Es confirmen les sospites. Fonts ben informades ho asseguren. No cal res mes que llegir la informació -aquí en teniu les primeres noticies ja publicades-: al capdavall, indicis n'hi havia arreu... Llegiu, llegiu:
Les coses, doncs, es van posant al seu lloc.
Seguidament, informar-vos de l'aparició de "Modernisme Aborigen Vol.3", el 3er volum de la deliciosa i pionera serie Modernisme Aborigen -de la que soc apassionat seguidor i recomano de tot cor- que aplega modernors nostrades: el patrimoni espoliat. Fora complexos! Aquí teniu la portada...
...i aquí el llistat de joies que s'inclouen:
Aquest camí solitari .... JACK CARMELO
Nina de cera .... RENATA
Ticket to ride .... LUCKI GURI & PETER ROAR
L'home dibuixat .... SISA
Ton pare no té nas .... LOS BETA QUARTET
Entre aquests quatre murs .... JOCELYN JOCYA
Dóna'm la mà .... ARRELS
M'ho havia de témer .... GERMANES ROS
Maria Rosa .... BERNARDINO & SON CONJUNT
Els meus ulls .... JACINTA
Na Catalina de plaça .... LOS BOHEMIOS
Daniel se'n va anar .... CORAL SANT JORDI
Carnaval .... ELS CONSELLERS
La, la, la .... JOAN MANUEL SERRAT
I per acabar, l'ultim vídeo dels Trons. Us sonarà. Gaudiu-lo:
L'ska es l'autentic començament de la musica popular jamaicana. Neix a finals dels 50 i es desenvolupa i creix durant els primers 60s, amb la indepèndencia de la illa de l'imperi britànic. Es el resultat de la convergència diverses influències, bàsicament d'origen nord americà - R&B, Jump blues- i antillà - mento, calypso i d'altres-. Estructural ment simple, els grups son barreja de base rítmica elèctrica amb els vents mes populars del jazz ( Saxo, trompeta i trombó).
Els vocalistes mes importants son Desmon Dekker, Lauren Aitken, Derrick Morgan, Prince Buster, Toot & the Maytals i uns joveníssims Wailers, i d'entre els grups instrumentals, sens dubte, els Skatalites. El grup liderat pel trombonista Don Drummond - que segueix girant en l'actualitat- era la house band del segell Studio One, -segurament el mes influent de l'estil- i apareixen en centenars de referències.
L'any 1.966 s'alentix el ritme i es comencen a tractar temes polític i socials: va arribar el rocksteady. L'èmfasi en les melodies fa triomfar als trios: Heptones, Gaylads, Dominoes, Aces. Es l'avantsala del reggae...
A finals dels 70s una colla de bandes britàniques van afegir el nervi punk als ritmes skatalitics que havien portat al Regne Unit els immigrants jamaicans. Els líders d'aquest revival van ésser The Specials, encapçalats per Jerry Dammers i Terry Hall. Van fundar un segell: 2-Tone, que donava suport als grups de ska que van seguir, principalment Madness, The Beat, The Selecter. Totes aquestes tenien components blancs i negres, el que les feia mes implicitament polítics que els seus contemporanis de la new wave o del punk. D'entrada, ja integraven races.
Es va gravar una pel.licula documental i editat en VHS, "Dance Craze, the best of british ska ... live" que reflectia la escena amb 27 temes en directe de The Beat, The Specials, Madness, The Selecter, The Bodysnachers i Bad Manners. La BSO tenia 15 temes amb aquesta portada.
Es va reeditar amb cd sense el material dels Madness, suposo per problemes de llicencia, substituït per mes temes d'altres participants. Desprès va arribar el DVD amb 2,30h d'actuacions afegides. Una joia.
A primers dels 80s aquestes bandes, especialment Madness eren enormement popular al RU, però l'any 84 s'havien separat totes elles. Als EE.UU. si van emmirallar The Untouchables - que varen gravar al segell londinenc Stiff- i The Toasters. I d'aquí al mon sencer, també a casa nostra, amb Skatala i Dr.Calypso, entre molts altres...algun dia en parlarem.
Les coses, doncs, es van posant al seu lloc.
