Fa mesos que no faig una entrada al bloc. No tinc cap raó especial per no haver la fet. L'ambient de crisi? La feina? No ho se exactament. Mandra? Podria ser. Tot plegat... En tot cas, aviat hi tornaré. Deixaré de ser monotematic. A banda de la música, hi ha mes coses a la vida!. Cert.
Una d'elles es la televisió. Aquella caixa tonta de la qual surten imatges -en general- d'escassa qualitat. Pel que fa a la tv l'any 2.012 no pot començar pitjor: demà no tindrem salts d'esquí des de unes pistes d'esquí de nom indesxifrable! Des de l'any 1.962 et llevaves per cap d'any, sense haver descansat gaire, a voltes ressacos, però sabies que podies passar el matí mandrejant devant la tv. Aquest any TVE no fa la retransmissió. La dimensió de la tràgedia es immensa. Que farem? Sortir en pijama a veurels a un bar que tingui el corresponent canal de pagament? Sería el mateix? Jo crec que no
No tinc la solució. Per ajudarvos a superar el trauma us deixo el vídeo del salt mes llarg que s'ha fet mai.
No recordo on, vaig llegir que el soul dels 60 va estar dominat per Motown, Atlantic, Stax i... James Brown. Es a dir, posant a JB al mateix nivell que l'obra de segells sencers de la importància dels anomenats!. I no n'hi ha per menys. Actiu des dels 50s, James Brown representa per ell mateix tota la evolució del R'n'B al soul, i d'aquest al funk ( estil que de fet, inventa ell mateix), i a la musica disco...
Treballador incansable, va ser conegut com a padrí de soul i com l'home mes treballador del negoci. No en va , la James Brown Revue - que incloïa altres artistes- feia centenars de concerts cada anys...
I encara trobava temps per produir i apadrinar les carreres de Fred Wesley, Maceo Parker, Lynn Collins, Vicky Anderson, i tants d'altres.
I desprès ha sigut un dels mes samplejats per tota la onada hiphopera (per exemple: "Funky drummer").
Tot aquest llegat es pot comprovar a la caixa "Star Time". (Aquesta es la imatge de la reedició de 2.004). Es un recull en 4 cd's dels seus singles mes importants de tota la seva carrera. Carrera, que com a "home mes treballador de l'escena" es difícil de seguir. En va publicar , de singles, mes de 175 entre 1.956 ("Please, please, please" va ser el primer -quin començament, eh?-) i 1.989 ! I pel que fa a LPs, en va editar mes de 70! El padrí del soul es gairebé inabastable. En aquesta caixa us podreu trobar 71 dels centenars de temes. Sense desperdici.
La edició de 1.991 era així
El cas es que escoltant aquesta caixa vaig arribar al següent tema: "Hot (I need to be loved, loved, loved)"
Mentre l'escoltava em deia, aquest riff de guitarra em sona!. Qui es? Vaig estar rumiant, fins passats deu minuts, i ho vaig recordar:
El riff pertany a un tema de David Bowie escrit amb en John Lennon i en Carlos Alomar pels seu LP de 1.975 "Young americans". En James Brown el fa servir sense complexes (i sense permís dels autors) que, com no va arribar a ser un gran hit, no van demandar al padrí del soul. Una curiositat mes que ja sabem.
Fa ja uns quants mesos -massa- que no faig cap entrada al bloc: ja sabeu, feina, vacances, política,...(amb tot, no tinc escusa), però els artistes que m'agraden segueixen treballant dur. Sense descans. Faré una mica de repàs.
Un d'ells es Very Pomelo.Un grup que es realment inclassificable: hi ha rockabilly, rock, rumba, gotes de jazz i folk. Amb un bon amic els varem veure en directe a l'Altaveu de Sant Boi fa uns dies: frescos i potents, recorden a estones als Rolling mes psicodèlics, a estones a Kustonica, a Tom Waits... vaja, tot bones sensacions.
L'any passat van fer un primer disc ("Figaro, figaro" que ja el varem comentar com de lo milloret del 2.010) i aquest any presenten "Xurrac Asclat", un recull de 14 temes dels mes de 30 que van gravar: una mostra de la hiperactivitat del lider , Xarim Aresté. Que, per cert, va actuar amb els Sopa de Cabra en aquesta ultima reunió, com a guitarrista contractat. Aquí en teniu una mostra:
Uns altres que segueixen fen feina: El Belda i el Conjunt Badabadoc. Molta feina: ja ho veureu. I bona feina!. Ja varem deixar constància fa uns mesos de la publicació d'un single, i ara d'una de les seves cançons, "Cims i Abismes" n'han fet ara aquest bonic videu:
I encara tenen temps d'organitzar els Aplecs Modernistes d'aquesta tardor: Osona (8-10), Vallesà (28 i 29 del 10) i del Segrià (4 i 5 del 11). En el primer d'ells presentaran un nou senzill: "Soc Així"/"Ie ie". I en el darrer podreu gaudir del nou projecte de l'Albert Gil (Brighton, Matamala...): Pista Lliure.
Al damunt de tot això han col.laborat en el "Preludi a l'Hiparxiologi", de David Esterri, basada en la obra "La Escala de la vida" del grandissim filosof català Francesc Pujols. Aquí els teniu en plena feina amb la Cobla Sant Jordi. Que us deia, un no parar!
Un dels preferits de la casa ha estat en crisi. Els Trons han perdut el guitarrista Marc Argenter, però el projecte tira endavant. Segueixen actuant, gravant i composant:
El canvi de formació, que ara integrarà un teclista, el podreu veure, el 7 octubre a Les Corts
I aixó es tot nois i noies. Prometo ser mes constant, a partir d'ara.
