Viatjant per Europa: Pais Basc

El rock radical basc va ser una etiqueta que va encabir un munt de grups del País Basc a mitjans dels 80. Eren grups d'estils diversos -punk, rock, ska, reggae - però surava de manera molt especial la influencia punk de The Clash, Ramones o Sex Pistols. Treballaven en petites discogràfiques independents -Soñua, Ouhika, Discos Suicidas- i el circuit de concerts es feia en gaztexes. Majoritariament les lletres eren en espanyol, però una bona part es van fer en euskera.

El moviment neix de la confluència de diversos factors: crisi econòmica -Altos Hornos de Vizcaya- que genera taxes d'atur del 26%, marginalitat (i consum de drogues) , presencia d'ETA i el Gal, el pla policial repressiu "Zona Especial Norte", etc... Els cantautors no podien fer de cap manera de portantveus de la situació, i l'esquerra abertzale (amb el diari Egin davant) acull els grups de RRB mes afins (Kortatu, Hertzainak,...) com a forma de relació amb la joventut basca i els converteixen en la seva bandera mediàtica, encara que molts altres (Eskorbuto, per exemple), no ho accepten. Entre mols altres "anti", eren anti-nacionalistes.

Alguns dels protagonistes de la moguda:

Barricada, d'Iruña (1.982), encapçalats per Enrique Villareal, el Drogas, han venut mes d'1 mil.lió de discos, i segueixen en actiu amb el seu rock dur i radical. Han publicat una vintena de discos, com el brillant "Rojo" (1.988)

Cicatriz (1.983-1.994) : els 4 membres que van crear el grup el 1.983 a Gasteiz -en un centre de desintoxicació- estan morts por causa de les drogues o el sida. Directes incendiaris. El grup es va dissoldre definitiv ment el 1.996. Van gravar "Inadaptados" (1.986), disc de culte del punk espanyol.

Eskorbuto (1.980-1.999) . Els anti-tot. Eren de Santurtzi i del seu 2on disc, "Ani-todo"(1.986), molts diuen que es el millor de punk en espanyol. Dos dels membres originals traspassats per la heroïna. Autors de la famosa "Mucha policía poca diversión".

Hertzainak (1.981-1.993), també de Vitoria. Van començar versionant els The Clash. I van incorporar el reggae i l'ska al seu repertori de punk-rock, amb un fort compromís polític amb l'alliberament del seu país.

Kortatu (1.984-1.988). El nom del grup d'Irun es en homenatge a un mugalari, mostra de la ideologia de la banda. Els Mugururza varen començar en castellà (a "Kortatu", el seu 1er LP nomes hi ha 2 en basc: "Sarri, Sarri", n'es una ) i es van euskaldunitzar progressivament, essent el seu ultim disc completament en euskera ("Kolpez Kolpe" (1.987)). «Nicaragua Sandinista» es impagable. Van girar sovint per Europa i van editar el 1er dub a l'estat: "Desmond dub".

La Polla Records (1.979 - 2.003). Venen de Salvatierra, a Araba. Punks amb sentit de l'humor. D'entre la quinzena de referències es pot destacar "Salve" (1.984).

Zarama (1.977-1.994). Uns altres de Santurtzi: pioners en l'us de l'euskera en el rock, graven el 1er single punk del Pais Basc el 1.982. El 1.984 guanyen per Bilbao el concurs de RRB i publiquen "Indarrez", el seu 1er LP d'un total de 8. L'any passat van fer un comeback...

N'hi va haver molts altres: Baldin Bada, BAP!, Jotakie , Korroskada, Delirium Tremens, Potato, M.C.D., RIP, Tijuana in Blue...

I las Vulpes!!! Primer combo punk femení, amb versió Stooges inclosa, «Me gusta ser una zorra»!!!

El mes curiós del fenomen va ser el tractament informatiu de les revistes estatals de rock, algunes d'elles fetes al nostre país, que respectaven aquest moviment basc i, en canvi, es varen carregar sense contemplacions els homòlegs catalans!