Seguint la onada

Una reflexió prèvia: malgrat Califòrnia -on va néixer el surf- pot ser l'estat mes gran d'USA, es nomes un estat acariciant l' oceà i encara que molt poblat, tan sols una minoria ha tractat de navegar sobre les onades en una taula de surf. Es a dir: surfers n'hi ha molt pocs. Òbviament, llavors, la musica de surf no es nomes per a surfistes .



Surf Rock va ser una de les formes més populars de rock & roll dels anys 60. Caracteritzat per la reverberació guitarrera, instrumentals que volen semblar onades trencant i la musica simple -3 acords- que pot semblar senzilla d'entrada, però era musica revolucionaria pel seu temps, explorant territoris sonors mai imaginats a la musica rock.

La primera onada -mai mes ben emprat, el terme- de surf rock va ser posada en marxa per Dick Dale i el seu single "Let's go trippin". El single va ser un èxit local a Califòrnia, però inspira moltíssims grups com els Chantays i The Surfaris, que aconseguiren hits USA ("Pipeline" i "Wipe Out", respectivament). Gairebé tots aquests grups van ser one-hit wonders que lluitaven per un 2on chart. Dick Dale va ser ( millor dit, es, segueix en actiu) el personatge clau: va col.laborar amb la casa Fender per crear el so reverber i va impulsar -amb el seu pare, empresari musical- les revetlles "Rendez-vous" que van arribar a convocar 4.000 persones a principis dels 60s.

La segona onada de surf rock va ser dirigida pels Beach Boys, que van afegir harmonies pop als ritmes bàsics usats pels surfers fins aquell moment. Grups com Jan & Dean i Ronny & Daytona la van seguir, però els Beach Boys es va mantenir la banda de surf definitiva per a molts oients, quasi be pel simple fet de posar la platja i el surf en paraules ... encara que van ésser moolt mes que surfers.

El Hot Rod sona exactament com el surf, l'única diferència és que hot rod té el so de motors revolucionats i pneumàtics grinyolant sobre de la música. Enlloc de sol, platja i festes, ara tenim cotxes, carreres i asfalt. No va arribar a tenir la difusió del surf, encara que grups com els Rip Chords van triomfar a California.

"Summer means Fun" es un 2LP que va treure Columbia l'any 1.982. Repassa l'escena fent especial esment en el hot rod dels Rip Chords -el seu èxit "Hey litlle Cobra", per exemple, hi es- i els Hot Doggers. La majoria dels grups i peces incloses estan creats, produïts i /o interpretats per Terry Melcher i/o Bruce Johnston, -productors ells- com va ser el cas de molts d'aquest moviment. Creacions dels estudis de L.A. Això no treu que la musica sigui de qualitat i entretinguda.

Cowabunga! es un"crit d'entusiasme per un surfista" segons el glossari d'ajuda inclòs en les excel·lents notes de la caixa que ara us presentem. I serveix als de Rhino per a batejar aquesta compilació - massiva, quasi-definitiva, 82 pistes - : Cowabunga! The surf Box (1.995). Els discs estan organitzats d'una manera curiosa: els dics 1 es una crònica dels anys 1.960 a 1.963, els disc 2 es el zenit mainstream del 1.963 , le 3er va del 64 al 67 (arriben The Beatles i la British Invasion: baixada de popularitat), i el 4rt capta el renaixement postpunk que es va iniciar el 77. Tambè inclou el 2on renaixement dels 90s amb la influencia Tarantino. Curiós, no es aixi, que no vagi passar res en el surf entre el 67 i el 77?

Sonen The Revels, Beach Boys, Surfaris, Annette Funicello, Ventures i dotzenes d'altres, posant la major part de l'èmfasi en els instrumentals mes que en les veus (encara que importants esforços aquests linea -Beach Boys, Jan & Dean, i altres- estan inclosos) . Té la majoria dels grans èxits, no pocs dels quals eren principalment populars al sud de Califòrnia, així com algunes rareses impecables que són difícils de trobar arreu, com The Ilusions amb "Jezebel", i The Surfmen amb "Paradise Cove ", l'híbrid de Dave Myers "Moment of truth", The Sandals amb "Theme of Endless Summer" i Sunrays amb"I live for the sun".

Un parell d'apunts, per acabar: The Trashmen -de Minessota- proporcionen la tonta però efectiva "Surfin Bird" que desprès inclourien The Ramones al seu repertori. Kim Fowley va produir -ja em comentat abans la importancia dels productors- un parell de singles a The Snow Men, el primer d'ells, "Sky Storm" el podeu escoltar aquí , en un intent -fallit- de crear un nou estil al voltant de l'snow skiing.