No va ser,però,fins als 80s,que podem parlar d'escena gallega.
Radio Océano , el pioners, van ser un grup de pop-rock gallec, amb influències punk, creat a A Coruña el 1981. Van ser molt actius en l'escena del rock gallec de l'època, que ells van ajudar a fundar.
El grup va ser format pels periodistes corunyesos Xosé Manuel Pereiro (actualment a TVE i corresponsal d'El País) i Santiago Romero el 1981. Pereiro es feia dir «Johnny Rotring», paròdia del nom del cantant de Sex Pistols, mentre que Romero era «Rossmero». Aviat van començar a tocar amb els grups que en aquell moment començaven a fer rock a Galícia (Siniestro Total, Os Resentidos), dins del que es va denominar la "movida" gallega.
En paraules dels germans Astudillo (col.laboradors de la revista Ruta 66), «després de sentir les seves primeres maquetes, la gent arribava a afirmar que Ràdio Oceà eren els U2 de Galícia. Això va crear més expectativa al voltant del grup, ja que per aquelles dates els irlandesos eren prou coneguts i apreciats per un gran nombre de persones ».La veritat és que, encara que l'influx dels primers àlbums d'U2 és notable (especialment a les guitarres), el ventall d'influències punk i post punk del grup era força més ampli: «Escoltàvem de tot. De Ramones a Velvet, de B52 a Neil Young, power pop com Romantics, i els obvis, Pistols, Exploited, UK Subs. Però la referència clara eren els Clash ».
Van ser els guanyadors d'un concurs per a nous grups de Ràdio Nacional d'Espanya, el que els va permetre gravar el seu únic LP (Nin cal que fai), l'any 1985, a Madrid. El disc va aparèixer en els primers mesos de 1986. A la ressenya de Ruta 66, es deia sobre el disc: «El resultat final són deu potents cançons amb les més diverses influències musicals, acompanyades d'uns textos esquitxats de dosis d'humor. Del repertori presentat caldria destacar els següents talls com els més atractius: "El balcón", "Aplazamiento" i "Como o vento"
L'àlbum de Radio Océano és una obra seminal del rock gallec i, a més de ser una peça de col.leccionista, es valora com un dels discos fonamentals en la història del rock gallec.
Llavors arriba el moviment bravú. Es coneix com bravú al moviment musical sorgit a Galícia a finals dels 80, a través de grups que tenien en comú un orgull per la cultura popular gallega.
Xavier Valiño va arribar a formular uns principis d'aquest moviment en el seu llibre "A paixón que Queima o Peito" ("La passió que crema el pit"). En paraules dels seus membres, el bravú és un "rock sense capar, que va sorgir quan les guitarres van arribar als pobles".
Es pot considerar el bravú un rock rural, de la Galícia profunda, forma d'expressió dels fills de camperols i pescadors, que narren les seves vivències quotidianes, tenyides sempre per un cert aire còmic i irònic.
Alguns dels grups mes representatiu son:
* Os Resentidos de Antón Reixa
* Os Diplomáticos de Monte-Alto
* Heredeiros da Crus
* Yellow pixoliñas
* Ruxe Ruxe
* Rastreros
* Los Berrones
Os Resentidos . Van ser un grup de pop i rock, dificilment classificable, fundat el 1984 per Antón Reixa, Alberto Torrado i Javier Soto. Javier va acabar abandonant i va ser substituït per Xabier Debesa. Antón Reixa escriu les lletres de les cançons i canta, i els altres dos components s'encarreguen de la instrumentació (guitarra, baix, gaita, teclats i programacions). Es van separar el 1994.
La seva cançó més popular va ser "Fai un sol de Carallo" (1986), però el seu disc més aclamat per la crítica va ser "Jei" (GASA, 1990), elegit per la revista musical Rockdelux com a millor disc nacional de l'any.
Anton Reixa ha seguit una fructifera carrera com a music (Nacion Reixa), escriptor (11 llibres publicats), director de cinema, sempre lligat a la realitat social i nacional de la seva terra.
Os Diplomáticos de Monte Alto va ser un grup de música rock format al barri de Monte Alto (A Coruña) i enquadrat com un dels màxims representants del moviment bravú. Tenien un so propi i únic marcat per l'ús de l'acordió com a instrument principal, a més d'influències ska, punk, folk o de les orquestres típiques de les festes populars gallegues.
El 1989, Ròmul Sanjurjo i Xurxo Souto, fins llavors components del grup folk Belida, són cridats per compondre una sintonia per a la radionovela Os frigoristes, emesa per Ràdio Galega. El resultat és una maqueta de tres cançons , incloent la sintonia seleccionada per la novel.la, una arriscada versió del tema popular Non moltes quer.
El 1991 el grup grava el seu primer LP, Arroutada Pangalaica, editat pel segell Dro i produït per la Fundación Resentidos (fundada per Antón Reixa, Alberto Torrado i Javier Devesa). En aquest disc Os Diplomáticos ja mostren un característic so de rock alegre, amb ritme esbojarrat i constant presència de l'acordió. Despres, 2 gires per Galiza i Portugal de 40 i 14 bolos.
Despres de segon àlbum del grup, Parrús, (1993, Fonomusic) més agressiu que el del seu predecessor, graven el documental musical "Fillos de pita" i s'encarreguen de la producció executiva del recopilatori Unión Bravú, que serveix de suport al conegut com a moviment bravú, format per grups com Os Resentidos d'Antón Reixa, Yellow pixoliñas o Heredeiros da Crus.
El 1995, és de nou Fonomusic qui publica el tercer disc d'Os Diplomàtics, ¡Avante toda!, Produït per Kaki Arkarazo i considerat per molts seguidors com el millor disc de la banda. En ell es mostra un so més lleuger que el de l'anterior àlbum. Mes gira...
És el 1999 quan per fi apareix el nou i quart disc d'estudi, Capetón, en aquesta ocasió autoproduït. Aquest disc pren per tema central la vida i les històries de la mar ("Capetón" és el nom que els mariners gallecs donaven a Ciutat del Cap, Cape Town), el que suposa un gir radical respecte a les lletres humorístiques, iròniques o surrealistes que caracteritzaven al grup deixant pas a peces de major serietat i la utilització puntual d'instruments com la gaita i el violí
Mes gires, projectes paral.lels, canvis de formació (Xurxo Souto sen va), un nou disc i finalment, el 2005, dissolució.
Heredeiros da Crus és l'altre gran exponent del Rock Bravú, fundat el 1992 per Antón Axeitos (Tonhito de Poi) en Castinheiras de Ribeira, província de A Coruña.
El 1994 publiquen el seu primer treball, A quadrilla de Pepa a loba, en el qual s'inclouen cançons que ràpidament arriben popularitat entre la joventut gallega dels 90 com Quero josar o R7-O Jran batacaso, encara que l'èxit els arribarà de la mà del single Que Jalla é que s'emetia al programa infantil Xabarín Club.
Destaquen com influències musicals del grup dels grans clàssics del rock and roll, sobretot els Rolling Stones i els AC/DC.
Quan amb Està que te cajas Heredeiros da Crus es converteixen en el grup gallec amb millor acceptació comercial. També són el primer grup de rock en gallec a gravar un doble directe All Right Chicago o un DVD Chicarrón.
