Funk, funk, funk

Era/es la més bèstia forma de R&B, també menys estructurat, sovint estenent-se en llargues jams. Com a tal, originalment atreia només audiències mes hardcore R&B. El groove era l'element musical més important del funk: tots els instruments del conjunt sonaven l'un a sobre de l'altre per crear-lo, i el repetien moltes vegades. Les línies de baix -elèctric- profundes sovint servien de coixí als acords de guitarres i als vents que marcaven els riffs principals. A diferència de gairebé totes les formes de R&B que havien vingut abans d'això, el funk no es limitava al format senzill de 45 rpm i l'estructura de cançó de vers/cor clàssica. En essència, el funk tenia en compte més llibertat i improvisació, i era similar al que estava passant al mateix temps en roc-blues, psychedelia i roc dur (de fet, Jimi Hendrix era una inspiració essencial per a solistes de guitarres de funk).

Les arrels del funk les crea James Brown, obrint via especialment amb "Papa's Got a Brand New Bag" (1965) i "Cold Sweat" (1967). Sly & the Family Stone, que començava com una banda soul influïda per roc i psychedelia, es convertia un equip de funk de ple dret amb la "Stand!" de 1969!. Tanmateix, el disc que oficialment conduïa en l'era de funk era de James Brown "Get Up (I Feel Like Being A) Sex Machine", i seguia amb més discs sobre el curs de 1970 amb lletres que moltes vegades eren eslògans. El tercer artista de la trinitat sagrada def funk es George Clinton: Parliament i Funkadelic -els seus equips- feien del funk la definitiva música de festa, no nomes amb humor, tambè amb excés: conjunts enormes de músics i ballarins omplien l'escenari. Gràcies ells, el funk esdevé l'estil central del R&B durant els anys 70. Resumint (i simplificant, ja ho sé): R&B => Soul => Funk

Per on començar? Amb pressupost baix: Funk Gold (Hip-O-Universal, 2.005) un doble cd amb 30 temes. Hi trobareu el "Sex Machine" i altres de James Brown, a mes de protegits seus com The J.B.'s i Lynn Collins. Parlamient, The Meters i Rick James... El defecte es que en la seva majoria son les versions editades dels singles. I hem dit que el funk es caracteritza per les seves jams hipnòtiques...

Llavors haurem rascarnos la butxaca i anar a la caixa de 4cd The Funk Box (Hip-O-Universal, 2.000) on trobarem fins a 55 cançons. Algunes d'elles es sobreposen amb l'anterior: "Express Yourself" de Charles Wright, "Outa-Space" de Billy Preston o "Get the Funk Out Ma Face" de The Brothers Johnson. Tots els que hem anomenat abans tambè hi son. Alguns apareixen amb altres temes: Jermaine Jackson, Kool & the Gang o Marvin Gaye. Aquí, cadascun dura 6, 7 o 8 minuts -jams, que deiem!-, per no parar de moure's.

Desprès d'aconseguir la discografia selecta dels tres grans voldràs saber mes. Aixó es el que pots aconseguir amb Funk Drops. Breaks Nuggets & Rarities from the Vaults of Atlantic Atco Reprise & Warner Bros. 1968-1974 ( Warner UK, 2.001). Els compiladors regiren pels soterranis de la corporació Warner i ens descobreixen The Fabulous Counts, The Gaturs o Houseguests o obscuritats de Earth, Wind & Fire o Donny Hathaway, molts d'ells instrumentals. La cosa va funcionar i varen seguir amb els volums 2 i 3, els anys 2.002 i 2.004.

Tant va funcionar que els germans de grup empresarial, Rhino, a l'altre costat de l'oceà, van eixemplar el concepte amb What It Is: Funky Soul and Rare Grooves from the Vaults of Atlantic Atco & Warner Bros. (Rhino, 2.006). Ara son 91 exemples (en 4 cds) de funk trepidant, molts d'ells instrumentals, rescatats de les caixes de cintes polsoses de la Warner, que te el control, a hores d'ara, d'una munió de segells i subsegells: Reprise, Atlantic, Loma, Cotillon, Atco,... La caixa, de cartró, imitant el format d'una caixa de puros, te un llibret farcit de dades i imatges. Trobem produccions de Sly Stone ( 6ix i Stanga), Curtis Mayfield (Baby Huey & the Baby Sisters), rareses de la reina del Soul Aretha Franklin o pseudonims (Rhine Oaks) de The Meters. Aquests, els coneguts. Imagina't el que no coneixes...una meravella, vaja!