El rock'n'roll és un gènere de la musica popular que es configurà als Estats Units a finals dels 1940s i principis dels 1950s. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el r&B, el country, la música folk, el gospel i el jazz. Forma part d'aquella revolució racial, generacional i sexual que es va produir als EE.UU en aquella dècada. Ben aviat el gènere va difondre's a la resta del món i es va anar desenvolupant, donant lloc, posteriorment, al rock modern. El rock and roll clàssic es toca amb una o dues guitarres elèctriques (una és la principal i l'altre la rítmica), un contrabaix -que a partir de mitjans dels 50s fou substituït per un baix elèctric-, i una bateria. En els primers estils del rock and roll de finals dels 40s, l'instrument principal era el piano o el saxòfon, però des de mitjan 50s van ser substituïts per la guitarra elèctrica. El ritme és, en essència, el del blues boogie woogie.
Una panoràmica general del que es feia als 50s la trobem a Loud, Fast & Out of Control: The Wild Sounds of the '50s, una caixa amb 4 cds editada per Rhino el 1.999. El títol ho diu tot: els sons salvatges dels 50s. L'important es que sigui salvatge, ja parlem de jump blues, rock'a'billy o rock'n'roll. Dels grans noms del rock no en manca cap: Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Litlle Richard, Buddy Holly, Chuck Berry, Bo Diddley o Gene Vincent. Pero tambe R&B i jump blues dels pioners com Louis Prima, Wynonie harris, Big Joe Turner, Amos Milburn i Lavern Baker i estranys instrumentals, com "Woo-Hoo" pels Rock-A-Teens. I un munt - total 104 temes- de bona musica menys escoltada...
La mateixa línia segueix 75 Pumpin' Piano Greats, publicat per Fantastyc Voyage el 2.009. Una mica de tots els estils però sembre amb la presència preeminent d'un piano. Llesques de rock'n'roll, R&B, Boogie, Blues, Country i musica hillbilly. Amb més de 30 diferents intèrprets de piano, el ritme mai decau al llarg dels 3 cds. El fullet esta carregat de fotografies d'época i objectes d'interès, i també inclou notes detallades del guru Stuart Coleman. Gaudeix llavors de les pistes de Jerry Lee Lewis, The Red Piano, Amos Milburn, Litlle Willie Litllefield, Champion Jack Dupree i molts d'altres.
Inevitablement una recopilació de grans èxits: Rock, rhythm, and doo wop (2.001). Caixa amb 3 cds -66 pistes- de Rhino amb presentació i documentació irreprotxable. Es la banda sonora d'un documental emès per la televisió publica americana. Subtítol: les mes grans cançons del primer rock'n'roll. El problema, per a mi, es que confonen grans cançons amb grans èxits. Reflexa, per tant, la tendència comercial -edulcorada, suavitzada i fins i tot empalagosa, a voltes- de la musica dels 50s. Mes que res te interès enciclopèdic. N'hi ha un segon volum.
El rock instrumental va tenir una salut fermíssima durant els 50s. Els 60s va aguantar força be, amb el fenomen del surf. I els 70s encara, amb el soul. Desprès ha estat invisible, sobre tot pel gran public. A finals dels 50s, però, van abundar els hits instrumentals. Al doble Essential roc'n'roll instrumentals (2.010, Primo collection) ens en fan cinc centims. En total, 40 pastilles. Link Wray, Duane Eddy, The Champs, The Scooty Moore Trio, Johnny & the Hurricanes et al. Mancats de mitjans tècnics i equipaments, la imaginació s'imposa per a trobar arranjaments originals. I renoi, si s'en surten! Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada