dimecres, 30 de juny del 2010

Com ho veig



Fa uns 300 anys Catalunya, el 1.714, va perdre la seva llibertat per les armes. Passat el segle XVIII de ressaca i recuperació, durant el segle XIX surten les primeres veus reclamant un tracte mes just pel país, la seva llengua, la seva cultura, la seva economia. Des d'aleshores hem estat intentant l'encaix del país a l'estat espanyol: com a estat federal o com a autonomia. Els diversos intents d'autogovern, malauradament, han sigut curts. L'aposta majoritària del catalanisme ha sigut, fins ara, la reforma de l'estat espanyol.

Sortint de la dictadura de Franco es va arribar al pacte constitucional, el 1.978. Tothom va cedir -alguns mes, d'altres menys- per tal de convertir l'estat, pensàvem, en una democràcia homologable als règims dels països occidentals que tenim a prop. Una mica coix, el pacte: no es va preguntar si volíem república o la independència, per exemple.

Aviat es va veure que l'autonomia que varem pactar se'ns quedava petita, -finançament i infraestructures, entre d'altres- però no es fins el Segle XXI que s'inicia un procés de reforma de l'Estatut. S'arriva a un acord: el 30 de Setembre. Es l'instrument que el poble català s'atorga i proposa a Espanya. Abans, però, Mas i Zapatero en pacten la primera rebaixa. Desprès, la segona: el ribot del Congreso de los Diputados. Tot i així, la majoria dels catalans el vota en referèndum. Desprès, s'envia al Tribunal Constitucional per que en comprovi la constitucionalitat de mes de 120 dels seus articles. El TC, desprès de 4 anys, ha dictat sentencia i pel que sembla, es carrega els avenços que pretenia la nova redacció.





Per mi ha sigut la prova del cotó que Espanya no ens vol: no ens vol com a catalans. No ens vol com nosaltres som o voldríem ser. El TC ha sigut clar: no mes via estatutària que fins on s'arribat ara ni cap camí federalista obert. Ara es hora de que els catalans triem: o acceptem la legalitat espanyola que no ens vol o creem un nova legalitat: l'estat català. O la sentencia del TC o la independència, no hi ha d'altre. Es l'hora de que els catalans -hagin nascut on hagin nascut, parlin la llengua que parlin- passin a ser ciutadans de Catalunya. Tots tenim la paraula. Parlarem o callarem?

5 comentaris:

  1. És un vergonya tot el que està passant. I ja es hora de dir prou. A més d'un se li ha caigut la bena del ulls. Crec que es tindria de fer un boicot total al PP. Ha vulnerat el que han dit les urnes, ha cercat per tots els mitjans menytenir al nostre país i no ha desautoritzat a qui des de la caverna ha fet un bombardeig constant a Catalunya. I ara volen que callem. S'ha acabat la nostra paciencia...

    ResponElimina
  2. No crec que sigui problema del PP, nomes. Es tot el federalisme i tot l'autonomisme que han sigut derrotats. Nomes queda la indpendencia

    ResponElimina
  3. No es nomes el PP. S'ha tancat la porta a qualsssevol progres federalista o autonomista. L'unica sortida: independencia

    ResponElimina
  4. No es nomes el Pp: s'ha tancat qualssevokl pretensio autonomista o federalista. Nomes queda la independencia

    ResponElimina
  5. Parlarem i començarem a parlar el 10 de juliol a la manifestació, és igual el lema, tots hem de cridar ben fort INDEPENDÈNCIA.

    ResponElimina