents. Uns altres que fan el viatge de angles al català, en aquest segon seu LP. Post-rock obert al dub i al kraut rock. Fresc i inquietant.

THE GRUIXTU'S Normalitzem el rock'n'roll. Garatge-rock de l'Empordà. Contundents i divertits. Atenció al seu grup paral.lel Rock'n'roll Brothers, de versions de clàssics del rock'n'roll, del rockabilly i del surf.

ENRIC CASASSES - PASCAL COMELADE La manera mes salvatge
La llarga trajectòria de Comelade l'avala per si sola. A les lletres d'en Casasses hi posa un fons musical 100% Comalade, basculant dels Stones a la Sardana

REMIGI PALMERO Sense comentaris Disc acústic i madur del valencià, que va fent la seva via (i la seva vida) tranquil·la, amb la Mediterrania sempre present

ELS PETS Respira Un altre grup que podria tenir mes d'una entrada: tots els discos que han fet aquesta dècada son reculls de perfectes temes pop intemporal, de sempre. En Brad Jones els ha trobat el punt just de producció

QUIMI PORTET Viatge a Montserrat (2.009). Quart disc de la dècada,
segueix anant a la seva bola, ara amb forces guitarres i amb aquell humor
tan seu.