La caixa publicada per Rhino el 1.998 va funcionar. Rhino sabia que hi havia una audiència que desitjava una seqüela, i els en donaven una el 2001, però no prenien la sortida fàcil. No cauen en la temptació d'oferir una altra ronda de garatge americà, i decidien prendre una carretera menys trillada, compilant quatre discs de tresors ocults de bandes de garatge i psych no americanes a Nuggets, Vol. 2: Original Artyfacts from the British Empire & Beyond. La majoria d'aquests 118 talls són de bandes britàniques, però hi ha també seleccions del Canada (Guess Who) de Nova Zelanda (the Smoke), del Brasil (Os Mutantes), Los Shakers de l'Uruguai, i el combo peruà We All Together, entre uns altres grups no-britànics. A part dels britànics, trobem ben representades ex-colònies: Australia, Cda, NZ. Fora de les britàniques, (Statu Quo, Small Faces, the Pretty Things, the Creation, the Move, Them, the Troggs) gran part d'aquestes bandes i cançons només han estat sentides pels col·leccionistes més selectes. Els països centreuropeus abunden, capitanejats pels Països Baixos. No hi ha representació, en canvi, de França, ni d'Italia, ni de Portugal. La causa es que en aquests països la majoria de grups s'expressaven en vernacle, no en angles. Si que hi ha presencia espanyola: Los Bravos. Amb "Black is Black"? No: "Going Nowhere". I, la veritat, no desentonen.I por on seguir? Com el seu títol deixa clar, Children of Nuggets: Original Artyfacts from the Second Psychedelic Era - 1976-1995 (2.005) és el primer Nuggets que estiren més 
enllà dels anys 60. En comptes d'una vegada més retornar a allò pel que sembla sense fons, el garatge i psicodèlia americana del 65 al 68, aquí tenim quatre disc de bandes dels 70, 80, i 90 (però principalment els anys 80) que estaven inspirades pel Nuggets original, ço es, pop de guitarres des dels anys 60. També caben moviments diversos com power pop, indie britànic, Paisley, blues punk, cowpunk, i surf, per arribar a 100 cançons. Abans d'adquirirlo, dubtava de si seria massa divers - americans, britànics, australians, suecs...-, amb sons massa llunyans -20 anys!-, però el resultat es esplendit: the La's, Chris Stamey & the dB's, the Smithereens, Primal Scream, thePosies, Teenage Fanclub, the Bangles, the Hoodoo Gurus, the Lyres,The Spongetones, theChurch, etc. No hauria de trigar gaire un Grandchildren of Nuggets!!!
enllà dels anys 60. En comptes d'una vegada més retornar a allò pel que sembla sense fons, el garatge i psicodèlia americana del 65 al 68, aquí tenim quatre disc de bandes dels 70, 80, i 90 (però principalment els anys 80) que estaven inspirades pel Nuggets original, ço es, pop de guitarres des dels anys 60. També caben moviments diversos com power pop, indie britànic, Paisley, blues punk, cowpunk, i surf, per arribar a 100 cançons. Abans d'adquirirlo, dubtava de si seria massa divers - americans, britànics, australians, suecs...-, amb sons massa llunyans -20 anys!-, però el resultat es esplendit: the La's, Chris Stamey & the dB's, the Smithereens, Primal Scream, thePosies, Teenage Fanclub, the Bangles, the Hoodoo Gurus, the Lyres,The Spongetones, theChurch, etc. No hauria de trigar gaire un Grandchildren of Nuggets!!!El setembre de 2.007, aprofitant el 40e aniversari de l'estiu de l'amor, Rhino llença al mercat Love Is the Song We Sing: San Francisco Nuggets 1965-1970. No es una caixa, es mes 
exactament un llibre amb 4 cds -77 temes- , amb desenes de fotografies, dedicat a San Francisco. Frisco va ser el bressol de la contracultura i els hippis. Però no era tot pau, amor i drogues al San Francisco de l'escena hippie que rebrotava en el mig '60: hi havia gent dispar implicada en aquella revolució cultural, a mes de Grateful Dead, Jefferson Airplane, QuicksilverMessenger Service, i Janis Joplin. I aixó es el que s'ens presenta: influències i camins del què era desprès batejat com a San Francisco Sound. The Ace of Cups, the MysteryTrend, i the Loading Zone, Beau Brummels, the Youngbloods, the Count Five i Blue Cheer. Tambe Santana, Sly & the Family Stone, Steve Miller Band. Tot plegat, mes psicodèlia que garatge.
exactament un llibre amb 4 cds -77 temes- , amb desenes de fotografies, dedicat a San Francisco. Frisco va ser el bressol de la contracultura i els hippis. Però no era tot pau, amor i drogues al San Francisco de l'escena hippie que rebrotava en el mig '60: hi havia gent dispar implicada en aquella revolució cultural, a mes de Grateful Dead, Jefferson Airplane, QuicksilverMessenger Service, i Janis Joplin. I aixó es el que s'ens presenta: influències i camins del què era desprès batejat com a San Francisco Sound. The Ace of Cups, the MysteryTrend, i the Loading Zone, Beau Brummels, the Youngbloods, the Count Five i Blue Cheer. Tambe Santana, Sly & the Family Stone, Steve Miller Band. Tot plegat, mes psicodèlia que garatge.L'any 2.009 arriba un nou llibre amb 4cds: Where the Action Is! Los Angeles Nuggets 1965-1968. Sembla que el model a seguir es geogràfic. Ara ens concentrem, costa californiana avall, amb l'escena de Los Angeles. D'una banda hi trobem els folk-rockers i de l'altre els musics i els productors dels estudis. Igualment, hi tenim els adolescents dels suburbis -aquests si que fan garage-rock, al 1er i 2on cds- i les estrelles que creixen, tot cosit per la Sunset Strip, carrer on hi ha els clubs i els estudis, on tots hi van a parar: per actuar o be per gravar. The Byrds, 
Love, the Doors, the Seeds i the Leaves treuen el cap entre les 101 perles oferides. Per la pròpia natura de la musica que es feia a L.A. es, de ben segur, el Nuggets menys psicodèlic i menys garatger. Hi ha molta feina d'estudi, molta admiració per Brian Wilson: The Beach Boys, Buffalo Springfield, Captain Beefheart, The Mamas & The Papas, Lowell George, Iron Butterfly, i altres talents menys coneguts com The Peanut Butter Conspiracy, The Everpresent Fullness, The Bobby Fuller Four. Es gaudeix, aixó si, de principi a fi.
Love, the Doors, the Seeds i the Leaves treuen el cap entre les 101 perles oferides. Per la pròpia natura de la musica que es feia a L.A. es, de ben segur, el Nuggets menys psicodèlic i menys garatger. Hi ha molta feina d'estudi, molta admiració per Brian Wilson: The Beach Boys, Buffalo Springfield, Captain Beefheart, The Mamas & The Papas, Lowell George, Iron Butterfly, i altres talents menys coneguts com The Peanut Butter Conspiracy, The Everpresent Fullness, The Bobby Fuller Four. Es gaudeix, aixó si, de principi a fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada